El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües de l'alta muntanya pirinenca
17/07/2019
La problemàtica d'acidificació dels recursos hídrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s'està estenent per diverses zones de la serralada. Així ho conclou un estudi preliminar liderat per la UAB, amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG), que ha comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.
El treball, dirigit per Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia, ha permès documentar els principals sistemes fluvials afectats i donar a conèixer la problemàtica existent als responsables de les principals administracions locals i autonòmiques.
Segons els investigadors, “els nostres resultats suggereixen que el canvi climàtic és el motor desencadenant del fenomen, perquè és possible establir una correlació entre episodis de sequera prolongada i increment de temperatura, amb l'augment dels processos de drenatge àcid natural”.
L'acidificació dels rius es reconeix en camp pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.
Els investigadors destaquen la importància d'iniciar un estudi a major escala, per acotar detalladament les causes i començar a dissenyar estratègies preventives i correctives. “La potencial toxicitat de metalls i metal·loides que són finalment alliberats al medi, com arsènic, alumini i níquel, especialment a través de l'aigua, és àmpliament coneguda”, assenyalen.
Exemples de l'aspecte dels precipitats i aigües riques en alumini. Esquerra: riu de Comapedrosa (Andorra), juliol 2018. Dreta: Coma de l'Embut, Núria, setembre de 2018.
Mapa esquemàtic de la regió pirinenca, indicant la distribució de les principals zones en què s'estan produint drenatges àcids naturals: 1, Bal del Chistau; 2, Barrancs de Vallibierna i El Ubago (riu Ésera) i Vall de Llauset; 3, Arriu Unhòla; 4, Riu de Sant Nicolau; 5, Riu Broate; 6, Monteixo; Valls de Comapedrosa; 8, Puigmal-Núria i 9 Bastiments-Ull de Ter.
L'estudi, “Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat” (AMiCC) s'ha dut a terme en diverses zones dels Parcs Naturals de Posets-Maladeta (Osca), Alt Pirineu (Lleida) i Les Capçaleres del Ter i Freser (Girona).
Ha estat realitzat amb tècniques de cartografia geomorfològica basades en el treball de camp i estudis de sèries multitemporals de fotografies i imatges aèries, exploracions geofísiques mitjançant tomografia elèctrica de resistivitats i georradar, així com a partir de mostrejos hidroquímics, isotòpics i de bioindicadors, i anàlisis de sèries climàtiques.