Línies de recerca

Psicopatologia del desenvolupament: avaluació, diagnòstic i factors de risc

L'objectiu d'aquesta línia és l'estudi de la psicopatologia, la seva avaluació i els factors de risc i protecció d'acord amb una perspectiva evolutiva des de la infància a l'adolescència

Especialment s'ocupa de la recerca en:

  • Factors de risc, vulnerabilitat i protecció de psicopatologia
  • Grups d'alt risc
  • Entrevistes diagnòstiques.
  • Instruments d'avaluació per a estudis epidemiològics i per a us clínic.
  • Les manifestacions i curs dels trastorns psicològics en nens i adolescents: fenomenologia, definició diagnòstica, factors etiològics, curs, comorbilitat, diagnòstic diferencial

Aquestes qüestions es concreten actualment en els següents projectes:

  • Factors psicològics de risc i vulnerabilitat a la psicopatologia: estudi longitudinal de cohortes
L'objectiu de l'estudi global es identificar trajectòries evolutives de psicopatologia i la seva relació amb factors de risc i vulnerabilitat
  • Efectes de l'exposició a violència domèstica en els nens
Atenent  a una important demanda social, en aquest projecte s'estudia una població de risc: els nens exposats a violència domèstica. La finalitat d'aquest projecte es conèixer l'efecte de la violència domèstica en la salut mental dels nens. S'estudien els problemes psicològics  i altres factors de risc directament associats a la violència domèstica, així com les característiques de l'exposició (grau d'exposició, naturalesa de l'acte violent, tipus de maltractament, etc.) dels nens, les mares dels quals han consultat a centres de referència de violència de gènere.

 Els resultats d'aquestes línies de recerca tenen diferents implicacions pràctiques:

  • PLANIFICAR SERVEIS: es necessari conèixer quants, com i quins membres de la població estan afectats per preveure l'atenció que es necessita
  • PREVENCIÓ: disenyar i planificar intervencions preventives
  • ETIOLOGIA: la recerca sobre risc és una recerca etiològica que ajuda a conèixer en termes probabilístics la causa dels problemes

- Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament (UED)
- SGR-Grup de Recerca Epidemiologia i Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament (link)

Psicopatologia de la primera infància

Trastorn Bipolar Infantil en població clínica.

Actualment el diagnòstic del trastorn bipolar (TB) en la infància és molt reduït. Els estudis de prevalença en població infantil donen una gran variabilitat de resultats a causa de la gran variabilitat de metodologies utilitzades. Per tant, el primer objectiu és conèixer de forma més precisa quina és la prevalença actual en població clínica espanyola d'aquest trastorn i examinar les variables associades; així doncs, per a conèixer aquestes dades es planteja un altre objectiu que és el d'analitzar la fiabilitat del CBCL i finalment seguir l'evolució d'aquests nens (20 anys) de manera prospectiva.

Prevenció TCD en etapa infantil i primers graus de primària.

Estudis recents aporten dades sobre la importància dels programes de prevenció aplicats en les primeres edats. Al llarg dels últims vint anys s'han desenvolupat una gran varietat d'intervencions a l'entorn familiar i escolar per redirigir problemes de conducta (Estrada and Pinsof, 1995) i més recentment, el Programa ‘The Incredible Years" (Webster-Stratton et al., 2001). L'objectiu és aplicar per primera vegada a Espanya un programa de prevenció de trastorns conductuals en edats de 4-8 anys. El mètode inclou com a població escoles de la comarca d'Osona implicades en el programa d'escoles inclusives (N= 14); nivells P4, P5, primer i segon de primària. Es farà una avaluació prèvia mitjançant CBCL11/2-5, TRF, PSC (eci-4) i SDQ (competències socials). Amb l'aplicació per primera vegada a Espanya d'aquest programa de prevenció de trastorns conductuals s'espera proporcionar l'ajut necessari per a un millor desenvolupament de les competències socials i emocionals dels nens en l'àmbit escolar (i familiar) obtenint una reducció del percentatge de nens en risc d'un trastorn de conducta important, una millora en l'aprofitament acadèmic així com en la relació mestre-alumne i pare-fill.

