"La realitat virtual i l'augmentada seran cada cop més habituals en psicologia i salut mental"

Ivan Alsina-Jurnet és psicòleg, professor universitari i especialista en l’ús i aplicació de les TIC en psicologia, salut mental i educació. Ha impartit una conferència organitzada per la CORE Salut Mental a l’Institut de Neurociències sobre com aquestes tecnologies poden ajudar als especialistes en la seva pràctica professional.

05/05/2016

"Hem comprovat que l’usuari viu les situacions virtuals com a reals. Això permet enfrontar als pacients a uns contextos protegits, controlats i segurs. Al psicòleg li proporciona una eina senzilla que podrà integrar als protocols de tractaments tradicionals"

Alsina-Jurnet dissenya aplicacions per a dos tecnologies que no dubta en qualificar com “disruptives” per a aquestes disciplines: la realitat virtual i la realitat augmentada. En la seva conferència a l'INc va dissertar sobre com poden ajudar als professionals en l’avaluació, la monitorització, el tractament i l’estudi de diferents trastorns psicològics i de salut mental.

- En psicologia i salut mental, la realitat virtual i l’augmentada són tecnologies de nova aplicació?
- No són noves, però sí que són dos de les tecnologies més emergents i disruptives que hi ha a dia d'avui. Els costos per al seu ús s'han abaratit moltíssim al llarg dels últims anys i cada vegada s'usen més en psicologia clínica, neurociències, psicoteràpia i salut mental, ja que permeten induir emocions, reaccions i pensaments que són pràcticament idèntics als que es donarien en una situació real. D'aquesta manera, tenim la possibilitat d'incorporar al despatx del professional o al laboratori de recerca elements, situacions i contextos molt semblants als que es donen a la vida quotidiana dels pacients.

- Com funcionen?
- Les dues juguen amb el concepte de presència com a factor clau. La realitat virtual introdueix a l’usuari en un entorn totalment virtual, mentre que l’augmentada aporta elements virtuals a un ambient real. Totes dues posen el pacient davant de situacions clínicament rellevants i relacionades amb la seva patologia. La clau està en què hem comprovat que l’usuari viu les situacions virtuals com a reals, ja sigui estar dins d’un avió per superar la fòbia a volar o estar en un espai públic per combatre una agorafòbia. Però a diferència del món real, ens permeten enfrontar als pacients a uns contextos protegits, controlats i segurs. Al psicòleg, per la seva banda, li proporciona una eina senzilla que podrà integrar dins dels protocols de tractaments tradicionals.

- Des de quan s’usen en psicologia?
- El primer sistema de realitat virtual es va fer servir l’any 1992 als Estats Units. El que passa és que fins fa molt poc han estat tecnologies molt cares per a l’usuari. L’equipament podia costar fins a cent mil euros, el que les feia completament inaccessibles. Ara bé, avui en dia d’avui qualsevol professional pot tenir el seu propi equip de realitat virtual o augmentada i que podrà utilitzar per a diferents propòsits.

- Ara quan costen?
- Els dispositius estàndard de bona qualitat i que estan sent més utilitzats són els cascs de realitat virtual i augmentada, que es connecten a l’ordinador. Fa pocs anys, aquests cascs podien valer varis mils d’euros. No obstant, a dia d’avui el seu preu se sol situar entre els sis-cents i nou-cents. Però la nova tendència és utilitzar l’smartphone junt amb unes ulleres 3D, que poden costar entre cinc i vint euros depenent de la seva qualitat. L’smartphone s’introdueix dins de les ulleres i, d’aquesta manera, l’usuari ja pot disposar del seu propi equip de realitat virtual o augmentada.

- I són realment efectives per al tractament de trastorns i patologies mentals?
- S’han portat a terme centenars d’estudis científics, que han mostrat bons resultats terapèutics i eficàcia clínica, tant en psicologia com en neurociències. De fet, més de vint anys d’estudis controlats avalen l’eficàcia de la realitat virtual per al tractament dels trastorns psicològics.

- Quins tipus de trastorns s’estan tractant actualment?
- Els més freqüents continuen sent els trastorns d’ansietat. Sobretot en el camp de les fòbies, que és on primer es van començar a utilitzar i on més empreses estan comercialitzant aplicacions. Ara bé, amb el pas dels anys s’han començat a avaluar i tractar trastorns més complexos, com la fòbia social, l’agorafòbia, el trastorn per estrès posttraumàtic, etc. Actualment hi ha aplicacions fins i tot per al tractament dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia o la bulímia. Un altre àmbit que està despertant molt interès és el de les addiccions, tot i que per ara les aplicacions existents són anglosaxones, el que dificulta treballar amb elles en països on es parla espanyol i on alguns d’aquests trastorns, com el tabaquisme o l’alcoholisme, tenen una prevalença molt alta.

