Els atuells neolÝtics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys
cerÓmica prehist˛rica (NeolÝtic) 27.04.2020  - 

El consum de lactis era molt desigual entre les primeres poblacions neolítiques de l'Occident d'Europa, que en van consumir menys en les regions del sud de la costa atlàntica que en les del nord. Així ho indica un estudi amb participació de la UAB que ha explorat el usos alimentaris del atuells que van fer servir les societats prehistòriques de fa 7.500-5.500 anys i la relació d'aquests usos amb les seves activitats agrícoles i ramaderes.


Els resultats d'una nova recerca revelen que el consum de lactis era molt desigual entre les primeres poblacions neolítiques de l'Occident d'Europa, amb un menor consum a les regions del sud de la costa atlàntica -península Ibèrica i França- que en les del nord.

Un equip de recerca internacional, liderat per la investigadora Miriam Cubas (Universitat de York i Universidad de Oviedo), ha aconseguit recuperar residus de les activitats culinàries en els atuells usats per les societats prehistòriques de fa 7.500-5.500 anys. Els resultats de l'estudi, en què també ha participat André Colonese, investigador del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona  i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), han estat publicats a la revista Nature Communications.

L'anàlisi química de les restes de greixos d'animals, cera de les plantes, olis de peix i resines preservats en les ceràmiques prehistòriques ha permès a l'equip de la Dra. Cubas explorar els diferents usos d'aquests recipients per part de les comunitats neolítiques, i particularment la seva relació amb les activitats agrícoles i ramaderes.

Els resultats reflecteixen una gran variació en l'ús de les ceràmiques entre aquestes comunitats. Entre els recursos identificats, destaquen els productes lactis, la presència dels quals s'incrementa cap a la zona nord d'Europa, la regió atlàntica francesa i les Illes Britàniques. Els autors conclouen que aquestes diferències poden estar relacionades amb les diferents activitats ramaderes, amb una major presència del bestiar boví en el nord i una ramaderia centrada en les ovelles i les cabres en el sud d'Europa. En la Península Ibèrica, aquestes pràctiques culinàries reflecteixen una importància dels recursos carnis procedents dels animals domèstics (ovella i cabra) que s'introdueixen en aquests moments.

Es tracta d'una de les comparacions regionals més àmplies que s'han publicat fins ara sobre l'ús d'atuells durant la Prehistòria. Un de les troballes més sorprenents és l'absència d'aliments marins en les ceràmiques documentades, fins i tot en jaciments arqueològics situats en zones de costa, on aquests recursos alimentaris són clarament disponibles. Una excepció és la zona del Bàltic, on tant els recursos lactis com els aliments de procedència marina van ser preparats en la ceràmica.

“El nostre estudi ofereix una àmplia comparació regional sobre l'ús de la ceràmica durant la Prehistòria. Aquests resultats contribueixen a obtenir més informació sobre com van viure els grups humans durant aquest procés de canvi tan transcendental que va suposar la introducció de la ramaderia i l'agricultura”, afirma Miriam Cubas, autora principal de l'article.

“Les diferències respecte a la freqüència d'aparició dels productes lactis podrien ser importants per a la comprensió de l'evolució de la tolerància a la lactosa en els adults a Europa. Avui dia les mutacions genètiques que permeten als adults digerir la lactosa present en la llet tenen una major presència en la zona nord-oest d'Europa que a les regions del sud”, sosté el professor Oliver Craig, del Departament d'Arqueologia de la Universitat de York.

“Aquestes dades ens ofereixen una finestra a la riquesa de les tradicions culinàries entre els primers agricultors d'Europa occidental, i la capacitat que aquests grups van tenir per adaptar-se a les diferents condicions climàtiques i culturals” afegeix André Colonese.

L'equip d'investigadors ha analitzat els residus orgànics conservats en les ceràmiques del Neolític antic procedents de 24 jaciments arqueològics situats entre Portugal i el Bàltic. La recerca permet expandir el nostre coneixement sobre les pràctiques culinàries d'aquestes primeres societats agrícoles, el paper que van exercir els diferents aliments i el seu impacte en la dieta de les primeres comunitats pageses.

En l'estudi han participat investigadors procedents de la Universitat de York, la Universidad de Oviedo, la Sociedad de Ciencias Aranzadi, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Max Planck, la Universidad de Cantàbria, INRAP, el Servei Regional d'Arqueologia de Normandia, el Servei d'Arqueologia del Departament de Calvados, la Universitat de Lisboa, UNIARQ, la Universidad de Santiago de Compostela, la Universitat de Rennes, el Museo de Prehistoria y Arqueología de Cantabria, el Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Arqueològic de São Miguel de Odrinhas i la Universitat de Barcelona.

Referència: Cubas et al. 2020. Latitudinal gradient in dairy production with the introduction of farming in Atlantic Europe. Nature Communications. doi: 10.1038/s41467-020-15907-4

Aquesta recerca ha estat finançada per la Comissió Europea a través d'un projecte Marie Curie (First ceramics of Atlantic Europe: manufacture and function -CerAM, MSC 653354) liderat per la Dra. Miriam Cubas.

 
Anar a NotÝcies
 

 

 

2020 Universitat Autònoma de Barcelona