Defensas de Tesis Doctorales
Defensas de Tesis Doctorales
06.09.2017 El departamento  - 
.

PRÓXIMAS DEFENSAS DE TESIS DOCTORALES

TESIS DOCTORALSTranslating Identities in Multilingual News
Elaborada por Lesia Ponomarenko
Director/a: Dra. Laura Santamaria
15 de juliol de 2019
Sala Jordi Arbonès - 12h

 

Resum
La investigació proposada té com objectiu l'estudi de les qüestions de la representació de la informació relacionada amb la identitat en diferents versions lingüístiques dels mitjans de comunicació per al cas d'Euronews, en particular, la domesticació de text, l'alteració de la informació i la distorsió. Combinant teoria de la traducció amb enfocaments interdisciplinaris de les ciències socials que pretenem esbossar els objectius i les conseqüències de l'ajust de la informació, així com suggerir descripció de les seves estratègies.

Abstract
The research is aimed at studying the issues of representation of identity-related information in different language versions of the same Media for the case of Euronews, in particular text domestication, information alteration and distortion. Combining translation theory with interdisciplinary approaches of social sciences we intend to outline objectives and consequences of information adjustment, as well as suggest description of its strategies.

Resumen
La investigación propuesta tiene como objetivo el estudio de la representación de la información relacionada con la identidad en diferentes versiones lingüísticas de los medios de comunicación para el caso de Euronews, en particular la domesticación de texto, la alteración de la información y la distorsión. 
Combinando teoría de la traducción con enfoques interdisciplinarios de las ciencias sociales que pretendemos esbozar los objetivos y las consecuencias del ajuste de la información, así como sugerir descripción de sus estrategias.

 

TESIS DOCTORALSCultura lingüística e identidad en las obras literarias.
Elaborada por Zhishuo Ding
Director/a: Dra. Laura Santamaria
22 de juliol de 2019
Sala Jordi Arbonès - 11h

Resum
En una cultura, el llenguatge de cada grup social varia d'un a l'altre, com el de les diferents estratificacions socials, professions o gèneres. La manera de parlar, que es pot reconèixer en el lèxic, la sintaxi i el to, és el símbol de la identitat dels emissors, és a dir, a través del discurs dels personatges es poden reflectir les seves identitats en una societat determinada. En una obra literària, els lectors de la cultura original reconeixen, gràcies als seus coneixements sociolingüístics sobre els diferents grups, les identitats socials dels personatges de l'obra a través de la cultura lingüística que han après i que es comporta de manera similar als referents culturals que apareixen a la literatura. No obstant això, els lectors de la traducció, sobretot si es tracta d'una cultura llunyana, no comparteixen els mateixos coneixements lingüístics. En aquest cas, si amb la mediació cultural del traductor, els coneixements lingüístics dels lectors de traducció coincideixen amb els de lectors de l'original, els lectors de la traducció poden arribar a inferir una mateixa identitat per al personatge de la mateixa manera com els lectors de l'original. Quan això no passa, els lectors de la traducció perden informació sobre les identitats de l'original.
En la present investigació, l'objectiu que plantegem és analitzar com els elements lingüístics extrets a La Colmena i El Jarame, novel·les de la postguerra espanyola i també en les seves traduccions al xinès, permeten al lector entendre la identitat tenen els personatges i si amb les categories de la cultura lingüística es mantenen les identitats en les traduccions.

Abstract
In a culture, the language of each social group varies from one to the other, such as the different social stratifications, professions or genres. The way of speaking, which can be recognized in the lexicon, syntax and tone, is the symbol of the identity of the emitters, that is, through the discourse of the characters can reflect their identities in a given society. In a literary work, the readers of the original culture recognize, thanks to their sociolinguistic knowledge about the different groups, the social identities of the characters of the work through the linguistic culture that they have learned and that behaves in a similar way about the cultural references that appear in the literature. However, readers of translation, especially if it is a distant culture, do not share the same linguistic knowledge. In this case, if with the cultural mediation of the translator, the linguistic knowledge of the translation readers coincide with those of the readers of the original, the readers of the translation can infer a same identity for the character in the same way as the readers of the original. When this does not happen, the readers of translation lose information about the identities of the original.
In the present investigation, the objective is to analyze how the linguistic elements extracted in La Colmena and El Jarame, novels of the Spanish postwar period and also in their translations into Chinese, allow the reader to understand the identity of the characters and if with the categories of the linguistic culture the identities in the translations are maintained.

