L’asma podria protegir enfront de la COVID-19 en un grup concret de pacients asmàtics
COVID-ASMA 07.12.2020  - 

Un estudi publicat recentment a RJ Open Research, en el que ha participat el professor de la UAB Xavier Muñoz, revela que l’asma no sembla estar relacionada amb una evolució pitjor de la COVID-19.


L’asma és una de les principals malalties respiratòries en tot el món i, com que el SARS-CoV-2 és un patogen respiratori, és important quantificar el risc que la pandèmia actual de COVID-19 pot representar per als pacients amb asma.

Un equip d’investigadors del grup de Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la participación del professor associat de la Unitat de Fisiologia Mèdica del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB i metge adjunt del Servei de Neumologia de la Vall d’Hebron Xavier Muñoz, ha portat a terme un estudi per tal de respondre a dues preguntes: és l’asma un factor de risc per a la COVID-19 o, en canvi, protegiria davant la malaltia? Són importants els fenotips? Per una banda, han comprovat que l’asma no sembla estar relacionada amb una evolució pitjor de la COVID-19 i, per l’altra, s’ha posat en relleu la importància dels fenotips, ja que l’asma podria ser un factor protector davant la infecció pel virus SARS-CoV-2, especialment en pacients asmàtics amb fenotip T2. L’estudi, que s’ha dut a terme a Vall d’Hebron, es publica a la revista ERJ Open Research.

Per resoldre aquestes dues preguntes, els investigadors, liderats pels doctors María Jesús Cruz, cap del grup de Pneumologia del VHIR i Xavier Muñoz, investigador principal del mateix grup i metge adjunt del Servei de Pneumologia de Vall d’Hebron, i ambdós membres del CIBER Malalties Respiratòries (CIBERES), van portar a terme un estudi amb els 71 pacients asmàtics que havien ingressat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb pneumònia per SARS-CoV-2 des de l’1 de març fins al 30 de juny.

La hipòtesi de treball partia dels primers estudis publicats a la Xina, Corea i Nova York, sobre la relació entre el SARS-CoV-2 i els pacients amb asma bronquial en els quals l’asma no es va identificar com un factor de risc per desenvolupar una COVID-19 greu. A partir d’aquesta informació, l’objectiu de l’estudi va ser estimar la prevalença d’asma en pacients hospitalitzats amb pneumònia severa per coronavirus, en una regió geogràfica on la prevalença de l’asma ronda el 6%.

En l’estudi es va realitzar una anàlisi transversal de tots els pacients ingressats a Vall d’Hebron amb infecció per SARS-CoV-2 confirmada per PCR (2.226 pacients). A partir de la història clínica electrònica es van registrar dades com l’edat, el sexe, si patien o no asma i la presència de comorbiditats (malalties prèvies). En els 71 pacients amb asma es van recopilar dades sobre el fenotip, la gravetat i el tractament que seguien per l’asma. La gravetat de la COVID-19 es va registrar en funció de les necessitats d’oxigen i suport ventilatori i les troballes de la radiografia de tòrax.

Segons el fenotip, els pacients asmàtics es van dividir en dos grups: T2 (amb els subgrups T2-Th2 i T2-ILC2) i No-T2. Es va considerar que els pacients tenien un fenotip T2-Th2 si, segons la història clínica, eren al·lèrgics; i un fenotip T2-ILC2 si no eren al·lèrgics però el recompte absolut d’eosinòfils en sang perifèrica era superior a 300 cèl·lules per mil·límetre cúbic. En el cas de pacients amb IgE elevada i una prova de punció positiva o IgE específica a alguns dels pneumo-al·lergògens habituals se’ls va considerar al·lèrgics. Els pacients que no complien cap d’aquests criteris es van classificar com a fenotip No-T2. El 76% d’aquests pacients presentaven alguna comorbiditat a més de l’asma.

D’aquests 71 pacients, 42 tenien el fenotip No-T2, mentre que 20 eren al·lèrgics (T2-Th2) i 9 eosinofílics (T2-ILC2). En pacients amb fenotip No-T2 es va observar una gravetat més gran de la COVID-19. No obstant això, l’evolució amb el tractament estàndard va ser bona en 67 pacients (94%), mentre que quatre van morir.

Entre els pacients que rebien tractament amb corticoesteroides inhalats per a l’asma no es va observar correlació entre la dosi de corticoesteroides inhalats i la gravetat de COVID-19.

“Els nostres resultats donen suport a la idea que l’asma no sembla ser un factor de risc per al desenvolupament de COVID-19, almenys en pacients hospitalitzats amb formes d’infecció més greus”, explica el Dr. Xavier Muñoz. Per tant, sorgeix la pregunta de si podria ser un factor protector.

A l’estudi trobem que només el 3,2% dels pacients hospitalitzats amb malaltia greu tenien asma, una prevalença inferior a la de la població general del nostre àmbit geogràfic, que ronda el 6%. “Si també tenim en compte que 54 (76%) dels 71 pacients afectats presentaven comorbiditats que s’ha demostrat que estan directament relacionades amb l’afectació del SARS-CoV-2, la prevalença d’asmàtics sense altres alteracions que pateixen malaltia greu es redueix a només el 0,8%, una taxa similar a la reportada per LI et al en Wuhan, del 0,9%, on la prevalença de l’asma també és del 6%”, reflexiona María Jesús Cruz.

L’explicació d’aquesta troballa no és clara. Si bé alguns autors han suggerit que el tractament amb corticoesteroides inhalats pot protegir a aquests pacients de la malaltia al disminuir la producció de citosines; altres opinen que seria la presència d’eosinòfils activats la que protegiria els individus de la infecció, de forma similar al que ja s’ha descrit per altres virus. I una tercera hipòtesi apunta a la interrelació entre l’asma i el sistema renina-angiotensina; ja se sap que l’activació del receptor ACE2 és la porta d’entrada del virus a les cèl·lules i també regula la resposta asmàtica en un model animal d’asma, amb la qual cosa es podria especular que l’activitat reduïda d’aquest receptor que afavoreix el desenvolupament de l’asma també podria prevenir l’expressió del virus.

“No obstant això, a l’estudi no trobem una relació entre la dosi de corticoesteroides inhalats i la gravetat de COVID-19, com tampoc s’ha trobat una relació entre el nivell d’eosinòfils i la possible protecció davant el virus, ni s’ha vist que exacerbi l’asma com succeeix amb altres coronavirus”, puntualitza Xavier Muñoz.

“Tot i que l’estudi té limitacions inherents a causa del seu disseny, els resultats suggereixen que l’asma podria ser un factor protector davant la infecció pel virus SARS-CoV-2, especialment en pacients asmàtics amb fenotip T2. Si es reprodueixen a estudis amb un major nombre de pacients, poden obrir una nova via d’investigació en la lluita contra el SARS-CoV-2”, conclou el Dr. Muñoz.

 

 
Anar a Notícies

Arxiu de notícies

Des de
Fins a
Paraula clau

Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia
Edifici M, Avinguda de Can Domènech
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
TEL +34 93 581 18 39
d.b.cel_lular@uab.cat
 

 

 

2024 Universitat Autònoma de Barcelona