El co-compostatge com a eina de valorització de residus agrícoles
Piles de compostatge 13.09.2022  - 

Un dels principals problemes a superar encara en el tractament de residus orgànics per obtenir compost és aconseguir que les mescles dels diferents tipus de residus que es fan servir permetin dur a terme un procés efectiu de co-compostatge per obtenir un producte òptim. Investigadors de la UAB han comprovat que el compost que resulta de la barreja de residus d’origen agrícola i ramader pot ser una bona solució.


En els darrers anys, el compostatge s’ha consolidat com una eina per al tractament de residus orgànics a nivell mundial, amb un futur cada vegada més prometedor. Actualment, ja s’està aplicant a tot tipus de residus, siguin de procedència no urbana (fangs de depuradora, fems, productes agrícoles, restes de les indústries alimentàries, etc.), com a aquells que es recullen a les llars i els comerços.

El compostatge, com a tecnologia de tractament de residus, és un procés biotecnològic en el qual diferents microorganismes degraden la matèria orgànica continguda al residu per generar finalment un producte estable, higienitzat i estabilitzat anomenat compost.

Les condicions per les quals el procés de compostatge transcorre adequadament estan ben estudiades, i són aquelles que fan que els microorganismes responsables de la biodegradació de la matèria orgànica "treballin" en condicions òptimes (temperatura, humitat, porositat, pH, relació C/N, etc.).

Un dels principals problemes del compostatge és que aquestes condicions òptimes no es donen a la majoria de residus orgànics de forma simultània. Per aquest motiu, el compostatge, estrictament, es desenvolupa en forma de co-compostatge, és a dir, es barregen diferents residus de diferent tipologia y característiques per tal de complir amb tots els requeriments que ha de tenir un material per tenir un procés efectiu.

Aquest és el cas del treball presentat, en el qual es van compostar residus de la producció de cebes de primavera, que són rics en carboni, juntament amb residus d’activitat ramadera (fems avícoles de pollastre) que tenen un important contingut en nitrogen.

Els treballs portats a terme en piles de compostatge de petita escala demostren que ajustant la proporció d’ambdós residus es poden assolir temperatures termòfiles pròpies del compostatge, que són necessàries per a la higienització del material final. Al mateix temps, un estudi detallat del compost final obtingut demostra que el producte és estable i que no es detecten productes fitotòxics, de manera que tots els assajos de germinació donen resultats positius. De totes formes, es detecta una certa carència de certs nutrients que podria ser complementada mitjançant altres residus, com poden ser la fracció orgànica dels residus municipals o l’addició d’encenalls de fusta per tal de millorar altres paràmetres com la porositat de la mescla. Aquest és un aspecte crític en un procés aerobi en estat sòlid com el compostatge, que necessita una bona difusió d’oxigen a l’interior de la matriu sòlida.  

En resum, es pot concloure que el co-compostatge de residus d’origen agrícola i o ramader i el seu producte resultant, el compost, són una alternativa sostenible en la gestió de residus orgànics ja que aquests són reintroduïts al cicle de la matèria orgànica.

Investigador de contacte Antoni Sánchez
 
Anar a Notícies

Arxiu de notícies

Des de
Fins a
Paraula clau

Actualitat UAB
Les notícies més destacades i l'agenda de la UAB
UAB Divulga
Revista de divulgació científica de l'Autònoma
Departament d'Enginyeria Química
Escola d'Enginyeria. Edifici Q
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
TEL +34 93 581 10 18
d.eng.quimica.biologica.ambiental@uab.cat
 

 

 

2023 Universitat Autònoma de Barcelona