Xarxa d'Interès en el Patrimoni (XIP)


XARXA D’INTERÈS EN PATRIMONI ETNOLÒGIC A LA UAB

En el Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona conviuen investigadors i investigadores individuals o pertanyents a diversos grups de recerca que tenen com a un dels seus objectius implícits o explícits la recerca vinculada amb el patrimoni etnològic. Per aquesta raó, des del Juny del 2017 s’ha creat la xarxa d’Interès sobre Patrimoni Etnològic amb l’objectiu de reunir antropòlegs i antropòlogues que han fet i/o estan fent recerca sobre aquest camp, vinculats al Departament.
Entenem per Patrimoni Etnològic tant les manifestacions materials com immaterials de la cultura tradicional i contemporània produïdes i compartides per les societats humanes. Recollim la definició de La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO (2003), que entén  per «patrimoni cultural immaterial» els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, els infon un sentiment d’identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana”. I entenem com a acte de patrimonialització les accions destinades a documentar, posar en valor i salvaguardar determinats elements del patrimoni etnològic, tant material com immaterial.
La Xarxa és oberta a investigadors i investigadores a títol individual i té per objecte establir un espai de comunicació, col·laboració i treball conjunt entre els professionals del departament interessats en participar-hi, l’expressió de l’interès, l’establiment d’una base de dades de la recerca sobre aquest camp a la UAB, la unió de sinèrgies destinades a la promoció i la difusió de la recerca sobre patrimoni etnològic, la voluntat de col.laboració amb institucions i organismes en el marc d’aquesta línia i l’organització d’activitats al seu voltant. En aquest sentit ha signat un conveni de col.laboració amb la Fundació Bosch i Cardellach per a l’assessorament en l’Inventari del Patrimoni Etnològic del Vallès.

Membres:

Dr. Jordi Castellví i Girbau   (Contacte: jordi.castellvi@uab.cat)

Doctor en Antropologia Social i Cultural, Màster Oficial en Investigació Etnogràfica, Teoria Antropològica i Relacions Interculturals, Llicenciat en Antropologia Social i Cultural, (UAB) i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (UB). Exerceix de professor associat en el Departament d'Antropologia Social i Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 2009. Els seus treballs estan centrats en la construcció social de les identitats col·lectives mitjançant mecanismes de representació simbòlica i de procés ritual. Més concretament en la formació de patrons simbòlics amb bucles de realimentació com a epifenòmens necessaris en la percepció humana, i en l'existència de discursos auto-referents en aquests sistemes de representació com a base per a la producció de la consciència individual i social. Destaca el seu treball de tesi sobre la gènesi de la significació política del foc de Sant Joan a Catalunya segons una recerca històrica sobre els processos de patrimonialització del paisatge i de la tradició. També ha treballat temes de patrimoni dins la idea de "tradició" en diversos casos festius de l'Anoia i el Penedès, i també patrimoni industrial i musicològic a la zona paperera de l'Anoia i el Riudebitlles per encàrrec del Museu Molí Paperer de Capellades.

Dra. Montserrat Clua i Faine (Contacte: Montserrat.Clua@uab.cat)