Resumen
En una cultura, el lenguaje de cada grupo social varía de uno al otro, como el de las diferentes estratificaciones sociales, profesiones o géneros. La manera de hablar, que se puede reconocer en el léxico, la sintaxis y el tono, es el símbolo de la identidad de los emisores, es decir, a través del discurso de los personajes se pueden reflejar sus identidades en una sociedad determinada. En una obra literaria, los lectores de la cultura original reconocen, gracias a sus conocimientos sociolingüísticos sobre los diferentes grupos, las identidades sociales de los personajes de la obra a través de la cultura lingüística que han aprendido y que se comporta de manera similar a los referentes culturales que aparecen en la literatura. Sin embargo, los lectores de la traducción, sobre todo si se trata de una cultura lejana, no comparten los mismos conocimientos lingüísticos. En este caso, si con la mediación cultural del traductor, los conocimientos lingüísticos de los lectores de traducción coinciden con los de lectores del original, los lectores de la traducción pueden llegar a inferir una misma identidad para el personaje de la misma forma como los lectores del original. Cuando esto no ocurre, los lectores de la traducción pierden información sobre las identidades del original. 
En la presente investigación, el objetivo que planteamos es analizar cómo los elementos lingüísticos extraídos en La Colmena y El Jarame, novelas de la postguerra española y también en sus traducciones al chino, permiten al lector entender la identidad tienen los personajes y si con las categorías de la cultura lingüística se mantienen las identidades en las traducciones.

 

TESIS DOCTORALSTHE WHOLE and ITS PART. Core Circulation and Children's Life Phats in Qingtianese Transnational Families.
Elaborada por Laura Lamas Abraira
Director/a: Dr. Joaquín Beltrán y Dra. Amelia Sáiz López
23 de julio de 2019
Sala Jordi Arbonès - 11h

Resum
La centralitat de la familia a la societat xinesa es un aspect bàsic a tenir en compta a l’hora de parlar de la seva diáspora. En el context migratori aquesta es planteja com una estrategia social en que las xarxas familiars faciliten el propi procés així com l’assentament, integració i suport en el destí. Així mateix resulta indispensable fer referència al concepte de “generació” per comprendre la lógica de la societat xinesa, on el respecte i la defèrencia als grans i avantpassats son pilars fonalmentals a l’hora d’estructurar-la. L’objectiu de la nostra investigación será descriure les trajectories migratories dels avis/es xinesos/as (Xina a Europa) així com identificar les diferents tipologies i maneres de ser un avis/e xines/a i descriure les estrategias familiars en quan a la cura o suport informal i la seva adaptació al contexte transnacional (perspectiva de gènere). . L’investigació s’articula per tant al voltant de tres eixos teòrics: migració i transnacionalisme, la familia finesa i la cura o suport informal.

Abstract
In order to understand the Chinese diaspora, paying attention to the centrality of the family in Chinese society is key. In the context of Chinese emigration, family networks facilitate the process itself as well as settlement, integration and care on arrival. In Confucian ideology, respect and deference to elders and ancestors are the fundamental principle upon which society is structured. This represents a social hierarchy in which the older generation occupies a privileged position, being responsible for providing care and protection, unity and continuity to the family. 
The aim of our research is to describe the migratory paths of the chinese grandparents, (whether in China, in Spain or across the different European countries) , to identify the different types and patterns of grandparenting and to describe the family strategies in terms of informal care and its adaptation to transnational contexts (gender perspective). The research is organized around three theoretical axes: migration and transnationalism, the Chinese family and grandparenting and informal care.

