Espanya encapçala el retard a la maternitat a Europa

El Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB analitza la infecunditat i les seves causes en la nova publicació científica, Perspectives Demogràfiques. El retard de l’edat de la primera maternitat i les condicions materials i conjugals que envolten la decisió de tenir fills entre els 25 i 40 anys són les causes principals.

10/02/2016

“A societats com la nostra, tan capficades per les conseqüències que l’envelliment de la població tindrà sobre la sostenibilitat de les pensions, sorpèn el poc debat que genera aquesta infecunditat a Espanya", diuen els autors de l'article.

Les dones nascudes al 1975 són les més infecundes de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys. Entre un 25% i un 30% de les nascudes a la segona meitat dels 70 no serà mare. Molt probablement, una de cada quatre dones nascudes al 1975 no tindran fills quan arribin als 50 anys d’edat.

Espanya encapçala el retard a la maternitat a Europa, essent l’edat del primer fill de les més elevades del món a l’actualitat. Entre 1985 i 2012, l’edat mitjana a la primera maternitat de les dones espanyoles s’ha ajornat dels 26 als 30 anys i mig, el que les sitúa en una edat en que la fertilitat cau de forma acelerada.

El primer número de “Perspectives Demogràfiques”, una publicació científica sobre demografia que ha estrenat el Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), analitza les tendències i possibles causes de la infecunditat a Espanya. Els professors i investigadors de la UAB, Albert Esteve, Daniel Devolder i Andreu Domingo, disseminen a fons aquest tema en l’article titulat “La infecunditat a Espanya: tic-tic, tic-tac, tic-tac!!” .

“A societats com la nostra, tan capficades per les conseqüències que l’envelliment de la població tindrà sobre la sostenibilitat de les pensions, la viabilitat d’un sistema de salut universal, l’augment de la dependència i les seves repercussions en la desigualtat de gènere o en la minva de població en edat de treballar, sorpèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos”, diuen els autors.

Els investigadors identifiquen cinc causes sobre el paper que fan que les dones no tinguin fills:

1-   Dones que per raons biològiques no poden tenir fills (infertilitat primària). A Espanya té un nivell baix (2%).

2-   Dones fèrtils però que no destigen tenir fills (infecunditat desitjada). Són una minòria a Espanya, sempre inferior al 5%.

3-   Aquelles que poden i voldrien tenir fills però no s’ho plantegen perquè consideren que són massa joves per a tenir-los (infecunditat normativa).

4-   Dones que poden i volen tenir fills i estan a les edats socialment considerades per ser mares però que decideixen posposar la decisió perquè no reuneixen les condicions familiars i/o materials òptimes (infecunditat transitòria).

5-   Aquelles dones que quan decideixen tenir fills no els tenen perquè no es queden embarassades, experimentant baixa fertilitat o infertilitat sobrevinguda amb l’edat.

Les dues últimes són les causes més importants per les que les dones no tenen fills. Tot apunta a que la infecunditat actual està associada al retard de l’edat de la primera maternitat i les condicions materials i conjugals que envolten la decisió de tenir fills entre els 25 i 40 anys d’edat. Part d’aquesta infecunditat té el seu origen en la frustració del projecte reproductiu d’aquestes dones, i eventualment de les seves parelles.

El retard es deu a la dificultat de reunir les condicions familiars i materials que facin viable la maternitat, dificultats que obliguen a ajornar la decisió fins a unes edats en les que la fertilitat entra en rendiments decreixents, trucant els projectes reproductius de dones i homes.

Els autors acaben concloent que “com a societat, hauriem de plantejar-nos l’assignació de recursos a les nostres vides i incorporar la criança dels fills a les primeres edats com un pilar més de l’estat del benestar”.

I afegeixen que “ens hem acostumat a carregar a les espatlles de les dones i de les joves generacions les responsabilitats de la reproducció”.

Perspectives Demogràfiques és una publicació científica de periodicitat trimestral que edita des d’aquest any el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, pensada per apropar de forma didàctica els aspectes més rellevants de la demografia a un públic ampli.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

ARTICLE DE REFERÈNCIA: "La infecunditat a Espanya: tic-tic, tic-tac, tic-tac!!” (Perspectives Demogràfiques, gener 2016). Albert Esteve, Daniel Devolder i Andreu Domingo. http://ced.uab.es/difusio/butlleti-perspectives-demografiques/