Experta en el nacionalisme i la construcció d’identitats polítiques, ha fet treball de camp a Catalunya al voltant de la construció de la identitat catalana i discursos de pertinença étnico-nacionals, on la cultura tradicional i el patrimoni material i immaterial ha estat un dels puntals on s’ha sustentat part de la delimitació del grup i les seves característiques diferencials. També ha treballat la història de l’antropologia a Catalunya i Espanya, dins de la qual hi tenen una presència molt important els estudis sobre el patrimoni material i immaterial. Imparteix docència sobre “Antropologia dels Pobles d’Espanya” i “Història de l’Antropologia”. Ha dirigit i està dirigint tesis doctorals al voltant del tema del patrimoni immaterial (el patrimoni a la Barceloneta, la glossa a Mallorca, els acompanyaments musicals per a grups de foc). Ha participat en un projecte de recerca comparativa sobre expressions culturals tradicionals (ECT) (“Etnicidad Material: Expresiones Culturales tangibles y propiedad intelectual” finançat pel Ministerio de Economia y Competitividad) on ha analitzat el cas del caganer nadalenc. Membre de l’Institut Català d’Antropologia des de l’any 1990, des del setembre de 2015 que és la Secretària de la Junta. És membre del Grup de recerca Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques (AHCISP) del Departament d’Antropologia Social i Cultural, des de la seva creació al 2003. És membre fundadora del grup de recerca ICA-Ciutadanies, del qual n’ha estat coordinadora des de la seva fundació al 2009 fins el 2015. També és membre de la Europeanists Network of EASA (des de 2006) i de l’ASEN (Association for the Study of Ethnicity and Nationalism de Londres des de 2008). Ha participat en el Consell de Redacció de la revista Terme d’història local de Terrassa (1996-2003) i en el Consell Assessor (2004); en el Consell Editorial de la revista Periferia. Revista de recerca antropològica (2010-) i en el Consell Assessor de la revista Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia (2011-).

Dr. Pablo Domínguez (Contacte: eco.antropologias@gmail.com)

Pablo Domínguez es Antropólogo Ambiental (BSc Biología Ambiental y Doctorado en Antropología Social). Su investigación se centra en los sistemas consuetudinarios de gestión comunitaria de los recursos naturales. Durante la última década, su principal pregunta teórica ha sido ¿cómo se relacionan entre sí las representaciones simbólico-cultural-religiosas y los usos socio-materiales del Medio Ambiente? Su presente y futura agenda de investigación se centran en cómo apoyar los sistemas comunales desde la patrimonialización socio-ecológica y una perspectiva de Ecología Política (http://www.mediter.ird.fr). Hasta recientemente ha centrado la mayor parte de su investigación sobre el Magreb, en particular sobre el agro-silvo-pastoralismo de las poblaciones beréberes del Alto Atlas de Marruecos y sus AGDALES, el principal sistema de gobernanza consuetudinario del Magreb (www.tdx.cat/bitstream/10803/79093/1/pdg1de1.pdf). Sin embargo, actualmente y desde hace unos años (2014) se está abriendo a nuevas poblaciones de agro-silvo-pastoralistas dentro de la región mediterránea en sitios como Sicilia, los Apeninos, los Pirineos y las montañas béticas de Andalucía oriental.

