El Hub b30 analitza els reptes de la gestió de dades al sector públic

03/10/2018

Més enllà de complir amb la normativa de política de dades, que obliga a digitalitzar les dades de les administracions; aconseguir tractar aquestes dades per convertir-les en coneixement i que aquest coneixement serveixi per oferir un millor servei a la ciutadania van ser els reptes que es van detectar com a primordials durant la sessió.

El brunch va començar amb la presentació d'un cas de transferència, el projecte Xarxes, dut a terme pel Centre de Visió per Computador, el Centre d'Estudis Demogràfics, l'Arxiu Comarcal i les administracions del Baix Llobregat. Aquest projecte va utilitzar les tecnologies de visió per ordinador per transcriure padrons històrics i fer-los accessibles als ciutadans per mitjà de cercadors onomàstics digitals. La iniciativa, a més, va comptar amb un model d'innovació social. Diversos ciutadans de Sant Feliu de Llobregat van col·laborar de manera activa durant el procés de transcripció a través d'una plataforma de crowdsourcing.

Un altre projecte que es va presentar durant la sessió, i que també va aconseguir implicar a la ciutadania, va ser el d'escanejat en 3D dels capitells del claustre del monestir de Sant Cugat. En aquest sentit, els assistents al brunch van estar d'acord en què queda molt camí per recórrer en el camp de la participació ciutadana i en les iniciatives de crowdsourcing per aconseguir que la ciutadania pugui aportar dades i s'impliqui en els projectes de tractament i explotació de dades del sector públic.

A continuació es va obrir el debat, que va ser moderat per Pere Garcia, de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial. Integrar bases de dades de diferents administracions, que acostumen a tenir formats diferents, o la complexitat que suposa oferir aquestes dades amb un format amable i entenedor pels usuaris no experts, van ser algunes de les dificultats que es van destacar. Una altra reticència que van remarcar els assistents per a la digitalització de les dades públiques va ser la mentalitat d'alguns gestors o la manca de formació i professionalització del personal que ha de dur a terme la transformació digital dels arxius o d'altres organismes responsables de les dades.

Alguns assistents també van reivindicar la necessitat que la governança de dades formi part dels objectius dels governs municipals, per tal que les iniciatives en la gestió i explotació de les dades puguin tenir continuïtat, així com buscar espais de col·laboració més enllà dels municipis.

Finalment, altres reptes que es van posar sobre la taula van ser que el tractament i modelització del rastre digital dels ciutadans permeti reduir el consum d'energia de les ciutats, tenir un mapa del soroll i de la llum o millorar la mobilitat.

Aquesta activitat ha comptat amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Més informació: Informe de vigilància tecnològica