Albert Quintana, investigador del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia i de l’Institut de Neurociències (INc), liderarà el projecte “Modulació de la senyalització retrògrada mitocondrial com a tractament de la síndrome de Leigh”.

La síndrome de Leigh és una malaltia degenerativa causada per alteracions en els mitocondris, la maquinària encarregada de generar energia a les cèl·lules, i afecta especialment els òrgans i teixits que necessiten més energia, com el sistema nerviós central. Les alteracions als mitocondris fan que s'activin diferents mecanismes per intentar compensar el dèficit d'energia, entre els que hi ha un fenomen conegut com a senyalització mitocondrial retrògrada (RMS).

“Recentment, hem identificat que l’administració diària de cannabidiol (CBD), un fàrmac que actua sobre diversos mediadors de la RMS, redueix els signes clínics i allarga la vida de models animals de la malaltia, però encara desconeixem les vies implicades en els seus efectes beneficiosos. En aquest projecte, de tres anys, estudiarem la contribució de la RMS a la disfunció mitocondrial per tal d’identificar noves dianes terapèutiques”, explica Albert Quintana.

En el projecte participa també Francesc Xavier Soriano Zaragoza, investigador de la Universitat de Barcelona. La dotació per dur-lo a terme és de 300.000 €.

Jose Manuel López, investigador del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular i de l’Institut de Neurociències (INc), liderarà el projecte “Alteracions bioquímiques i del neurodesenvolupament en la malaltia de Lesch-Nyhan”

La malaltia de Lesch-Nyhan es caracteritza per alteracions neurològiques complexes i greus causades per la mutació d’un sol gen (HPRT1). La hipòtesi de partida del projecte es centra en un nucleòtid anomenat ZMP, potencialment tòxic, que s’acumula a nivells elevats en algunes cèl·lules dels pacients i que podria ser clau per explicar la patologia.

L'investigador i el seu equip abordaran aquest problema bioquímic de manera clàssica, per assegurar-se que la seva hipòtesi és correcta. Però tenen previst anar més enllà. “Hem trobat que nivells molt elevats d’àcid fòlic (una vitamina que necessitem per sobreviure) poden reduir els nivells de ZMP a les cèl·lules dels pacients. A més, és conegut que una petita molècula d’ARN bacterià -es diu aptamer de ZMP- pot interactuar amb el ZMP de manera molt específica”, explica López Blanco. Per això proposen dues noves intervencions terapèutiques: d’una banda, augmentar els nivells d’àcid fòlic en els pacients i, de l’altra, administrar aquesta molècula d’ARN per intentar bloquejar els efectes tòxics del nucleòtid. “Esperem que aquests nous tractaments reverteixin algunes de les alteracions bioquímiques induïdes pel ZMP”, apunta l’investigador.

En el projecte, dotat també amb un pressupost de 300.000€, participa la investigadora Rosa Torres Jiménez, de la Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Universitario La Paz - IDIPAZ.

Els projectes de la UAB tindran una durada de tres anys. Formen part dels 41 treballs que ha seleccionat la Fundació La Marató de TV3 en la convocatòria 2019, a la qual s’han presentat un total de 228 propostes.