Dra. Sílvia Gómez Mestres (Contacte: silvi.gomezmestres@gmail.com)
L’any 1996 inicia els seus interessos en el patrimoni etnològic participant com a estudiant d’Antropologia Social als inicis de la identificació dels ens patrimonials de l’àmbit marítimo-pesquer de la Costa Brava, sent assignada a col·laborar amb l’historiador i arqueòleg Marcel Pujol i Hamelink per a realizar aquesta tasca al municipi de Roses. Aquest inventari havia de servir a la constitució del, en aquell moment, encara futur Museu de la Pesca. Aquest projecte, coord. per J.L. Alegret i M. Martí, formaría part de l’Inventari del Patrimoni Marítim i Pesquer de la Costa Brava,  finançat per la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (IPEC). El setembre de 1998 fa una estada de pràctiques de tres mesos al Museu d’Arts Indústries i Tradicions Populars sota la direcció de Dolors Llompart. Més endevant, l’any 2005, publica el seu primer treball sobre la pesca artesanal a Cap de Creus que subratlla la necessitat de patrimonialitzar la pesca artesanal com un valor cultural que hauria de tenir-se en compte en els plans de preservació del Parc Natural de Cap de Creus. La recerca va formar part d’un estudi més global, que va finançar el Dep. de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que havia de servir  per a la redacció del PRUG del parc. Part d’aquesta recerca es va publicar el 2006 al butlletí del RIDEC (Recerca  i Difusió de l’Etnologia Catalana). Potseriorment, l’any 2010 és contractada per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per participar en el projecte dirigit per Eliseu Carbonell, titulat  Patrimoni Etnològic, Societat i Cultura Marítima (PESCUM), i finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación. L’any 2011, li va ser atorgada un ajut de l’Institut Ramón Muntaner per a dur a terme un projecte de recollida de patrimoni inmaterial del món rural d’Aiguaviva i que va donar lloc, l’any 2012, a la publicació Les transformacions de la vida al camp a Aiguaviva (1950-2000), Ed. Curbet. A partir d’aquest projecte s’ha impulsat la constitució d’un petit arxiu fotogràfic conservat a l’Arxiu Històric d’Aiguaviva. Més recentment, i a resultes d’un encàrreg del Dep. de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya), es va ocupar d’un projecte sobre la pesca artesanal a Cap de Creus del que n’ha resultat la publicació: Gomez&LLoret (2016) La pesca artesanal a Cap de Creus: una mirada al futur. El llibre planteja el patrimoni cultural de la pesca artesanal com la clau per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. En la mateixa direcció, el 2017, es publica un capítol de llibre: Gómez Mestres S., Lloret J. (2017) The Small-Scale Fisheries Guidelines as a Tool for Marine Stewardship: The Case ofCap de Creus Marine Protected Area, Spain. In: Jentoft S., Chuenpagdee R., Barragán-Paladines M., Franz N. (eds) The Small-Scale Fisheries Guidelines. MARE Publication Series, vol 14. Springer, Cham. Els seus interessos de recerca en patrimoni etnològic es centren en (1) els discursos i els processos de patrimonialització d’activitats, coneixements, institucions de valor cultural que reivindiquen drets d’accés als recursos naturals moralment legitimats per la seva relació histórica e inextriable  amb el medi natural; (2) els processos de patrimonialització per a la sostenibilitat; (3) els processos de patrimonialització com a acció i element de transformació social.

Isabel Graupera Gargallo (Contacte: Isabel.Graupera@uab.cat)

Professora associada del Departament d’Antropologia Social i Cultural (UAB). Té una acreditada en gestió cultural, docència, comunicació, documentació i recerca en institucions públiques i privades. Té experiència en l'elaboració d'informes d'avaluació i seguiment; en coordinació de projectes; en redacció i edició de productes divulgatius; en producció d'exposicions; en documentació de col·leccions; en organització i presentació d'actes públics; en investigació i treball de camp; i, en l'ús de les fonts orals audiovisuals com a tècnica de recollida d'informació qualitativa.

Les seves línies de recerca són: Patrimoni cultural immaterial, fonts orals i memòria històrica, narratives audiovisuals i museologia i col·leccionisme.

Entre les seves publicacions hi destaquen: GRAUPERA, Isabel i BURILLO, Lluís. Veles i vents : un mar de vida / Eusebi Marsal i Caldés. Editaprint; GRAUPERA, Isabel i BURILLO, Lluís. La Fusta, el ferro i la fibra : memòria oral de les darreres drassanes de Barcelona (1939-1992). [Barcelona] : Museu Marítim de Barcelona, DL 2011. Estudis ; 17. Xè Premi de recerca Josep Ricart i Giralt. ISBN 9788415002888; GRAUPERA, Isabel i BURILLO, Lluís. Històries de vida : fonts orals de la lluita obrera : Cornellà de
Llobregat : Fundació Utopia-Joan N. García-Nieto, Estudis Socials del Baix Llobregat, DL 2008. ISBN 9788461275090. Ha organitzat la jornada Els Professionals de l’Antropologia en l’àmbit del Patrimoni, ACPA-ICA | IEC | 7.10.2014.

