- Curs d'especialització UAB
- Codi de l'estudi: 3832/8
- 8a edició
- Modalitat: Presencial
- Crèdits: 5 ECTS
- Inici: 27/05/2025
- Final: 19/06/2025
- Places: 35
- Orientació: Professional
- Preu: 290 €
- Idioma de docència: Català (75%), Castellà (25%)
- Lloc: Escola Universitària d'Infermeria de l'Hospital de Sant Pau, Barcelona
El segle XXI, època de "canvi permanent" tant en els entorns professionals com en els personals, comporta experiències assistencials dun alt impacte emocional per a les infermeres que atenen a malalts complexos i/o que afronten situacions sobtades o inesperades.
El tenir cura de la persona implica una major importància del propi autoconeixement per a afrontar situacions amb un alt nivell de patiment. Per sobreviure als canvis, el professional requereix ampliar estratègies dintervenció que lajudin en el seu lideratge i per a poder donar una atenció de qualitat al pacient i la família, com a membre dun equip interdisciplinari.
Tanmateix, la pràctica assistencial comporta acompanyar a les persones que viuen situacions de gran impacte emocional com, per exemple, les malalties greus, les pèrdues déssers estimats, els problemes degeneratius o incapacitats, totes elles generadores dimportants càrregues de patiment tant en la persona que la pateix i en la seva família com en els professionals que intervenen.
En el model del tenir cura, les infermeres gestionen les seves emocions i estableixen relacions terapèutiques amb lobjectiu datendre el patiment de les persones amb habilitats de counselling o relació dajuda (1). La comunicació interpersonal és una de les habilitats fonamentals en la professió infermera i per a realitzar una correcta relació terapèutica, lautoconeixement, lempatia, el respecte, lescolta activa, lobservació i la consciència de les pròpies habilitats són requisits necessaris (2).
Però, les persones que estan exposades diàriament a aquestes situacions poden desencadenar i manifestar processos de burnout i/o fatiga de compassió que interferiran en la qualitat del procés datenció. Segons Kearney et al (3) el burnout sassocia a una pràctica subòptima en quant a la qualitat assistencial. Així mateix, defineixen la fatiga de compassió com el cost de cuidar a persones que pateixen.
Les evidències mostren lefectivitat dalgunes mesures i eines que sutilitzen davant aquests problemes com són la meditació, lentrenament en habilitats de comunicació i el desenvolupament dhabilitats dautocura (3). Diversos autors (3,4) afirmen que les pràctiques dautoconsciència que fomentin mecanismes dautocura són indispensables en els entorns assistencials amb major càrrega de patiment com les unitats de cures pal·liatives, les unitats de crítics i els serveis durgències.
Per tant, la formació en habilitats per a la gestió de les emocions tant del pacient i de la família com les del propi professional es fa necessari. Entre les recomanacions de l'Agència de Salut Pública (5), es recull que arran de la naturalesa de la seva tasca, que comporta la presa de decisions difícils, l'impacte emocional i la gestió de la incertesa, entre altres, les professions sanitàries requereixen un aprenentatge personal que garanteixi l'equilibri psicoafectiu necessari per donar una atenció de qualitat. L'aprenentatge dels recursos psicològics i humanístics que haurien de formar part de la personalitat del professional serà la base per a la satisfacció personal i l'eficàcia professional.
2. Eines per atendre el patiment de les persones i famílies
3. Autoconsciència: Autoconeixement i autocura
- Ser professional competent en la presa de decisions difícils i la gestió de l'impacte emocional.
- Formar part dels equips interdisciplinaris per a la valoració integral, l'acompanyament emocional i l'atenció al patiment humà en entorns de assistencials de gran càrrega de patiment.
- Participar a comissions, consultes i/o serveis d'infermeria que proporcionen cures integrals a les persones en situacions d'alt impacte emocional.
El tenir cura de la persona implica una major importància del propi autoconeixement per a afrontar situacions amb un alt nivell de patiment. Per sobreviure als canvis, el professional requereix ampliar estratègies dintervenció que lajudin en el seu lideratge i per a poder donar una atenció de qualitat al pacient i la família, com a membre dun equip interdisciplinari.
Tanmateix, la pràctica assistencial comporta acompanyar a les persones que viuen situacions de gran impacte emocional com, per exemple, les malalties greus, les pèrdues déssers estimats, els problemes degeneratius o incapacitats, totes elles generadores dimportants càrregues de patiment tant en la persona que la pateix i en la seva família com en els professionals que intervenen.
En el model del tenir cura, les infermeres gestionen les seves emocions i estableixen relacions terapèutiques amb lobjectiu datendre el patiment de les persones amb habilitats de counselling o relació dajuda (1). La comunicació interpersonal és una de les habilitats fonamentals en la professió infermera i per a realitzar una correcta relació terapèutica, lautoconeixement, lempatia, el respecte, lescolta activa, lobservació i la consciència de les pròpies habilitats són requisits necessaris (2).
Però, les persones que estan exposades diàriament a aquestes situacions poden desencadenar i manifestar processos de burnout i/o fatiga de compassió que interferiran en la qualitat del procés datenció. Segons Kearney et al (3) el burnout sassocia a una pràctica subòptima en quant a la qualitat assistencial. Així mateix, defineixen la fatiga de compassió com el cost de cuidar a persones que pateixen.
Les evidències mostren lefectivitat dalgunes mesures i eines que sutilitzen davant aquests problemes com són la meditació, lentrenament en habilitats de comunicació i el desenvolupament dhabilitats dautocura (3). Diversos autors (3,4) afirmen que les pràctiques dautoconsciència que fomentin mecanismes dautocura són indispensables en els entorns assistencials amb major càrrega de patiment com les unitats de cures pal·liatives, les unitats de crítics i els serveis durgències.
Per tant, la formació en habilitats per a la gestió de les emocions tant del pacient i de la família com les del propi professional es fa necessari. Entre les recomanacions de l'Agència de Salut Pública (5), es recull que arran de la naturalesa de la seva tasca, que comporta la presa de decisions difícils, l'impacte emocional i la gestió de la incertesa, entre altres, les professions sanitàries requereixen un aprenentatge personal que garanteixi l'equilibri psicoafectiu necessari per donar una atenció de qualitat. L'aprenentatge dels recursos psicològics i humanístics que haurien de formar part de la personalitat del professional serà la base per a la satisfacció personal i l'eficàcia professional.
Continguts
1. Cura de la persona amb alts nivells de patiment2. Eines per atendre el patiment de les persones i famílies
3. Autoconsciència: Autoconeixement i autocura
Sortides professionals
- Ser infermeres assistencials preparades per a proporcionar cures de qualitat en quant a la l'atenció d'aquelles persones que afrontin processos biogràfics d'alt impacte emocional, en qualsevol àmbit assistencial.- Ser professional competent en la presa de decisions difícils i la gestió de l'impacte emocional.
- Formar part dels equips interdisciplinaris per a la valoració integral, l'acompanyament emocional i l'atenció al patiment humà en entorns de assistencials de gran càrrega de patiment.
- Participar a comissions, consultes i/o serveis d'infermeria que proporcionen cures integrals a les persones en situacions d'alt impacte emocional.
Beques i ajuts
Consulta tota la informació sobre possibilitats de beques i ajuts a la pàgina de beques, ajuts i convocatòries UAB.
Centres responsables
Escola Universitària d'Infermeria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Contacte
Neus Taribó Ricou
Telèfon: 935537833