Sala de premsa Premsa i mitjans

Nou pas per a la vacuna de la diabetis tipus 1 amb l’ús de nanoteràpia

Diabetis GTP
L’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) han generat, per primer cop, liposomes que imiten cèl·lules en procés de mort natural. La recerca s'ha publicat a PLOS ONE.

09/06/2015

Fa dos anys, el Grup d’Immunologia de la Diabetis de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, vinculat a l’Esfera UAB-CEI, feia pública una nova teràpia que evitava, en ratolins que espontàniament pateixen la malaltia, l’aparició de diabetis tipus 1. Gràcies a aquella troballa i a la feina que se n’ha derivat, finançada pels governs català i espanyol i potenciada pel mecenatge de particulars engrescats per l’avenç, els investigadors aporten ara un nou pas per aconseguir, a mitjà termini, una vacuna per prevenir o arribar a curar la malaltia en humans. El descobriment és fruit d’un estudi que avui publica la prestigiosa revista científica PLOS ONE, que ja es va fer ressò d’aquell primer pas.

Aleshores, els investigadors van evitar que el cos destruís les cèl·lules del pàncrees que produeixen insulina (cèl·lules beta) modificant unes altres cèl·lules del sistema immunitari anomenades dendrítiques. L’avenç era important però requeria extreure de l’individu cèl·lules dendrítiques i fer-hi canvis, per després tornar-les a injectar. Un procés complicat i costós. Ara han descobert, en els estudis amb ratolins, que es pot aconseguir el mateix efecte d’una manera molt més senzilla. Es tracta de crear al laboratori unes nanopartícules anomenades liposomes que, en ser introduïdes al cos, aconsegueixin frenar la destrucció de les cèl·lules beta, i per tant, evitar la diabetis. Un sistema amb moltes més possibilitats de traduir-se en una vacuna per als humans. La invenció està en vies de protecció industrial i se n’ha sol·licitat una patent internacional.

Gotetes d’aigua i greix que es poden fabricar a gran escala

I és que els liposomes, ja usats com a tractament mèdic en diverses ocasions, no són cèl·lules, sinó petites gotetes d’aigua amb una capa externa de greix, semblant a la que recobreix les cèl·lules. Es poden generar mitjançant un procés altament especialitzat, però senzill i segur, i que dóna facilitats de producció a gran escala.

La clau: cèl·lules beta en procés de mort natural

Per a l’estudi de Germans Trias, els investigadors han treballat amb un grup ICREA de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), un Centre d’Excel·lència Severo Ochoa ubicat al Campus de la UAB que aplica solucions nanotecnològiques a reptes relacionats amb la biologia, l’energia o la tecnologia. Els liposomes mesuren entre mitja i una micra de diàmetre i imiten lescèl·lules que produeixen insulina en el moment en què moren de manera natural (apoptosi).Aquesta, com ja es va constatar en l’estudi previ, és la manera de fer que el cos no destrueixi les cèl·lules beta, sinó que les torni a tolerar. El grup investigador és dels primers del món que usa liposomes que imiten cèl·lules en procés de mort natural per combatre una malaltia autoimmunitària, i el primer que ho fa per combatre la diabetis. En l’avenç també hi han col·laborat investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Lleida.

Propers passos

Després d’haver demostrat que els liposomes frenen la diabetis tipus 1 en ratolins, els tres propers passos seran: fer la prova in vitro amb cèl·lules humanes, fer assajos clínics en persones candidates a vacunació preventiva i curar la malaltia combinant la vacuna amb teràpies regeneratives. És previst que els assajos es facin amb pacients de l’Hospital Germans Trias mateix. En paral·lel, també es preveu optimitzar el producte amb estudis de dosi i pauta, i obrir la possibilitat de personalitzar-lo. Per a tot això caldrà continuar obtenint finançament mitjançant convocatòries competitives d’agències públiques. A més, actualment el grup està cercant la col·laboració activa i la inversió de la indústria farmacèutica. El mecenatge continuarà sent important i s’estudia fer una campanya a Badalona. 

Incidència creixent i conseqüències complicades

La diabetis tipus 1 és una malaltia en què el cos no identifica com a pròpies les cèl·lules beta del pàncrees i les destrueix. Aquest òrgan cada cop produeix menys insulina, l’hormona que permet processar la glucosa ingerida. Per això, els pacients han de fer-se diverses punxades cada dia: als dits, per comprovar el nivell de sucre en sang, i a la panxa o en altres parts del cos, per injectar-se insulina. Aquest control no sempre és fàcil i excedir-se o quedar-se curt té conseqüències. Les més greus són les que la hiperglucèmia provoca a llarg termini: problemes de la retina que poden derivar en ceguesa; insuficiència renal; destrucció de fibres nervioses, o l’anomenat peu diabètic, on es produeixen nafres que poden requerir una amputació. 

Les causes de la malaltia no es coneixen, tot i que hi tenen influència factors genètics i ambientals. Afecta aproximadament un 0,3% de la població i la incidència augmenta entre un 3 i un 4% cada any. Sol aparèixer en edat infantil o juvenil i no té cura. Per tot plegat, la immunoteràpia es presenta com a una solució per a la prevenció i la cura de la diabetis tipus 1.