Dra. Silvia Álvarez Litben (Contacte: paty_zamba@yahoo.es)

Mi actividad asociada al ámbito del patrimonio cultural y natural comienza en 1976 como funcionaria de un Museo de Ciencias Naturales, en Argentina, especializado en paleontología patagónica. Allí realizo trabajos de museografía para la colección arqueológica y desarrollo e inicio el Departamento de Educación y Divulgación. Como resultado, publico un libro en el que sistematizo la experiencia y la necesidad de transferir información científica a la sociedad a través de los museos.

Posteriormente, en Ecuador, formo parte de programas de montaje de exposiciones y sensibilización patrimonial, dicto talleres, y participo en la formulación de un marco jurídico de preservación del patrimonio afectado por el impacto de grandes obras de infraestructura. En 1984 realizo el planteamiento y coordinación para la construcción y puesta en marcha del “Complejo Cultural Real Alto”, para la protección, conservación y divulgación con participación comunitaria, del yacimiento arqueológico y el patrimonio etnográfico. Continúo manteniendo prolongadas relaciones de colaboración en el ámbito divulgativo, especialmente desde su Blog oficial, de investigación y de formación para la población comunera asociada al mismo.

He sido también consultora del equipo de inventario del patrimonio cultural, tangible e intangible, de la costa de Ecuador, así como de otros programas nacionales relacionados con el patrimonio y los museos. Además de un libro, he publicado varios artículos vinculados a estos temas y dirigido dos tesis de Maestría enfocadas a patrimonio cultural y museos. Mantengo acciones de apoyo y asesoramiento a la Federación de Comunas de la región, sobre el manejo y gestión de su patrimonio cultural, histórico y natural, especialmente en relación a las políticas de turismo emprendidas desde el 2008, con el cambio de Constitución en Ecuador.


Dra. Montserrat Ventura i Oller (Montserrat.Ventura@uab.cat)
Treballa des del 1991 amb pobles indígenes a l’Equador. Ha desenvolupat els temes de la identitat i les expressions immaterials de la cultura (ritual, construcció de la persona i la humanitat, xamanisme, formes de comunicació), dels quals n’han sortit nombroses publicacions. Ha impartit docència en antropologia del ritual, antropologia lingüística, cultura popular i etnologia regional, entre d’altres. Ha participat en el projecte DOBE de documentació de la llengua i la cultura Tsachila; ha estat membre de la Junta de l’Institut Català d’Antropologia (2002-2003 i 2015-actualitat); els anys 2008-2012 ha format part de la Comissió del Patrimoni Etnològic (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya); És membre des del 2010 del Consell Assessor de la Revista d’Etnologia de Catalunya.el 2016; va ser Membre de la Comissió per a l'anàlisi i definició estratègica del Museu Etnològic de Barcelona i el Museu de las Cultures del Món de Barcelona, per encàrrec de l’Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. I des del 2017 assesora i coordina el grup de recerca de camp de “La vida social de les mines d’Ogassa”, projecte de documentació i exposició permanent del Museu de les Mines d’Ogassa (Ripollès).Actualment és IP del projecte EXPLORA “Patrimonialització socio-ecològica d’ ICCAS a Espanya i Marroc” (HERICCAS)(2017-2019). És membre del Grup de recerca Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques (AHCISP) del Departament d’Antropologia Social i Cultural, del qual ha estat coordinadora des del 2003 fins el 2016.

Preguntes Freqüents Preguntes Més Freqüents sobre els estudis d'Antropologia

 

Màster Universitari en Antropologia: investigació avançada i intervenció social Màster Universitari en Antropologia: investigació avançada i intervenció social

 

Guies de l'estudiant Selecciona la teva guia i descarrega-te-la

 

Calendari acadèmic Consulta totes les dates del curs

 

Calendari administratiu Consulta totes les dates dels tràmits acadèmics

 

CONTACTA AMB NOSALTRES

Departament d'Antropologia Social i Cultural
Edifici B - Facultat de Lletres
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
TEL +34 93 581 12 39

d.antropologiaarrobauab.cat

 

 

 

 

2018 Universitat Autònoma de Barcelona