Entrevista a Joan Riedweg, director de 'El crèdit'
Jordi Bosch a la pel·lícula El crèdit 01.07.2020  - 

El crèdit es l'adaptació audiovisual de l'èxit teatral de Jordi Galceran amb gran acollida per part del públic i de la crítica. Entrevistem a Joan Riedweg, director de la pel·lícula i docent a la facultat.


- Que hi ha canviat en aquesta versió de ‘El crèdit’? Que podem trobar de nou i com s'ha adaptat a la TV? Com es fa aquest pas de canviar del teatre al cinema?

El mateix Jordi Galceran juntament amb Ramon Paso han estat els responsables d’escriure l’adaptació cinematogràfica, han conservant el mateix text i han obert “la funció” per donar a conèixer personatges com la dona o la filla, que ja hi eren a l’obra teatral en suposades trucades telefòniques i no apareixien físicament, i que ara interactuen presencialment amb els protagonistes generant noves interaccions. No faré spoiler per no xafar la pel·lícula a aquells que encara no han vist, però també han afegit companys de feina de la sucursal que generen nous conflictes interns que, per aquells que ja han vist l’obra al teatre, trobaran noves i divertides sorpreses.

El pas a pel·lícula per a televisió d’una obra de teatre on dos personatges passen poc més d’una hora parlant al voltant d’una taula no és fàcil; com ja se sap, en el teatre predomina per damunt de tot la paraula i, en canvi, en televisió la imatge i el so tenen més protagonisme en la narració, ara bé, en el nostre cas estem lligats al text de l’autor. Per tant, com és el propi autor qui fa l’adaptació i té molt interioritzats els seus personatges els pot fer aparèixer (familiars, companys de feina, entorn, ...) convertint-los en nous elements de la trama. S’ha elaborat un guió on una història que passa dins d’una sucursal bancaria s’ha obert traslladant escenes a exteriors i ara transcorre tota la història en uns quants dies. Tant mateix el cinema et dona la possibilitat de treballar la narrativa amb el punt de vista de la càmera, tens l’opció d’explicar la història des de dins dels protagonistes, o veure una escena des de la mirada d’un altre personatge secundari, o fins i tot que es converteixi en una eina important dins de la narració.

Aquesta és la tercera pel·lícula que co-dirigim amb l’Albel Folk, i la segona que fem una adaptació d’una obra teatral per a televisió, així doncs, mirem d’aportar tot el nostre bagatge professional a la història, ell amb els coneixements que té davant les càmeres com actor i jo aporto la meva experiència en realització, junts consensuem com farem la pel·lícula. 


- Com ha estat treballar amb Jordi Bosch, Pere Ponce i Carlos Hipólito?

Són excel·lents actors amb llarga experiència a les seves espatlles i ells coneixien molt bé l’obra perquè l’han interpretada i han viscut el triomf d’aquest meravellós text en les seves pells, el Jordi Bosch amb Jordi Boixaderas omplien tots els dies La Villarroel de Barcelona; i Carlos Hipólito amb Luis Merlo va triomfar a Madrid i van fer gira per totes les províncies fent riure a milers d’espectadors, per tant, estem davant una obra teatral que s’ha representat amb èxit a tot el país i, a més a més, l’han representada a 13 països en diferents idiomes. El Pere Ponce havia substituït durant una temporada a Bosch i aquesta vegada li ha tocat interpretar el paper de client de la sucursal en les dues versions.

Tots tres són grans actors i cadascú, a la seva manera, ha tret el màxim profit del seu personatge; era molt important canviar el registre, el to i la intensitat dalt d’un escenari no és el mateix que el del cinema, és per això que l’Abel va treballar molt quines havien de ser les intencions interpretatives en cadascuna de les escenes. Rodar amb ells ha estat un plaer immens, hem tingut molt bon ambient de rodatge, em rigut creant les escenes amb ells i tot l’elenc que ha participat, n’estem molt contents del repartiment i dels resultats obtinguts. A més a més dels dos protagonistes hem d’afegit a Angels Gonyalons que fa de dona del director de sucursal, Agnès Busquets d’empleada “trepa”, Carla Schilt de filla del banquer, Albert Salazar és el jove empleat, Abel Folk de rodamon que dorm a l’exterior de la sucursal; i també ens han fet petites aparicions Mercè Sampietro, Joan Pera i el Mac Lari. Tots ells fan que la pel·lícula tingui una bona factura artística.