Funció Executiva i Trastorns de Conducta Disruptiva (TDAH).

L'objectiu de l'estudi és adaptar i validar l'escala BRIEF de funció executiva en població catalana (preescolar-escolar i adolescents). A més a més, el segon objectiu és veure quina relació té el tipus de funció executiva dels pares amb el tipus d'estils educatius aplicats als seus fills. I el tercer objectiu és fer l'anàlisi genètica de pares i fills amb TCD i veure la possible relació.

En totes les línies s'estudiarà a més a més la diferència de gènere.

- Unitat de recerca de psicopatologia infantil (link)
 

Alimentació i imatge corporal: del comportament normatiu al comportament alterat (TCA i TD)

És una línia de recerca ampla en la qual portem treballant més de 20 anys.
Inclou investigació en:
  • Epidemiologia
  • Factors de risc de TCA i TD
  • Instruments d'avaluació: traducció, validació i producció.
  • Intervenció preventiva en adolescents i en alumnes universitaris 
  • Comparacions transculturals en símptomes de TCA i en insatisfacció corporal.
En Factores de risc s'han portat a terme i s'estan realitzant estudis sobre:
  • Abús sexual, físic i emocional i la seva relació amb els TCA; en mostres d'estudiants universitàries i de pacients de TCA.
  • Masculinitat i femineitat i la seva relació amb TCA
  • Cognicions característiques de TCA
  • Relació de baixa autoestima amb pobre Imatge Corporal
  • Factors de risc predictors de comportaments alimentaris alterats en estudis longitudinals.
Sobre Instruments d'avaluació s'està realitzant un esforç important en l'el·laboració i anàlisi de la fiabilitat i validesa de dos instruments d'avaluació de les cognicions relacionades amb el comportament alimentari alterat.
En intervenció preventiva s'han portat a terme:
  • Dos estudis en els quals s'ha realitzat:
  • El programa preventiu
  • L'estudi de la seva eficàcia
  • S'han millorat les condicions d'aplicació metodològica .
  • El seguiment als dos anys i els resultats d'aplicació amb tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives.
  • Les tècniques qualitatives ens ajudaran a millorar el programa preventiu
  • Desde fa anys s'ha realitzat i continuen portant-se a terme tècniques d'avaluació, intervenció en dones universitàries amb una alta preocupació per la seva imatge corporal (UAIC). Probablement s'introduiran canvis relacionats amb la introducció de noves tècniques d'intervenció que han demostrat la seva eficàcia (The Body Project) en relació amb la Universitat de València.
  • Es realitzarà una nova intervenció preventiva de comportaments alimentaris alterats, d'insatisfacció corporal i del consum de tabac o altres substàncies relacionat amb la mencionada insatisfacció. Com a variable intervinent es controlaran trets de personalitat. S'utilizaran tècniques d'anàlisi qualitatives i quantitatives i es posarà en marxa una novedosa tècnica d'intervenció.
- Unitat d'avaluació i intervenció en imatge corporal (UAIC) (link)
- Grup de Recerca Comportaments, Estils de Vida i Salut en Dones (link)
 

Problemes relacionats amb l'alimentació i el pes i Unitat de recerca en Conductes relacionades amb l'Alimentació i el Pes (UCAP)

