Trobada una de les últimes nacres de les Illes Medes
22/08/2019
Dins del marc del projecte de el seguiment d’hàbitats submergits ben il·luminats del Montgrí, on col·laboren els centres d’immersió de l’Estartit amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’entitat de conservació «Bufalvent. Estudi de la Mediterrània», durant la segona quinzena d'agost, personal del centre d’immersió La Sirena de l’Estartit, han trobat una de les últimes nacres de les illes Medes – Costa del Montgrí.
Les nacres (Pinna nobilis) són uns mol·luscs bivalves endèmics del mar Mediterrani, que poden arribar a fer més d’un metre de llarg i viure més de 50 anys. Petxines enormes, mig clavades en vertical a la sorra, que solen viure amagades entre les fulles de la posidònia.
La seva troballa és un fet remarcable, ja que aquesta espècie protegida pràcticament ha desaparegut de les nostres costes degut a un malaltia causada per un protozou del tipus Haplosporidium, causant mortalitats properes al 100% al litoral mediterrani de la Península Ibèrica i les illes Balears.
El centre d’immersió La Sirena participa activament amb el seguiment d’hàbitats submergits ben il·luminats del Montgrí, portat a terme per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’entitat de conservació «Bufalvent. Estudi de la Mediterrània»
F. Xavier Munill B., membre de Bufalvent i professor de la Unitat de Zoologia (Dept BABVE) de Universitat Autònoma de la Barcelona (UAB), es trobava el passat 13 d'agost realitzant tasques de seguiment de zones submergides ben il·luminades a la costa del Montgrí, dins del marc de col·laboració que tenen els centres d’immersió de l’Estartit amb la UAB, i el projecte BLUEDIVING.ORG quan va ser alertat pel personal del centre de busseig la Sirena, amb el qual havia sortit per fer un recompte d’invertebrats i un cens d’embarcacions que freqüenten la zona.
"Una flor no fa estiu", diu Xavier Munill, -el fet d’haver trobat una Nacra, no significa que aquesta espècie es recuperi ni molt menys! Però si més no, alimenta l’esperança que la catàstrofe que ha sofert, pugui revertir-se d’alguna manera. ...[ ]... especialment quan hi ha mortaldats superiors al 85% en la majoria del litoral mediterrani ibèric i del 100% en molts punts. Últimament s’han citat alguns pocs exemplars encara vius a les terres de l’Ebre, a les costes de València i Múrcia i ara la zona de les Illes Medes-Costa del Montgrí que podrien indicar que de forma natural hi haurà exemplars que podran sobreviure a aquesta malaltia devastadora", explica el professor i investigador Xavier Munill.
"El fet d’haver trobat una nacra ens dóna ales per seguir estudiant des de la UAB els hàbitats més superficials, moltes vegades oblidats, com una zona d’especial interès". I
Xavier Munill conjuntament amb la professora Ana Morton i Ona Font, els tres biòlegs de l’equip que realitzen el seguiment d’invertebrats no artròpodes de la UAB, un cop reconegut l’exemplar, i veient que es troba en una zona ja protegida, valoraran prosseguir la inspecció de la zona per detectar altres exemplars que poguessin quedar encara vius, i potser ampliar la zona on es realitzen els seguiments.
Ana Morton posa de relleu la importància d’aquest tipus d’estudis, on a més de personal investigador, hi participen estudiants de Biologia i Biologia Ambiental, -"el fet d’haver trobat una de les últimes nacres de les nostres costes, suposa un estímul per part dels estudiants que ens ajuden a fer els mostreigs, formant així noves promocions de biòlegs amb experiències reals i actuals sobre el terreny".