- Com funcionaria una aplicació per al tractament de les addiccions?
- El funcionament d’aquestes aplicacions és semblant al dels trastorns d’ansietat. Es tracta d’exposar i enfrontar el pacient a aquelles situacions i contextos que relaciona amb el consum de la substancia -per exemple un bar virtual-. Dintre d’aquest context, el psicòleg podrà aplicar les tècniques de tractament que consideri més oportunes tals com tècniques de relaxació, reestructuració cognitiva , assertivitat i altres habilitats socials, etc.

- S’apliquen també per al tractament de malalties neurodegeneratives, lesions medul·lars o accidents vasculars?
- Sí, en aquests casos es tracta d’aplicacions dirigides a la rehabilitació motora o cognitiva de les funcions que han estat perjudicades. Es tracta d’aplicacions que, habitualment, utilitzen algun tipus de sistema de captura de moviments per a realitzar diferents tipus de tasques. Aquestes tasques poden incloure diferents exercicis, nivells de dificultat, etc.

- Totes són ja aplicacions per a mòbils?
- És la tendència actual i cap a on estan anant la majoria d’empreses que desenvolupen aplicacions de realitat virtual i augmentada per a les ciències de la salut. En aquesta àrea comença a ser cada cop menys habitual desenvolupar aplicacions per a ordinadors. En la meva opinió, s’imposaran les aplicacions per smartphones i ulleres 3D. Es tracta d’aplicacions més econòmiques i senzilles d’utilitzar per al professional, el que facilita la seva implementació a les consultes clíniques.

- I també s’usen en tauletes?
- Sí, però aquests dispositius s’han començat a utilitzar per a aplicacions dirigides al camp de la rehabilitació o estimulació cognitiva. En canvi, en el camp de l’avaluació i el tractament psicològic, és molt més rellevant utilitzar cascs o ulleres 3D. El que es busca, en aquest darrer cas, és “transportar” el pacient a la situació que li resulta problemàtica.

- El seu ús està estès a Espanya?
- No, bàsicament per les raons econòmiques que he comentat anteriorment. Avui en dia encara hi ha molt poques aplicacions per a dispositius de baix cost. A més, és necessari destacar el poc grau de familiarització dels professionals amb aquestes tecnologies i el seu ús en salut mental. Lamentablement, les accions formatives relacionades amb aquesta àrea resulten encara escasses.

- Es pot dir que són millors que les eines terapèutiques tradicionals?
- En primer lloc, és important subratllar que aquestes tecnologies no impliquen un canvi de paradigma en el camp de la salut mental. Es tracta, simplement, de noves eines a disposició dels professionals dintre de l’ampli ventall d’eines i tècniques que ja tenen a la seva disposició. En la meva opinió, la realitat virtual i la realitat augmentada s’haurien d’integrar en els protocols de tractament tradicionals.

No obstant això, ambdues tecnologies aporten una sèrie de beneficis i línies de millora per al tractament psicològic. Així, per exemple, són especialment útils en pacients amb poca capacitat d’imaginació, ajudant-los a viure la situació problemàtica d’una manera clara i nítida. D’altra banda, sol ser molt complicat recórrer a l’exposició en viu per raons de costos, temps, mantenir la confidencialitat del pacient, etc. En aquests casos, una bona alternativa és utilitzar aquestes tecnologies emergents, que han mostrat tenir la mateixa eficàcia que l’exposició en viu.

En el cas de l’avaluació psicològica, la principal limitació dels tests i proves tradicionals és que solen presentar estímuls aïllats i sense context. Això fa que sigui força complicat poder generalitzar els resultats a la vida quotidiana dels pacients. La realitat virtual i la realitat augmentada, per contra, ens permeten representar els entorns, les complexitats o, inclús, les interaccions socials que es donen en el món real. Això fa que puguem incrementar la validesa externa o ecològica de les proves tradicionals.

- Quin interès hi ha per part dels professionals de la salut en aquestes tecnologies?
- Hi ha demanda i interès per part dels professionals. Ara bé, el principal problema és que hi ha molt poca oferta formativa relacionada amb aquesta temàtica. A mesura que els professionals estiguin més familiaritzats i s’hagin desenvolupat més aplicacions, l’ús d’aquestes tecnologies serà sense cap mena dubte cada cop més habitual en la pràctica clínica diària.

- No hi ha el risc que ens acabem autotractant?
- La gran majoria d’aplicacions existents estan pensades per ser utilitzades dins dels protocols habituals de tractament i, per tant, requereixen el contacte professional-pacient. Ara bé, crec que una línia de desenvolupament interessant és la creació d’aplicacions que el professional de la salut mental pugui “receptar” al seu pacient per a què utilitzi a casa seva. En tot cas, les aplicacions del camp de la salut mental s’han d’utilitzar sempre sota la direcció i guia d’un terapeuta.