La leishmaniosi és una malaltia causada pel protozou Leishmània i es transmet per la mosca de la sorra. Encara que als països rics afecta principalment els gossos, en d’altres països té un gran impacte sobre la salut humana, causant des d’úlceres fins a afectacions de la medul·la òssia, del fetge o de la melsa, que poden resultar fatals. L’OMS estima que actualment més d’un bilió de persones viuen en àrees endèmiques per a la leishmaniosi i que el nombre de nous casos és superior a un milió per any. Hi ha, per tant, una necessitat urgent de trobar noves alternatives, eficients i selectives, per a la quimioteràpia de la leishmaniosi que redueixin els efectes secundaris adversos dels fàrmacs existents, com la paromomicina i la miltefosina.

Les professores Rosa Maria Ortuño i Ona Illa, del Departament de Química de la UAB, han coordinat una investigació multidisciplinària adreçada a trobar noves teràpies anti-Leishmania, en la que també han intervingut els grups del professor Jean-Didier Maréchal, del mateix Departament, i de la professora Carme Nogués, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB, així com els investigadors Luis Rivas del CIB Margarita Salas – CSIC (Madrid) i Míriam Royo del IQAC – CSIC (Barcelona).

^{Representació esquemàtica de com el conjugat del pèptid amb el fàrmac aconsegueix introduir-se dins de la cèl·lula del paràsit per eliminar-lo (UAB)}

Les activitats realitzades han consistit en la preparació i avaluació biològica de nous pèptids de penetració cel·lular (PPCs) que, conjugats a un antibiòtic, serveixen com a vehicle o vector per permetre al fàrmac travessar la membrana cel·lular del paràsit per a ser alliberat al seu interior causant-li la mort. El resultat és una major efectivitat al mateix temps que es requereixen dosis inferiors a la dels fàrmacs subministrats per via oral. A més, els PPCs sintetitzats no són tòxics per a les cèl·lules dels mamífers però si que ho són per a Leishmania. “Tot i que la idea d’utilitzar PCCs en el tractament de la leishmaniosi no és inèdita, la rellevància del treball radica en l’elevada capacitat de penetració cel·lular i la selectivitat (cél·lules de mamífers enfront del paràsit) dels nous pèptids sintetitzats i estudiats”, explica Rosa Maria Ortuño.

En concret, en aquest treball s’ha investigat pèptids constituïts per aminoàcids no proteics que s’han conjugat covalentment a doxorubicina (Dox), un fàrmac també utilitzat en la teràpia del càncer. Mentre Dox en la seva forma lliure no té cap activitat quan s’incuba amb Leishmania perquè no es capaç de penetrar al seu interior, els conjugats Dox-PPC  han mostrat toxicitat a concentracions molt baixes. La capacitat de penetració cel·lular ha estat racionalitzada mitjançant estudis de modelització molecular. Els resultats són molt prometedors, “encara queda molt per investigar abans de pensar en nous fàrmacs, però ara estem una mica més a prop d’aconseguir-ho”, conclou Ortuño.

Els resultats han estat publicats aquest dilluns, 12 d’octubre, a la revista International Journal of Molecular Sciences.

Article de recerca:
Ona Illa et al., Chiral Cyclobutane-Containing Cell-Penetrating Peptides as Selective Vectors for Anti-Leishmania Drug Delivery Systems. International Journal of Molecular Sciences. 2020, 21, 7502; doi:10.3390/ijms21207502