Aquesta línia de recerca, desenvolupada per la UCAP (Unitat de Recerca en Conductes relacionades amb l'Alimentació i el Pes), fonamenta la seva recerca en una aproximació integrada a l'estudi dels factors de risc compartits pels problemes relacionats amb l'alimentació i el pes (PRAP). Els PRAP inclouen, entre d'altres, les conductes alimentàries alterades, el weight stigma, les conductes de control del pes, la insatisfacció corporal, el sobrepès i l'obesitat. L'estudi d'aquests problemes ha tingut un abordatge tradicional com a problemes separats, bé per part de professionals de la salut mental (alteracions de la conducta alimentària) o per part de professionals de la salut pública i la biomedicina (sobrepès i obesitat). En aquesta línia, s'estudia aquest conjunt de problemes amb una nova perspectiva integrada. Els principals objectius d'aquesta línia són els següents:
  • Estudi epidemiològic dels PRAP i de les seves interrelacions.
  • Estudi dels factors de risc compartits pels PRAP (ex. influència dels mitjans de comunicació, seguiment de dietes, weight stigma, insatisfacció corporal, burles relacionades amb el pes).
  • Disseny i adaptació d'instruments d'avaluació de variables rellevants.
  • Desenvolupament i avaluació de programes de prevenció integrada i d'intervenció.
- Problemes relacionats amb l'alimentació i el pes (PRAP) i Unitat de Recerca en Conductes relacionades amb l'Alimentació i el Pes (UCAP) (link)

 

Factors psicobiològics de risc i de vulnerabilitat en els espectres esquizofrènic i afectiu

En aquesta línia s'investiguen diversos marcadors psicobiològics de vulnerabilitat de l'espectre esquizofrènic i afectiu. Entronca amb la tradició dels estudis de risc elevat i del concepte teòric i clínic d'esquizotipia. L'equip ha desenvolupat estudis diversos amb poblacions d'adolescents de la població general, estudiants universitaris, etc.. S'han publicat resultats d'estudis de diferents variables neurocognitives (atenció, funcions executives, etc..), de personalitat , de neurodesenvolupament (dermatoglifos palmares), etc. En l'actualitat l'equip està començant dos nous projectes:
  1. Sobre la delimitació fenotípica dels espectres esquizofrènic vs espectre autista
  2. Sobre la valoració dels traumes emocionals com factors de risc per a la vulnerabilitat en la esquizofrènia. Aquest estudis s'encaminen, en el seu objectiu final, cap a la delimitació fenotípica dels trastorns de l'espectre psicòtic, a la seva detecció precoç i a la seva eventual prevenció.
- Unitat de Recerca en Psicopatologia i Neuropsicologia (link)

Vulnerabilitat, psicopatologia i gènere

  • Estudi dels factors de risc genètic i de la personalitat en la depressió postpart i en l'ansietat social.
  • Estudi de l'activitat cerebral amb RM funcional en pacients amb ansietat social que reben tractament amb ISRS.
  • Estudi farmacogenètic de la resposta farmacológica en dones depressives tractades durant l'embaràs amb ISRS.
  • Estudi del risc neuropsicològic i psicopatològic en fills de 5 anys de mares tractades amb ISRS durant l'embaràs.
  • Estudi farmacogenètic de la resposta farmacològica a la depressió induïda per interferó en pacients amb Hepatitis C crònica.
  • Estudi neuropsicològic i de reconeixement de les emocions en dones amb trastorn límit de la personalitat.
  • Presa de decisions i pronòstic en dones amb trastorns de la conducta alimentària.
- Grup de Recerca en Psicopatologia de Gènere (link)

Personalitat i diferències individuals

La personalitat és el sustracte estructural en el que es fonamenta tot comportament tant normal com anormal.

Des de fa més de 20 anys el nostre grup de investigació s'ha dedicat a l'estudi de la Personalitat i les Diferències Individuals des de diferents línies d'investigació, tant bàsiques com aplicades.

Durant aquest període, hem analitzat perfils de personalitat de subjectes que realtizen activitats d'alt risc físic, subjectes amb elevat consum d'alcohol o amb conductes antisocials i desinhibides entre altres.

En el camp clínic, la nostra línia d'investigació ha abarcat àmbits com els trastorns de la personalitat o la fibromiàlgia.

Per últim, hem posat a disposició de la comunitat científica instruments fiables i vàlids per a l'avaluació de la personalitat.

