UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

(Text only in catalan)

Us imagineu viure sense utilitzar res de paper o sense porcel·lana (plats, piques de lavabo, tasses de water) Doncs hauria de ser així si no tinguéssim caolí! El caolí és un mineral del grup de les argiles (uns de tants silicats d’alumini hidratats), i com tots ells és tou, de gra molt fi i molt lleuger, però el caolí, a més, és de color blanc i no té gens de ferro o altres elements químics reactius ni tòxics. Per totes aquestes característiques s’utilitza avui en dia en més de 100 aplicacions diferents: majoritàriament en la fabricació de paper, per donar-li consistència i superfície satinada; en la producció de ceràmiques (porcel.lanes, gresos, etc) i materials refractaris (aillants tèrmics i ciments), però també és matèria primera essencial en la fabricació de productes tan diversos com són pintures, pesticides, pinso, fibra de vidre o cosmètics.

De dipòsits de caolí n’hi ha a molts indrets, essent els principals països exportadors els Estats Units d’Amèrica, Anglaterra, Brasil i Austràlia. Malgrat tot, com que el seu consum ha augmentat molt en els darrers anys, s’ha intensificat el treball de prospecció i localització de jaciments d’aquesta argila blanca. El caolí es forma per la degradació d’altres silicats d’alumini, tant per l’acció d’aigües meteòriques en zones de climes càlids i humits com per l’acció d’aigües subterrànies calentes. Alguns caolins són posteriorment transportats per rius i acumulats en algun altre indret. El fet de conèixer com s’originen és molt important de cara a trobar nous dipòsits: els formats per meteorització solen ser més superficials i extensos, a diferència dels d’origen hidrotermal, que acostumen a trobar-se a més profunditat i amb formes que ressegueixen les de la permeabilitat de la roca.

A l’Argentina hi ha diversos jaciments de caolí en explotació cap al sud del païs, la majoria formats per l’alteració de riolites (un tipus de roca volcànica). Nosaltres hem estudiat els de la zona de Los Menucos, província de Rio Negro, amb anàlisis petrogràfics i geoquímics, tant del caolí com de la roca-mare que conté el mineral. La presència de pirofilita (una altra argila blanca) barrejada amb el caolí indica que l’alteració es va produir a més de 350ºC. Per altra banda, la relació entre diversos elements traça (Cr, Nb, Ce, Y, Sr, etc, que hi són en molt poca quantitat) i la proporció entre isòtops (àtoms amb el mateix nombre atòmic però massa diferent) d’oxigen i d’hidrogen del caolí suggereixen que el fluid que alterava la roca era aigua superficial escalfada en profunditat, similar als actuals camps geotèrmics, com el de Yellowstone (EUA). Com que aquestes aigües (sistemes hidrotermals) solen estar associades a dipòsits d’or i plata, prop dels dipòsits de caolí podria haver-hi també mineralitzacions d’aquests tipus originades pel mateix fluid.