Defensas de Tesis Doctorales
Defensas de Tesis Doctorales
06.09.2017 El departamento  - 
.

PRÓXIMAS DEFENSAS DE TESIS DOCTORALES

Audio subtitling: strategies for voicing subtiles and their effect on emotional activation
Dra. Anna Matamala
8 d'abril de 2019
Sala Jordi Arbonès - 11h

Resum
El públic cec o amb baixa visió té un accés limitat als materials audiovisuals convencionals. La imatge ha de ser adaptada a un format d’àudio capaç de proporcionar a l’espectador suficient informació per a la correcta comprensió de la trama i immersió en el contingut. L’audiodescripció (AD) és l’estratègia més coneguda per a dur a terme aquest tipus d’adaptació. Tanmateix, què passa amb els continguts subtitulats? La resposta es troba en l’ús dels audiosubtítols (AST), que han estat descrits com l’encreuament entre subtítol, AD i voice-over.
Tot i ser necessaris, només alguns països els utilitzen amb regularitat per a TV, com és el cas dels Països Baixos, des dels anys 90 (Theunisz, 2002), o de Suècia, des del 2012 (Thrane, 2013). Tot i que l’estudi d’AST es centra principalment en les tecnologies per a la seva aplicació automàtica, com són els sistemes de síntesi de veu o de reconeixement òptic de caràcters (OCR), poc s’ha dit sobre els AST locutats amb veus humanes i com aquests es perceben en pel·lícules, es combinen amb l’AD i són presentats al públic.
Aquesta tesi se situa en el context de la Traducció Audiovisual i de l’Accessibilitat als Mitjans de Communicació incloent coneixement de disciplines com la psicologia. Té com a objectiu explicar l’impacte que tenen els dos diferents modes per a locutar els AST: amb efecte de doblatge i amb efecte de voice-over. Ambdós modes es compararan tenint en compte tant la immersió com la comprensió de materials cinematogràfics mitjançant l’ús de tecnologies de biorretroalimentació capaces de mesurar les respostes fisiològiques de l’organisme, com l’activitat electrodèrmica i la freqüència cardíaca.

Abstract
Blind and visually impaired audiences have limited access to conventional audiovisual materials. Image must be adapted into audio format in order to provide the user with enough information for the correct understanding and enjoyment of the plot. Audio description (AD) stands as the most popular way for overcoming such barriers. However, what happens with subtitled materials? The response has been found in the use of audio subtitles (ASTs), which have been described as the intersection between subtitles, AD and voice-over. 
Despite their need, only a few countries have used them regularly for TV such as the Netherlands from the late 90s (Theunisz, 2002) and Sweden from 2012 (Thrane, 2013). Although the main focus of attention has been put on the study of the technology used in the delivery of ASTs, i.e. Text-to-Speech (TTS) and Optical Character Recognition (OCR) technologies, less has been said about human voiced ASTs and the actual reception of ASTs in fiction films and how ASTs have to be merged with AD and presented to the audience.
This research is carried out within the framework of Audiovisual Translation Studies and Media Accessibility and it drags knowledge from fields such as psychology. It aims to shed a light on the impact on the audience of two different AST strategies: dubbing effect and voice-over effect. These two strategies for the delivery of ASTs will be compared in terms of enjoyment and comprehension of filmic materials by making use of biofeedback technology, which is able to measure the physiological responses such as electrodermal activity or heart rate.

Resumen
El público ciego o con baja visión tiene un acceso limitado a los materiales audiovisuales convencionales. La imagen debe ser adaptada a un formato de audio capaz de dotar al espectador con la suficiente información para que haya una correcta comprensión de la trama e inmersión en el contenido. La audiodescripción (AD) es la estrategia más conocida para llevar a cabo este tipo de adaptación. Sin embargo, ¿qué sucede con los contenidos subtitulados? La respuesta se encuentra en el uso de audiosubtítulos (AST), que se describen como el cruce entre subtítulo, AD y voice-over.
Aún siendo muy necesarios, tan solo algunos países los utilizan con regularidad en TV como en el caso de los Países Bajos, desde los años 90 (Theunisz, 2002), y Suecia, desde 2012 (Thrane, 2013). Aunque el estudio de los AST se centra principalmente en las tecnologías para su aplicación automática, como los sistemas de síntesis de voz o de reconocimiento óptico de caracteres (OCR), poco se ha dicho sobre AST locutados con voces humanas y la forma en que estos se perciben en películas, se combinan con la AD y se presentan al público.
Esta tesis se sitúa en el marco de la Traducción Audiovisual y la Accesibilidad a los Medios de Comunicación abarcando, asimismo, disciplinas como la psicología. El objetivo principal és esclarecer el impacto que tienen los dos diferentes modos de locutar los AST: con efecto de doblaje y con efecto de voice-over. Dichos modos se compararan teniendo en cuenta tanto la inmersión como la comprensión de materiales cinematográficos mediante el uso de tecnologías de biorretroalimentación, capaces de medir las respuestas fisiológicas del organismo, como la actividad electrodérmica y la frecuencia cardiaca.

 

 
Ir a Noticias

CONTACTA CON NOSOTROS

Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental

Horarios secretaría:
lunes - jueves: de 11.00 a 13.30 y de 15.00 a 16.00
viernes: de 11.00 a 13.30
julio: de 11.00 a 13.30
agosto: cerrado

Edifici K
08193 Bellaterra (Barcelona)
TEL +34 93 581 27 61
FAX +34 93 581 27 62

d.traduccioarrobauab.cat

 

 

 

 

2019 Universitat Autònoma de Barcelona