- Estudis en Personalitat i Diferències Individuals (GEPDI) (link)

Fenotips cognitiuconductuals en discapacitat intelectual de base genètica

Aquesta línia de recerca està emmarcada dins d'un grup de recerca a nivell nacional que sorgeix arrel d'un projecte finançat a la "convocatoria de Redes Temáticas de Investigación Cooperativa del Instituto de Salud Carlos III del Ministerio de Sanidad y Consumo del Gobierno Español" durant 4 anys (2003-2006).
A partir d'aquí neix la RED GIRMOGEN (Grupo de Investigación en Retraso Mental de Origen Genético), que, a més de tenir uns clars objectius científics, es proposa també la divulgació dels seus coneixements tant a professionals como a famílies i a la societat en general.
Els principals objectius de l'Associació Girmogen són:
  1. Consolidar una estructura de Grups en l'Estat Espanyol per a integrar la investigació clínica, molecular i epidemiològica que es realitza en el camp del Retard Mental d'Origen Genètic.
  2. Optimitzar els recursos, desenvolupant una investigació puntera i de qualitat per aplicar-la a l'assistència clínica, consell genètic i prevenció amb la major rapidesa i difusió nacional possible.
  3. En el cas particular de la Síndrome X Fràgil (SXF), es proposa realitzar un estudi integral amb la finalitat d'avaluar la seva prevalença a Espanya, optimitzant els mètodes diagnòstics amb la finalitat de pal·liar, prevenir i trobar possibles teràpies basades en l'estudi sobre models animals.
  4. Estudiar la resta de casos de RM no etiquetat, per estimar la seva prevalença, dissenyar protocols comuns de treball i identificar nous gens.
Aquesta xarxa agrupa vuit hospitals públics espanyols, dins de la qual pertanyem al grup 5 (Hospital Taulí i UAB)
Aquest grup està subdividit en dues línees de treball específiques:
  • Sublínia clínica, dedicada a l'estudi dels aspectes cognitivoconductuals en les síndromes: Cromosoma X fràgil, Angelman, Prader Willi i Wiliams.
  • Sublínia genètica.
- Unitat de recerca de psicopatologia infantil (link)

Neuroimatge en neuropsicologia i neuropsiquiatria

Aquesta línia de recerca neix al CETIR, Grup Mèdic del Centre Diagnòstic Pedralbes a l'any 1992 amb els Drs. Jesús Pujol i Joan Deus. Actualment, i des de Gener de 2006, està inscrit a la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica (RM) que pertany a CRC-Hospital Universitari del Mar del grup CRC Corporació Sanitària i forma part, juntament amb el IAT/CRC CIM Centre d'Imatge Molecular del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Aquesta Unitat de Recerca està dirigida pel Dr. Jesús Pujol Nuez (neuròleg) i compta, actualment, amb la col·laboració d'un total de 10 investigadors formats en neurologia, neuropsicologia, psicologia, psiquiatria i ingenieria, i especialitzats en neuroimatge. La unitat està dedicada a l'estudi de l'estructura i funció del cervell humà i en relació al funcionament neuropsicològic, neurològic i neuropsiquiàtric.
Les seves línies de recerca es poden dividir d'acord amb la utilització de dues eines de neuroimatge:
  • la neuroimatge funcional amb la Ressonància Magnètica Funcional (RMf)
  • la neuroimatge estructural amb la Ressonància Magnètica cranial 2D i 3D.
Aquestes tècniques han permès obrir diverses línies d'investigació destacant l'estudi de les alteracions neuroanatòmiques i funcionals del cervell en patologia neurològica (distonia, esclerosis múltiple, asimetries neuroanatòmiques i retard del desenvolupament) i psiquiàtrica (trastorn de l'estat d'ànim, ansietat social, neurosis fòbica específica i trastorn obsessiu-compulsiu), les aplicacions de la RMf en clínica neuroquirúrgica en la identificació de les àrees funcionals eloqüents per a la planificació prequirúrgica i l'estudi del dolor (fibromialgia, artrosis o depressió).
Específicament, la línia de recerca del Dr. Joan Deus, actualment amb una beca I+D+I del Ministeri d'Educació i Ciència, es centra en l'estudi de les possibles alteracions de la RMf en pacients amb fibromialgia i les seves alteracions neuropsicològiques. Actualment, el grup compta amb un total de 32 publicacions en neurociències (30 internacionals i 2 nacionals). Recentment, al Juny de 2008, el present grup de recerca ha obtingut un premi d'investigació de la Fundación de Afectados y Afectadas de Fribromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica (FF) i de la Sociedad Española del Dolor (SED) per la seva recerca en l'àmbit del dolor.