- Us ha afectat d'alguna manera l'actual situació del Covid a l'hora de produir la pel·lícula?

No, gens. Per fortuna ja havíem acabat el muntatge i la postproducció de les dues pel·lícules abans que tinguéssim la pandèmia al damunt, ens va anar de poc. El que si en ha impedit és fer projeccions a l’equip i a les veïnes i veïns d’Alella, població on vam rodar la pel·lícula i on vam tenir el màxim suport i participació en tot el rodatge, vam convertir el nou teatre del poble en un plató i allà vam construir en decorat de l’entitat bancària. Va ser un encert gravar-ho tot allà.

La pel·lícula es va estrenar el dia de Sant Joan a TV3 tenint una molt bona quota de pantalla (16,7 de share, 370.000 espectadors) i molt bona acceptació del públic. Estem molt contents dels resultats.

- La peculiaritat més gran del rodatge és la "doble versió": a TV3 una pel·lícula íntegrament interpretada en català mentre que per a TVE una versió en castellà amb dos personatges principals diferents. Perquè vau decidir fer això? No us ha donat massa feina?

Aquest sistema de rodatge ja s’ha fet diverses vegades amb coproduccions de RTVE i Televisió de Catalunya, incrementa el temps de rodatge només en un terç més de la producció i s’obtenen millors resultats finals, ja que s’aconsegueix més veritat en cadascun dels idiomes al no tenir que doblar els actors. 

Probablement som els primers en fer-ne dues versions amb actors diferents, això té sentit per l’origen de la idea, convertir en tele-movie una obra de teatre d’èxit on al circuit espanyol la va interpretar Carlos Hipólito i al català Jordi Bosch, les diferents cadenes van pensar que era un bon reclam per a l’audiència i van apostar per aquesta nova formula.

La veritat és que en un principi pensàvem que seria un enrenou i que potser tindríem molts problemes durant el rodatge, doncs no, afortunadament va ser oli en un llum. És qüestió de mètode, un cop tens assajat i preparat el plano el rodes en català, després canvia l’actor i fa exactament el mateix en castellà. Al següent pla canviàvem l’ordre per no crear vicis i començàvem pel castellà i així vam anar fent amb molta fluidesa, en 20 dies vam rodar dues pel·lícules, impressionant. També vam poder organitzar la gravació per ordre de guió, cosa insòlita en el nostre ofici, això va facilitar molt l’evolució del personatge i la construcció de la història. 

He de dir que això no hagués estat possible sense l’equip tècnic que hem tingut, un professionals que van participar de ple i ens ho van posar molt fàcil, sobretot en Pol Turrents, nostre director de fotografia, que amb el seu equip va fer-nos unes il·luminacions molt efectives aconseguint unes imatges de les que estem molt contents.

Hi ha un fet curiós en aquesta producció, doncs les dues pel·lícules s’ha fet idèntiques: el mateix muntatge, les mateixes músiques, els mateixos canvis de pla, moviments de càmera, moviments d’actors,...; i en canvi, curiosament s’obtenen resultats diferents en la projecció, per què? El secret són les interpretacions dels actors en cadascuna de les versions, ells donen un caràcter personal i únic. Tant l’Hipólito com el Bosch fan excel·lents interpretacions, cadascú amb la seva personalitat i això fa que obtinguem resultats totalment diferents. Vull destacar també el treball de Pere Ponce, ell interpreta el client del banc tan en castellà com en català, i el més curiós és que com les rèpliques que li donaven els seus companys tenien personalitats diferents, doncs la seva interpretació s’adapta al to i ritme que li donava el company, és molt curiós i s’ha de veure.

El resultat final de les dues pel·lícules és molt satisfactori. 

 
Anar a Notícies

Arxiu de notícies

Des de
Fins a
Paraula clau

Notícies de la UAB
Notícies de la UAB
Contacte
Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual
Despatx I0/224
C/ de la Vinya,Edifici I
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Barcelona


Ubicació google maps

41º 30' 0.34" N
2º 6' 15" E


Xarxes Socials

   
+34 93 581 15 29
d.publicom@uab.cat
 

 

 

2021 Universitat Autònoma de Barcelona