Presentaciˇ

L’actual estructura organitzativa dels serveis de suport tècnic i administratiu als centres de la UAB respon a una realitat, la de final dels anys vuitanta, que ha quedat superada amb el pas del temps. En els primers quinze anys del nou segle,el món universitari en general i la UAB en particular han vist com apareixien noves necessitats de gestió, com a conseqüència de canvis profunds, tant en l’entorn socioeconòmic com en el marc de l’ordenació de l’activitat docent i investigadora i de serveis.  

És en resposta a aquesta necessitat que el Pla director de l’Equip de Govern recull, com un dels programes d’actuació prioritaris, el de la reorganització de les estructures de suport.

L’assoliment d’aquest programa s’ha concretat en un projecte de reorganització que té per objectiu una distribució més racional dels recursos existents, per atendre de manera més eficient i efectiva les necessitats dels usuaris (estudiants, professors, investigadors, gestors i altres col·lectius de la Universitat), mitjançant unitats especialitzades en cada un dels processos de gestió i més ben coordinades amb les àrees centrals.

Ja en un informe d’avaluació institucional de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) per a la UAB, amb data d’octubre de 2005, es posava de manifest la necessitat d’establir aquesta estructura intermèdia de prestació de serveis i de presa de decisions.

En l’edició de 2014 del Leadership Development Programme organitzat per l’ECIU, el consorci d’universitats europees innovadores del qual la UAB forma part, es va tractar com a estudi de cas la possible reorganització de les estructures de suport a la nostra universitat. La descentralització hauria de consistir, com aconsellen les conclusions de l’estudi de cas de l’ECIU, en un model de serveis compartits, amb referents clars entre els serveis centrals i els locals, que permetessin més professionalització del personal de suport, un lideratge més sòlid i una comunicació més fluida entre els proveïdors del servei i els seus destinataris. I, per això, caldria que el centre s’erigís com a estructura intermèdia al voltant de la qual s’articulessin aquests serveis compartits.
.
La necessitat d’introduir reformes en l’organització de les estructures de suport s’ha posat de manifest en diverses ocasions en els darrers anys, i molt especialment a partir de la incorporació del nostre sistema universitari a l’EEES.

Qualsevol canvi organitzatiu genera temences en els inicis, per les incerteses i les incomoditats que comporta tot procés de transició, i en una organització complexa com la nostra encara més. Tanmateix, en una situació com la present, d’increment de càrrega de treball, de processos cada cop més complexos, de demanda d’un suport més especialitzat, d’una gestió que ha d’estar orientada a l’usuari, en les condicions restrictives pel que fa a la política de contractació i d’oferta pública de llocs de treball, es fa indispensable un replantejament en profunditat de les estructures actuals, amb les consegüents accions formatives, si no volem entrar en una situació de col·lapse i de deteriorament profund del clima laboral.

Però més enllà d’evitar els riscos que comportaria no actuar, en aquesta aposta per una reorganització de les estructures de suport tècnic i administratiu hi hem de saber veure els avantatges que volem que inspirin tot el procés de canvi. Es tracta d’avantatges per als usuaris dels serveis, per al personal d’administració i serveis i per a l’organització en el conjunt.