Els investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Alturo i Tània Alaix han identificat l’origen, l’autor i la data de creació d’un frontal d’altar romànic de gran valor que conserva i exposa The Walters Art Museum de Baltimore (Estats Units d’Amèrica).

L’obra és l’antependi de l’església de Sant Martí de Lleida i el seu autor va ser un pintor anomenat Raimundus (Ramon), que la va crear els anys 1250 o 1251. L'obra és una pintura sobre fusta, del grup dels antependis estucats, considerada una peça magistral de l’art romànic català pels investigadors. Alturo i Alaix han pogut identificar també el significat de les imatges que conté i resseguir l’itinerari de l’obra fins arribar a l’altra banda de l’Atlàntic.

Jesús Alturo, catedràtic en Paleografia, Codicologia i Diplomàtica i Tània Alaix, investigadora predoctoral del Departament, han recollit el seu treball de recerca en el volum L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medieval català. El llibre, editat pel Museu de Lleida, s’ha donat a conèixer en un acte de presentació celebrat ahir a la església de Sant Martí, amb la presència de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i el director del Museu de Lleida, Josep Giralt.

En la seva recerca, els investigadors han fet una anàlisi exhaustiva de la peça artística basat també en l’estudi de la documentació antiga. Els investigadors han pogut restituir el text en què hi ha la data i el nom de l’autor de l’obra i han donat una interpretació nova de la iconologia del conjunt. En concret, han pogut indentificar els personatges de manera més acurada i entendre el significat de la tercera escena, una interpretació molt debatuda fins ara.

De com l’antependi de Lleida va arribar a Baltimore  

La primera referència que han trobat els investigadors en què es fa esment de l’antependi identificat és al 1913 i el situa a París. Jesús Alturo i Tània Alaix presenten arguments que l’antependi de Sant Martí va ser traslladat per les tropes franceses que es van instal·lar a l’església de Sant Martí de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Se sap que els soldats francesos van quedar-se algunes de les obres, i seria en aquest moment que l’antependi arribaria a París. La peça fou adquirida a París per Roger Fry, el qual, posteriorment, la va vendre en un subhasta a les Grafton Galleries de Londres a Henry Walters. Finalment, l'obra va passar el 1931 a The Walters Art Museum de Baltimore, lloc on encara es conserva.

Inscripcions clau per a la identificació

La lectura i interpretació de les inscripcions que hi ha al peu de l’antependi, pràcticament invisibles i considerades impossibles de llegir per estudiosos anteriors, han estat clau per determinar que el seu autor va ser el mestre Ramon (Magister Raimundus). Els investigadors han identificat, a més, en un document conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, un pintor amb aquest nom actiu en terres lleidatanes, que hi vivia el 1261. La proximitat de la data amb la de la realització de l’antependi els porta a considerar-lo el seu autor. 

Alturo i Alaix han pogut confirmar també que la data en què es va crear l'obra perquè està situada just abans del nom de l'autor. Els investigadors la situen als anys 1250 o 1251, que coincideix amb la que hi ha a la inscripció. Tot i això, han observat que aquesta data no és l'original, tal com es pensava fins ara, sinó que és una esmena posterior en un moment posterior en què es va repassar la data original. Els investigadors consideren que la paleografia de les lletres originals encara conservades, la indumentària dels personatges representats i l’estil artístic del conjunt no permeten dubtes sobre l’època i confirmen l’any en què es va finalitzar l’antependi.

Iconografia innovadora a Lleida

Per als experts de la UAB, les característiques dels materials i l’estil de les representacions dels diferents moments de la vida de Sant Martí porten a Lleida com a centre d’origen de la seva confecció, fet que es confirmaria per l’autoria del pintor Ramon i la seva presència al Segrià. Com s'ha dit, la iconografia de la tercera escena era controverida, però Alturo i Alaix han pogut determinar també amb precisió els personatges de la tercera escena: sant Martí i sant Hilari de Poitiers, en la figura del bisbe.

Alhora, els investigadors han fet una interpretació de la iconologia completament nova dels quadres representats, amb escenes poc habituals en les representacions la vida i miracles de sant Martí, en què sovint s'hi destaca la importància de la seva obra caritativa. Aquí, assenyala el professor Jesús Alturo, "hi ha un un programa iconogràfic innovador, que denota que el pintor va seguir les directrius d’algú que no es va basar en una font única i que coneixia bé el ric material literari existent sobre sant Martí. Probablement, aquesta ment inspiradora podria haver estat el mateix rector de la parròquia, malauradament desconegut per pèrdua de la documentació pertinent”.

La importància dels frontals d'altar romànics catalans

La descoberta feta ara pels investigadors del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB se suma a altres aportacions que han fet darrerament, també recollides al volum editat pel Museu de Lleida, gràcies en bona part a la reconstitució de les inscripcions antigues de les obres d’art. És el cas del baldaquí de Ribes, l’antependi de Sant Joan de les Abadesses o les pintures murals de l’església de Sant Salvador de Polinyà.

Pel que fa als antependis, Tània Alaix destaca “l’important conjunt artístic de què disposa Catalunya, considerat un dels més importants d’Europa, si no el més important. En l’actualitat són 66 els antependis als qual s’ha atribuït un origen català. D’aquests, 10 es troben disseminats per museus de fora del país. Entre ells, el que ara acabem d’identificar com el de l’església de Sant Martí de Lleida”.