Sala de premsa Premsa i mitjans

Una recerca sociològica de la UAB constata un canvi en el model de pare actual

ParesiFillBici
Els resultats de la recerca que han dut a terme els investigadors de la UAB Tomàs Cano i Marc Barbeta-Vinyes mostren que el tenir un major nivell educatiu s'associa a una "paternitat comunicativa" (la més allunyada de la paternitat tradicional), que posa èmfasi en la proximitat emocional cap als fills. La investigació és una de les poques a Espanya fent servir grups de discussió amb pares.

25/07/2017

Han analitzat la paternitat des d'una perspectiva sociològica qualitativa, entrevistant a 64 pares de Madrid i Barcelona, dividits en vuit grups de discussió, representant cada grup un model diferent de pare, segons el seu nivell d'educació i la seva situació laboral.

Una recerca de la UAB constata un canvi en el model de pare actual a l'Espanya urbana i constata l'existència d'una bretxa entre els pares amb major nivell educatiu, que donen molta importància a la cura dels fills, i els de menor nivell educatiu. L'estudi ha analitzat els pares residents en zones urbanes d'Espanya per veure com està canviant la seva implicació en la cura dels fills.

La implicació dels homes en la cura dels fills està canviant profundament a Espanya: s'està produint una transició d'una paternitat tradicional homogènia cap a una paternitat més complexa i multidimensional, que va més enllà de la paternitat com a provisió econòmica familiar.

La recerca dels investigadors de la UAB, Tomàs Cano i Marc Barbeta-Vinyes, s'ha publicat en un article aquest mes de juliol a la Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques titulat "Cap a un nou model de paternitat?". Els sociòlegs han investigat què significa per als homes tenir cura dels seus fills, quins problemes i beneficis identifiquen i com està canviant la seva implicació. L'article es pot consultar aquí.

Per això han analitzat la paternitat des d'una perspectiva sociològica qualitativa, entrevistant a 64 pares de Madrid i Barcelona, dividits en vuit grups de discussió, representant cada grup un model diferent de pare, segons el seu nivell d'educació (baix, mitjà i alt) i la seva situació laboral (estables, precaris i aturats de llarga durada).

Una de les conclusions és que s'està produint un procés que els investigadors anomenen "maternització de la paternitat", ja que els homes es van acostant cada vegada més a les mares en la seva forma de cuidar els seus fills. "Encara que veiem com això no és igual per a tothom, sinó que té lloc en funció del nivell d'educació", explica Tomàs Cano.

Es constata una bretxa entre els pares molt educats, que donen molta importància a cura dels seus fills, i els menys educats, que els dediquen menys temps. "Els nens de pares molt implicats solen rendir millor a l'escola i posteriorment tenir millors salaris i salut", afegeix l'investigador de la UAB.

Aquesta transformació del model de pare obeeix principalment a dos motius: la incorporació de les dones al mercat del treball, i el canvi en els valors relacionats amb la igualtat de gènere i la dedicació temporal-afectiva cap als fills de la societat actual. "Els pares es van acostant cada vegada més a les mares en la seva forma de cuidar els seus fills", diuen els autors de l'estudi.

L'estudi constata un debilitament del paper normatiu del pare, i un model de paternitat que va obrint-se a l'expressió pública de sentiments en relació als fills. "El pare pròxim es visualitza en el model de pares amb elevats nivells d'estudis, i s'expandeix a la resta de models, amb excepció del grup de pares aturats i amb baix nivell d'estudis, els quals reivindiquen la necessitat de recuperar el "respecte pel pare i la seva autoritat , perduts com a model social de referència", explica Tomàs Cano.

"Els nostres resultats són un toc d'atenció tant a les polítiques d'empresa com a la legislació. Augmentar la flexibilitat, el teletreball o les llicències de paternitat són elements clau per a una major igualtat, ja que com més s'impliquin els homes en la cura dels fills, més possibilitats tindran les dones de desenvolupar la seva carrera laboral ", expliquen.

Els resultats de la investigació han dut a visualitzar quatre tipus de paternitat, que es mouen en un eix des del més tradicional (la paternitat logística) a la més "moderna" (la paternitat comunicativa). El nivell d'estudis del pare és la variable que explica a quina tipologia de paternitat l'home s'apropa més.

La "paternitat logística", la més tradicional, és una concepció instrumental de l'exercici de la paternitat, centrada en portar recursos a casa i organitzar, i vinculada a l'execució rutinària de tasques relacionades amb els fills. Les tasques més comunes són acompanyament, assistència a activitats extraescolars, tasques relacionades amb els àpats, vestimenta, higiene i vigilància.

La "paternitat reconeixedora de necessitats" és la que té una disposició afectiva cap al fill, on les atencions rutinàries adquireixen un sentit específic associat a la cura del fill més que a una qüestió organitzativa, i de provisió de recursos. Però els pares assenyalen límits en la cura de nens petits, on la càrrega a fectiva i de treball es delega en la mare.

La "paternitat educativa" és la que el pare se centra en la facilitació de l'entrada dels fills al món social i cultural així com la socialització dels fills. Aquí el pare es concep com a educador.

La "paternitat comunicativa" està basada en la proximitat, es desenvolupa com a oposició i reacció a la figura del pare tradicional i jeràrquic, distant amb els fills, amb la qual els pare d'avui identifiquen els seus propis pares. La mare aquí es pren com a referència central. L'èmfasi aquí es posa en la proximitat emocional, on el suport i el "feeling" amb els fills s'expressen com a model de relació ideal.

Aquesta investigació és novedosa ja que fins ara l'estudi de la cura dels fills s'havia centrat en les dones.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Article de Referència: Revista Española de Investigaciones Sociológicas (juliol-septembre 2017): "¿Hacia un nuevo modelo de paternidad? Discursos sobre el proceso de implicación paterna en la España urbana". Tomás Cano (UAB) i Marc Barbeta-Vinyes (UAB)