- Grup de recerca: Unitat de recerca en RM

Interacció persona-ambient en psicopatologia

Neus Vidal Barrantes
  1. Interacció del genotip, la persona i l’ambient en la configuració de vies etiològiques cap a trastorns com les psicosis, la depressió, l’ansietat o els trastorns de la personalitat. S’investiguen els mecanismes psicològics que poden mitjançar entre els factors de risc i el desenvolupament de la psicopatologia, com per exemple alteracions de la vinculació, els esquemes cognitius, la mentalització o la resiliència.
  2. Recerca en psicopatologia des d’una perspectiva centrada en l’estudi dels processos i de la validesa ecològica. S’identifiquen persones amb trets d’esquizotípia, experiències psicòtiques i risc clínic de psicosi i s’avalua la dinàmica dels símptomes subclínics i de les interaccions persona-ambient en la vida real mitjançant la metodologia de mostreig d’experiències (ESM).
  3. Identificació de factors de risc de fenòmens per baixa taxa d'interacció social (e.g., aïllament, rebuig, inhibició), en especial els que fan referència a l'espectre de l'ansietat social, tant en poblacions subclíniques (per exemple, timidesa intensa, inhibició conductual) com en poblacions clíniques (per exemple, trastorn per social o trastorn de la personalitat per evitació).
  4. Identificació de factors de protecció que confereixen resistència (resilience) envers l'adversitat i la psicopatologia, amb especial atenció als fenòmens, mecanismes i funcions relacionats amb la capacitat de les persones per identificar, sostenir i metabolitzar el patiment propi i aliè (i.e., funció reflexiva, mentalització, teoria de la ment, insight, espai mental, intel•ligència emocional / intrapersonal / interpersonal, cognició social, metacognició emocional i altres) així com la seva funció mediadora envers la resposta davant del trauma biogràfic.
  5. Finalment, són objectius del grup tant el desenvolupament d'instruments de mesura (de nova creació o adaptacions a població autòctona) per a l'avaluació psicomètrica dels constructes d'interès com l'anàlisi i cerca de noves tecnologies de mostreig que facilitin l'accès a la fenomenologia humana. En aquest sentit, part del grup estudia com sofisticar l'ús de les TiC per millorar l'avaluació ecològica i dinàmica de la "persona en funcionament i en interacció amb el seu entorn" .
- http://www.uncg.edu/~n_barran/
 

Cognició i emoció: conducta, bases cerebrals i implicacions en salut mental

Aquesta línia de recerca s’interessa, de manera àmplia, pels processos cognitius i afectius que, en última instància, possibiliten una experiència conscient unificada. Quina organització i dinàmiques cerebrals els fan possibles? Com es troben afectats en el cas de diferents trastorns mentals? Aquestes preguntes les formulem en el context de noves perspectives sobre la percepció i l’acció, conegudes amb el nom predictive coding. Aquestes perspectives emfasitzen que el cervell no està esperant “passivament” l’arribada d’informació a través dels diferents sensors perifèrics (retina, còclea, etc.) sinó que constantment anticipa què passarà a continuació basant-se en l’experiència passada, i es prepara per rebre aquella informació que espera. El nostre enfocament és multidisciplinar i utilitzem diverses tècniques, incloent comportament, estimulació cerebral no invasiva i neuroimatge.

Tema 1: Model de l’espai de treball límbic

Lorena Chanes Puiggrós

Aquesta sublínia explora un nou enfocament teòric (Chanes i Barrett, 2016) que proposa un rol fonamental de les àrees corticals límbiques en processos ‘d’alt nivell’ com la consciència. Ens interessem per identificar potencials alteracions d’aquestes àrees en persones amb trastorn mental, així com per explorar noves vies de diagnòstic i tractament relacionades amb estimulació cerebral no invasiva.