Resumen
La centralidad de la familia en la sociedad china es un aspecto básico a tener en cuenta a la hora de hablar de su diáspora. En el contexto migratorio las redes familiares facilitan el propio proceso así como el asentamiento, integración y cuidados en destino. La generación mayor ocupa una posición de privilegio y autoridad, siendo a su vez la encargada de proporcionar protección y unión a la familia. 
El objetivo de esta investigación es describir las trayectorias migratorias de estos ancianos y ancianas, las diferentes tipologías de “abuelazgo chino” y las estrategias familiares en cuanto a cuidado transnacional. Focalizando para ello en las dinámicas intergeneracionales, los roles vinculados a género y generación y sus ajustes o redefiniciones en el contexto migratorio. La investigación se articula por tanto en torno a tres ejes teóricos: migración y transnacionalismo, la familia china y el cuidado informal.

 

TESIS DOCTORALSPolítiques d'accessibilitat cultural a Catalunya
Elaborada por Joan Josep Bestard Bou
Director/a: Dra. Pilar Orero Clavero
26 de julio de 2019
Sala Jordi Arbonès - 11h

Resum
La recerca duu a terme una descripció en profunditat del procés d'implementació d'un pla de millora de les condicions d'accessibilitat dels equipaments escènics i musicals. El marc teòric fixa un seguit de definicions i conceptes relatius a la cultura entesa com a dret, la diversitat cultural, l'accessibilitat universal, la discapacitat i les polítiques públiques. Es revisa el marc legal tenint en compte la posició de l'ONU i els textos legals a la Unió Europea, a l'Estat espanyol i a Catalunya. Es descriu en detall la legislació catalana en matèria d'accessibilitat i cultura. Finalment, en el que és l'objectiu de la recerca, es descriu el procés de planificació i d'execució d'un pla d'accessibilitat dut a terme pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També s'explica els procediments d'avaluació i l''increment de les noves tecnologies.

Abstract
The main objective of the reseach is to describe the implementation process of an accessibility cultural plan wich aims to improve the accessibility facilities of the scenic venues in Catalonia. Firstly, the theoretical framework stablishes various key concepts and definitions concerning the right to culture, cultural diversity, universal accessibility, disability and public policies. Besides, the research assesses the legal context taking into account the UNO position and the legal texts at the european, spanish and catalan level. The research also presents in detail the catalan laws concerning accessibility and culture. There's an accurated description of the planification and executation process of the Accessibility Plan of Scenic Venues carried out by the Culture Office of the catalan Government. There's a summary of the main inclusive and accessibility asessment policies toolkit as well as a description of the impact of the new technologies.

Resumen
La investigación lleva a cabo una descripción en profundidad del proceso de implementación de un plan de mejora de las condiciones de accessibilidad de los equipamientos escénicos y musicales. El marco teórico fija una serie de definiciones y conceptos relativos a la cultura entendida como derecho, la diversidad cultural, l'accessibilidad universal, la discapacidad y las políticas públicas. Se revisa el marco legal teniendo en cuenta la posición de la ONU y los textos legales en la Unión Europea, en el Estado español y en Cataluña. Se describe en detalle la legislación catalana en materia de accessibilidad y cultura. Finalmente, en lo que es el objetivo de la investigación, se describe el proceso de planificación y de ejecución de un plan de accessibilidad llevado a cabo por el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. También se explica los procedimientos de evaluación y el incremento '' de las nuevas tecnologías

 

 
Ir a Noticias

CONTACTA CON NOSOTROS

Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental

Horarios secretaría:
lunes - jueves: de 11.00 a 13.30 y de 15.00 a 16.00
viernes: de 11.00 a 13.30
julio: de 11.00 a 13.30
agosto: cerrado

Edifici K
08193 Bellaterra (Barcelona)
TEL +34 93 581 27 61
FAX +34 93 581 27 62

d.traduccioarrobauab.cat

 

 

 

 

2019 Universitat Autònoma de Barcelona