"La UAB m'ha permès tenir una vida diferent a la que els immigrants estan predestinats"

Té 46 anys, llicenciat en Filologia Anglesa a la Universitat de Dakar (Senegal), d’on va arribar fa 18 anys. Tot just acaba de doctorar-se a la UAB. Se sent molt agraït a l’Autònoma perquè una beca que li va concedir la FAS li va canviar la vida: va poder fer un màster que li va obrir moltes portes. La progressió d'aquest Alumni UAB és digna d’admiració.

08/11/2017

Els immigrants senegalesos m'expliquen que si tornen els espera una mort social, i que prefereixen viure aquí, encara que sigui malament, que tornar al Senegal sense res i morir socialment.

Abdoulaye Fall va entrar el 2006 al programa d’ACAF -associació sense ànim de lucre de Barcelona que assisteix a les persones amb dificultats econòmiques -com a beneficiari; al 2009 va passar-ne a ser voluntari; al 2014 va començar a treballar-hi a temps complet; i avui dia n’és el director de programa i, a més, en representació de l’associació, és el vicepresident de la Xarxa Europea per a la Inclusió Financera (en anglès, EFIN). El fet d’haver cursat un curs de català fins a obtenir-ne el nivell C, al Servei de Normalització Lingüística, diu que va ser determinant.

-Si us plau, pots fer-me l’entrevista en català? És que és l’idioma que més domino...

-I tant, cap problema. Per descomptat. Comencem: vas enviar un missatge molt maco d’agraïment a la UAB després d’obtenir la teva tesi doctoral. Per què?
-Vaig enviar aquest missatge com a forma més sincera i directa de manifestar un sentiment que tinc, perquè la UAB m’ha permès tenir una trajectòria de vida diferent a la que la majoria d’immigrants subsaharians estan predestinats. La majoria treballen en l’economia submergida, fan feines perilloses i molt mal pagades, molt per sota de la seva qualificació, al contrari que jo. La Fundació Autònoma Solidària (FAS) de la UAB, amb la beca que em va concedir, em va donar una segona oportunitat.

-Com vas accedir a la beca de la FAS?
-Fa 11 anys, al 2006, em va arribar la informació que la FAS tenia un programa de beques per a immigrants extracomunitaris que et permetia accedir a un postgrau de la UAB de forma gratuïta. Havies de tenir una carrera -jo sóc llicenciat en Filologia Anglesa a Dakar- i el títol convalidat. La convalidació ja la tenia feta perquè només arribar em vaig dedicar a fer aquest tràmit, i vaig aconseguir-la després de 2 anys de gestions. Ja portava 7 anys a Espanya, quan em van acceptar. Jo estava treballant en un restaurant com a cambrer. Quan em va sortir la beca vaig negociar a la feina per tal que em poguessin adaptar els horaris de cambrer als del postgrau.

-Per què creus que et van concedir la beca?
La clau va ser l'idioma. Demanaven un nivell alt de català o de castellà, i la meva sort és que quan vaig arribar de seguida em vaig posar a fer el curs de català, i després de dos anys d'estudiar, vaig obtenir el nivell C. Vaig pensar que era important estudiar-lo. I això va ser determinant per la concessió de la beca, perquè jo dominava l'idioma.

-I quina va ser la teva trajectòria des d'aquell moment?
-La beca em va servir per fer el Màster de Traducció, de dos anys, que la FAS em va pagar. Quan vaig acabar ja tenia les piles posades! Així que vaig fer un altre màster a la Pompeu Fabra, d’un any, que me’l vaig pagar jo. Vaig començar a investigar sobre la immigració senegalesa, i em vaig decidir a fer la tesi doctoral al Centre d’Estudis Demogràfics (CED-UAB). Vaig fer una entrevista amb l’Andreu Domingo, que ho va trobar molt interessant i m’ha dirigit la tesi.

-Tenies moltes ganes d’integrar-te, i no paraves de buscar oportunitats...
-Sí, la veritat és que sí. Sempre he estat una persona inquieta i sempre intento aprendre i fer coses.

-Creus que ha estat una qüestió de sort o t’ho has treballat per arribar fins on has arribat?
-Jo crec que és una barreja de tot plegat. Són unes ganes personals de progressar i alhora he tingut sort perquè va sorgir aquesta beca. Moltes vegades els immigrants senegalesos venen aquí per una pressió econòmica, han de treballar i enviar diners, i això no els deixa temps per formar-se, perquè la família exerceix molta pressió perquè enviïn diners. És la seva prioritat. En la meva situació personal jo havia d’ajudar la meva família en origen però potser no em feien tanta pressió.

