Secuencian el genoma del cerdo
15.11.2012 Investigar  -  La revista Nature ha publicdo el genoma del cerdo (Sus scrofa), acompañado de la secuencia de varios jabalíes y de razas domésticas de China y Europa. Este trabajo es el resultado de un largo, complejo y muy costoso proceso que ha llevado varios años. El estudio, que ha involucrado a 150 investigadores de 12 países y más de 40 instituciones, ha sido liderado por las Universidades de Wageningen (Holanda), Edimburgo (Reino Unido) e Illinois (EE.UU.). El trabajo cuenta con la participación del investigador ICREA Miguel Pérez Enciso, adscrito a la Universitat Autònoma de Barcelona y al Centro de Investigación en Agrigenómica CRAG (consorcio entre el ICTA, la UAB i el CSIC).

El porc és una de les espècies ramaderes econòmicament més important, juntament amb el boví i el pollastre, i era l'única d'aquestes tres que encara quedava per seqüenciar. Aquest genoma, sens dubte, ajudarà a entendre la fisiologia, característiques productives i la història del porc. A més, tindrà també implicacions importants per a l'ús del porc en biomedicina. Per exemple, el porc conté diverses mutacions l’efecte de les quals, en humans, s'ha associat a augments de risc de patir malalties com ara Alzheimer, diabetis i també, curiosament, la dislèxia. A més, també permetrà estudiar amb més detall els riscos dels anomenats xenotransplantaments (trasplantaments amb teixits d'espècies diferents de la humana).
 
El consorci ha permès identificar uns 21,000 gens, en línia amb resultats en altres mamífers. És interessant destacar que el porc és l'espècie que presenta un major nombre de gens funcionals relacionats amb l'olfacte, el que demostra la importància d'aquest sentit a l'espècie, i que l'ha ajudat a trobar menjar fotjant en la terra per descobrir aliment, i per a horror d'agricultors. L'estudi també ha demostrat que l'evolució de molts gens relacionats amb la percepció del gust ha estat diferent en el porc i en d'altres espècies com la humana. De fet, el porc és capaç de menjar aliments que altres espècies no poden, en concret el porc no és sensible al gust amarg. Aquests resultats, per tant, expliquen per què el porc realment menja de tot.
 
 
Tradicionalment, els treballs de seqüenciació consistien en l'anàlisi d'un sol genoma (l'anomenat genoma de referència, que en aquest cas es tracta del d'una femella de la raça Duroc). No obstant això, les noves tecnologies de seqüenciació han abaratit tant els costos que seqüenciar genomes complets és a l'abast pressupostari de laboratoris modestos, fins i tot en temps de crisi. Per això, no és estrany que el treball de Nature també inclogui la seqüència i anàlisi de 48 porcs més, incloent diversos senglars, tant de la Xina com d'Europa.
 
L'interès de seqüenciar animals de la Xina i d'Europa és que l'espècie, Sus scrofa, va aparèixer al sud-est asiàtic fa uns 4 milions d'anys i des d'allà es va estendre cap a gairebé tota Euràsia, incloent Europa i nord d'Àfrica. El consorci internacional ha permès datar que la separació entre el senglar asiàtic i l'europeu es va produir fa un milió d'anys, aproximadament. Posteriorment, fa 10 mil anys com a mínim, l'home va domesticar el porc a partir del senglar. Aquesta domesticació va ocórrer de forma independent en múltiples localitats, i tant a Europa com a la Xina. Per tant, quan Marco Polo va arribar a la Xina al segle XIII ja va trobar porcs domèstics, l'origen dels quals era completament diferent del que ell coneixia dels porcs europeus. Però el més interessant és que, amb els viatges dels portuguesos a Àsia i, sobretot, amb els dels anglesos a partir del S XVI, es van començar a importar porcs xinesos a Europa i es van començar a creuar amb els porcs europeus. En l'època, els porcs xinesos es van importar perquè eren més dòcils i, sobretot, molt més grassos que els europeus. Aquests porcs híbrids, al seu torn, van donar lloc dos segles més tard a les races porcines internacionals que avui coneixem. El consorci internacional demostra una cosa que era sabuda, però la quantifica amb precisió: aproximadament un 30% del genoma de les races internacionals és d'origen xinès.
 
I què passa amb el porc Ibèric? El que sabem fins ara és que el porc ibèric no va ser creuat amb races asiàtiques. De fet, una seqüència parcial del porc Ibèric que l'equip de Pérez Enciso va publicar l'any passat a la revista Heredity i altres treballs previs d'investigadors de l'INIA (Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria), així ho testifiquen. Aquest mateix equip està a punt de publicar una seqüència molt més completa del porc Ibèric que també ho confirma. Més encara, aquest últim treball sobre el genoma del porc ibèric suggereix que hi ha gens en aquesta raça que han estat subjectes a processos de selecció propis, entre ells gens relacionats amb el metabolisme dels greixos.
 
Miguel Pérez Enciso conclou: "aquest treball a la revista Nature ha suposat una fita en la genòmica animal i les implicacions a nivell científic, tecnològic i biomèdic aviat es faran notar".
 
El treball ha estat finançat principalment pel Department d'Agricultura dels Estats Units, la Unió Europea, el BBSRC i el Wellcome Trust britànics, així com per empreses europees i americanes.
Ir a Noticias
Contacta
Si tienes alguna duda sobre una nota de prensa o deseas más información contacta con nosotros
93 581 4032
g.premsa@uab.es
 

 

 

2019 Universitat Autònoma de Barcelona