Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona
Informe_soroll_Barcelona 10.03.2021  - 

Núria Blanes, Jaume Fons i Miquel Sáinz de la Maza, del Grup d'Estudi de Contaminació acústica a Europa del Departament de Geografia de la UAB, col·laboren en l'informe "Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona" publicat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)


RESUM EXECUTIU

L’exposició crònica al soroll ambiental té efectes importants sobre la salut i la qualitat de vida. El soroll ambiental afecta el benestar emocional, psicològic i social i augmenta el risc de patir molèstia intensa deguda al soroll (l’afectació emocional, psicològica i social severa), trastorns del son, malalties cardiovasculars i mort per causa cardiovascular, trastorns metabòlics en adults i problemes del desenvolupament cognitiu en infants. A la Unió Europea s’estima que, després de la contaminació atmosfèrica, el soroll ambiental i en particular el soroll de trànsit és el factor ambiental amb major impacte negatiu en la salut.

El trànsit rodat és el principal focus emissor de soroll a la ciutat de Barcelona molt per sobre de les altres fonts, tant de dia com de nit. El 57% de la població s’exposa a un soroll de trànsit igual o superior al que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicial per a la salut tant durant tot el dia (53 dB Lden) com durant la nit (45 dB Ln). La segona font de soroll a la ciutat és l’oci nocturn, que afecta al 3% de la població. Gairebé la meitat de la població percep que el seu barri és molt sorollós, mentre que 1 de cada 4 persones considera que el seu habitatge té sorolls procedents de l’exterior.

Hi ha fortes diferències geogràfiques en l’exposició al soroll ambiental i en la percepció del soroll a la ciutat. El districte de l'Eixample és el que té, amb diferència, més població exposada a nivells alts de soroll. Ciutat Vella és el districte amb més població exposada al soroll de l’oci nocturn, on més gent considera que el seu barri és sorollós i que el seu habitatge té sorolls de l’exterior. L’estudi de les desigualtats socials mostra que tot i que els barris amb rendes més altes tenen més població exposada a nivells alts de soroll ambiental, la percepció de soroll dins de l’habitatge és superior als barris de menor renda. També perceben un major soroll dins de l’habitatge els adults joves i les persones nascudes a l’estranger.

Aquest informe ha pogut quantificar una part de l’impacte en salut del soroll, com són els casos més greus de l’afectació emocional, psicològica, emocional i social (molèstia intensa deguda al soroll), el trastorn greu del son i la mortalitat per malaltia cardiovascular. S’ha estimat que a Barcelona, més de 210.000 persones (al voltant d’un 13% de la població) pateixen molèstia intensa al soroll i que més de 60.000 persones (al voltant d’un 4% de la població) pateixen un trastorn greu del son degut al soroll, de forma més elevada als barris del centre de la ciutat. S’ha estimat que la mortalitat atribuïble a l’exposició crònica al soroll ambiental a la ciutat és del voltant de 130 morts anuals.

En aquest context l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha definit el Sistema de vigilància de l’impacte sobre la salut del soroll ambiental a Barcelona amb l’objectiu d’estimar, monitoritzar i comunicar l’exposició, la percepció i l’impacte en salut d’aquest factor ambiental, tenint en compte les desigualtats socials.

 
Anar a Notícies
 

 

 

2021 Universitat Autònoma de Barcelona