-Què has investigat en la teva tesi?
-Comparo les polítiques d’assistència a la immigració. Entre 2006-2008, durant el boom econòmic, el govern espanyol va crear un programa de reclutament en origen, que anava a buscar treballadors a Senegal de sectors amb dèficit de mà d’obra a Espanya. Però també entre el 2011-2013 hi havia un programa de l’Ajuntament de Barcelona per fomentar el retorn, en plena crisi econòmica. Jo volia comparar les trajectòries de vida dels immigrants senegalesos segons la via d’ingrés, si havien arribat per immigració assistida o pel seu compte, per mar, en kayukos.

-Quines són les principals conclusions?
-La immigració senegalesa té una motivació econòmica molt important, però no només aquesta. Fins i tot he entrevistat a funcionaris que tenien bona feina i estabilitat a Senegal, però veien que podien guanyar en tots els terrenys molt més si venien aquí que si es quedaven allà. La meva tesi diu que els joves senegalesos que arrisquen la vida i venen per mar ja saben del risc. El que ells fan lliga amb el concepte neoliberal de la teoria del risc que diu que el risc enlloc d’evitar-lo, s’ha d’afrontar si vols progressar o guanyar. Ells consideren que la seva vida al Senegal no val res, i que si volen esdevenir algú a la vida, han d’arriscar. Ho saben i ho assumeixen. Un altre tema que he analitzat és el del retorn.

-El retorn al país d'origen?
Sí. Els incentius que els van donar perquè tornessin al seu país d'origen no s’adequaven a les expectatives. Els hi regalaven un bitllet d’avió i prou. I no se n’adonaven que venien com a fruit d’una inversió familiar. A aquests joves, per molt malament que els hi vagin les coses aquí, no poden tornar al seu país amb les mans buides. Els immigrants senegalesos m'expliquen que si tornen els espera una mort social i que prefereixen viure aquí encara que sigui malament que tornar allà sense res i morir socialment. Tots aquests programes de retorn d’immigració no tenen en compte això.

-Hi ha alguna solució per aquesta situació dels immigrants senegalesos?
És complexe tot plegat. Primer hem de mirar qui ve a Espanya. Són joves amb poca qualificació i pocs recursos. I això fa que es trobin amb un sostre de vidre. No tenen eines per poder progressar, ni idioma ni formació. La solució s’hauria de buscar en el país d’origen perquè la immigració no sigui l’única sortida possible. Que allà tothom et digui que vol emigrar, vol dir que alguna cosa no va bé.

-On treballes ara?
Treballo a l’Associació ACAF, associació sense ànim de lucre que ajuda a la gent sense recursos a autofinançar-se. Hem adaptat un model d’estalvi popular d’alguns països perquè es pugui aplicar al context europeu. Fomentem la inclusió financera de la gent amb pocs recursos i gent pobra, incidint en l’ajuda mútua, solidaritat i estalvi. És un projecte que es va iniciar el 2004 a Barcelona i ara està a 7 països més. Fa dues setmanes vaig estar a Turquia perquè ens han finançat per portar aquesta metodologia als refugiats siris d'allà. A l’octubre hem acabat un projecte finançat per l’Obra Social la Caixa que treballa la pobresa energètica en els immigrants, i al novembre comencem un projecte en l’àmbit de la cohesió social i la interculturalitat.

-Què es la inclusió financera?
Donar més informació als pobres perquè puguin gestionar millor els seus recursos, que planifiquin més la seva despesa, és a dir, prevenir el seu endeutament. La setmana que ve tenim una conferència al Parlament europeu on parlem d’això, és una feina on el poder legislatiu és clau.

-Creus que Europa ho esta fent bé amb el tema de la immigració i els refugiats?
-Bé, ara com a mínim han fet una declaració de definició de quotes. Hi estic d’acord. Crec que estan definides en funció de la capacitat d’absorció. Però això no ens ha de treure la mirada sobre l’origen. I preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Aquest països que han impulsat aquestes guerres son països que després proposen les solucions: aquí hi ha una mica d’hipocresia! Ens hem d’interessar al país d’origen perquè la gent ve, i i si aconseguim captar aquesta foto, entendrem moltes coses del comportament dels immigrants.

-El teu objectiu és tornar al Senegal?
-No. Jo m’he adaptat i estic bé aquí. No tinc projecte de futur de tornar-hi. Encara que sí que és cert que vuit de cada deu senegalesos volen tornar, però jo no. Visc a Molins de Rei, hi estic molt a gust, fins i tot vaig fer el pregó de la Festa Major fa uns anys!

-Vols donar algun missatge als immigrants que arriben?
Als immigrants, en general, els diria que cal ser ambiciós, ser positiu i buscar-se les eines per avançar. No val a dir "ai pobret, que sóc immigrant, i estic sol", no! El que cal és anar fent via, pas a pas, sense parar, i les coses ja vindran.