Ref: Chanes L, Barrett LF (2016). Redefining the role of limbic cortices in cortical processing. Trends in Cognitive Sciences 20(2), 96-106.

Tema 2: Prediccions emocionals i percepció social

Lorena Chanes Puiggrós

Recentment, hem demostrat que els processos predictius tenen un important impacte en la percepció social (Chanes et al., in press). Quan una persona mostra una expressió facial que esperem, la jutgem com a més agradable i més confiable. Aquesta sublínia es centra en investigar l’abast de l’impacte de prediccions emocionals en la percepció social i la conducta (per exemple, la conducta prosocial), així com la presència i impacte de processos predictius similars en persones amb trastorn mental.

Ref: Chanes L, Wormwood JB, Betz N, Barrett LF (2018). Facial expression predictions as drivers of social perception. Journal of Personality and Social Psychology
 

Mentalització i psicologia

Sergi Ballespí Sola
 
La mentalització (MZ) és la capacitat que ens permet adonar-nos dels estats mentals (emocions, pensaments, desitjos, impulsos) que hi ha darrera el nostre comportament. És difícil donar sentit al comportament humà sense tenir en compte que està motivat per estats mentals. Aquest procés psicològic superior s’ha analitzat des de diferents òptiques (Teoria de la Ment, cognició social, intel·ligència emocional, empatia, meta-cognició, mindfulness, insight). El paradigma de la mentalització sistematitza el camp d’acord amb els avenços en neurociència. La MZ interessa perquè es mostra alterada quan hi ha un trastorn mental i és objecte de treball a tots els tractaments psicològics. És possible que es tracti d’un pilar fonamental per a la salut mental?

Aquesta línia analitza el paper de la MZ en les transicions entre salut i psicopatologia, transcendint els models clàssics de salut mental i adoptant punts de vista evolutius, trans-diagnòstics, trans-simptomàtics i trans-generacionals. Des d’una perspectiva àmplia (OMS), s’analitza el valor de la MZ en el ‘metabolisme’ emocional, atorgant valor al símptoma, al funcionament i al benestar psicològic. L’objectiu és demostrar que la MZ és resiliència i que fomentar-la al llarg de la vida milloraria la salut mental global (Ballespí et al., 2018). Projectes en curs:

1)    Mentalització, psicopatologia i funcionament. S’analitza, per exemple, si la MZ és un factor global de risc/resiliència envers la psicopatologia, o com modera el funcionament.
2)    La mentalització en el metabolisme del malestar. S’analitza, p.e., la relació entre mentalització i somatització, o el rol de la MZ en la recuperació del trauma.
3)    La mentalització en l’Espectre de l’Ansietat Social. S’analitza, p.e., la relació entre cognició social i ansietat social, o el paper de la hiper-mentalització en el símptoma.
4)    Innovació en la mesura de la meta-cognició emocional i la cognició social. Desenvolupament de mesures més ecològiques, implementant TIC i altres tecnologies.
5)    Aplicacions de la MZ en tractament i prevenció. Estudi de tractaments derivats com Mentalization Based Treatment (MBT), KidsTime, SchoolsInMind-Network o LightHouse Parenting, en contacte amb centres clínics.

Ref: Ballespí S, Vives J, Debbané M, Sharp C & Barrantes-Vidal N. (2018). Beyond diagnosis: Mentalization and mental Health from a transdiagnostic point of view in adolescents from non-clinical populatioin. Psychiatry Research, 270, 755-763. Doi: 10.1016/j.psychres.2018.10.048

CONTACTA AMB NOSALTRES

Suport Departamental
Campus de Bellaterra,
Edifici B,
Facultat de Psicologia
Despatx B5/016b
935813831

d.psic.salutarrobauab.cat

 

 

 

 

2021 Universitat Autònoma de Barcelona