Personal UAB
Personal acadèmic i investigador

Història

La creació
En una etapa d’obertura del règim de Franco, un catedràtic de bioquímica anomenat Vicente Villar Palasí es va envoltar d’una sèrie de persones per a impulsar la creació de la UAB.
Va ser en el Decret Llei de 6 de juny de 1968, en l’article número 2 (el document està disponible al web de l’exposició dels 40 anys), que es va disposar la creació d’una nova universitat a Barcelona, basant-se en quatre principis:

  • La contractació lliure del personal docent.
  • L’admissió lliure dels alumnes (però amb numerus clausus, és a dir, amb limitació de places per llicenciatura).
  • La redacció lliure dels plans d’estudis.
  • L’administració lliure dels cabals dels quals disposés la universitat.

Aleshores, només es van preveure quatre facultats: Medicina, Ciències, Filosofia i Lletres, i Ciències Econòmiques. Clicant a l’enllaç podeu accedir al díptic que es va elaborar per a presentar la nova universitat que s’havia creat i que iniciava les classes de la Facultat de Filosofia i Lletres al monestir de Sant Cugat del Vallès durant el curs 1968-1969.
 
En aquella època, el campus actual de Bellaterra no existia. Va ser un any després que es van adquirir 96 hectàrees del municipi de Cerdanyola del Vallès. Concretament, el 23 de febrer de 1969 es va signar l’escriptura de compravenda dels terrenys (la vall Moronta) per a la construcció de la UAB.
 

Plànol de la UAB el 1969

Pl?nol de la UAB el 1969  


El 1970 té lloc la primera reunió del Patronat de la UAB, constituït com a patronat provisional. El Patronat es va crear per a potenciar el desenvolupament de la Universitat i fer-ne el seguiment segons les funcions previstes en la llei general d’educació de l’època. L’integraven persones de diferents estaments socials durant els anys setanta del segle passat.
 

Fotografia del doctor Vicent Villar Palasí el 1970


Respecte als estatuts de la UAB, el 1970 s’aproven els primers estatuts, el 1979 els segons, el 1985 els tercers (d’acord amb la Llei de reforma universitària)i el 2003 els quarts, vigents actualment.

El juliol de 1973 el govern de Franco va fer cessar de manera fulminant el Dr. Vicent Villar i Palasí com a rector de la UAB. Aquesta notícia va sorprendre la comunitat universitària, per la qual el Dr. Villar era un referent de la nova universitat.
 
L’11 de febrer de 1975, l’Assemblea de Professors va aprovar una declaració basada en un avantprojecte redactat per una comissió que havia estat designada per la mateixa Assemblea, l’anomenat Manifest de Bellaterra, que juntament amb la Declaració de principis i objectius per una Universitat Autònoma amb un govern democràtic, aprovada el març de 1976, va tenir una importància extraordinària en l’impuls de la renovació universitària durant la transició de la dictadura a la democràcia.

Reunió de claustre l'any 1976


El juliol de 1978 es va acordar acollir-se a la tutela de la Generalitat de Catalunya.

La ubicació
Quant a la ubicació de la UAB, la vall Moronta (espai on actualment se situa el campus de Bellaterra) era un lloc estratègic en el moment de la compra, no només pels beneficis econòmics que se’n podien extreure a partir de la requalificació dels terrenys per tal que passessin de sòl rural a universitari, sinó també pel fet d’estar aïllada de les grans ciutats i de ser fàcil de vigilar en cas de revoltes. No s’ha d’oblidar que el marc contextual era la dictadura, durant la qual les universitats s’havien convertit en focus de protesta i de lluita antifranquista.
 
Dels habitants que havien poblat aquesta vall abans de l’arribada dels universitaris, els més relacionats amb l’espai que ocupen avui les nostres facultats van ser els pobladors de les masies de Can Miró, Can Magrans i Can Domènec, ja que va ser sobre els seus terrenys que es va construir la Universitat.
 
Als anys trenta, ja s’havia produït la primera gran transformació de la zona amb l’aparició de la urbanització de luxe de Bellaterra i les classes altes de Barcelona havien començat a veure-la com un lloc ideal per a passar les vacances o els caps de setmana.
 
Tot i el revifament econòmic que va suposar l’aparició de Bellaterra, la producció de les masies va anar minvant cap als anys cinquanta. Aquest va ser el començament d’una davallada ja impossible d’aturar en l’agricultura de la vall, que va culminar amb la construcció de la Universitat Autònoma, l’any 1969.
 
El Govern franquista va decidir expropiar les terres dels masovers. Així va ser com es va posar fi a una forma de vida que havia perviscut a la vall durant segles. Les masies van ser enderrocades o bé remodelades, com ara Can Miró, que actualment alberga l’Escola de Postgrau.

Del projecte original es va executar íntegrament només la primera fase, en un període d’onze mesos comprès entre novembre de 1970 i setembre de 1971. En aquest temps es van construir la Biblioteca Central, amb capacitat per a un milió de llibres (actualment el Rectorat), l’edifici B, el C i la plaça Cívica.
 

Construcció dels edificis B i C del campus, el 1970


Aquí podeu veure una  fotografia de les Columnes de la UAB, obra de l’escultor Andreu Alfaro, inaugurades el 10 de setembre de 1999, durant una nevada al campus l’any 2001.

D’altra banda, els orígens de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell es troben en la fundació, el setembre de l’any 1942, de l’Escola de Comerç, un centre d’ensenyament en règim de patronat integrat per l’Ajuntament de Sabadell, el Banc de Sabadell, el Gremi de Fabricants de Sabadell, l’Institut Industrial de Terrassa i la Cambra Oficial de Comerç i d’Indústria de Sabadell, entre altres entitats.

Podeu veure imatges als vídeos 40 anys UAB i UAB 40 anys. Els inicis.

Els estudis
En el cas de Medicina, la facultat inicialment es va instal·lar a l’Hospital de Sant Pau. La primera promoció (el 1968) va tenir 147 alumnes i va suposar el principi d’un nou model, amb més seminaris pràctics de pocs alumnes respecte a la universitat que ja existia, la UB.
 
La Facultat de Filosofia i Lletres, ubicada inicialment al monestir de Sant Cugat, va començar el 1968 amb 111 alumnes matriculats al primer curs. Els alumnes compartien assignatures comunes els dos primers cursos i després escollien una especialitat. En alguns casos, aquestes especialitats estaven constituïdes per grups de 15 estudiants. El curs 1972-1973 la Facultat es va traslladar a Bellaterra.
 
La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va néixer el 1969 amb la finalitat d’organitzar els ensenyaments relacionats amb la teoria econòmica, l’economia aplicada i la gestió i l’administració d’empreses dins dels principis bàsics de la UAB, creada aquell mateix any. A partir del curs acadèmic 1972-1973 la seu de la Facultat es va ubicar de manera definitiva al campus de Bellaterra.
 
En el cas de la Facultat de Ciències, també va ser l’octubre de 1969 que va començar, a la Casa Convalescència de l’Hospital de Sant Pau, la primera promoció, amb molt pocs estudiants.El primer any es van impartir les classes corresponents al curs selectiu. A partir del curs següent (1970-1971) van iniciar les activitats les seccions de Física, Química i Biologia, que impartien les classes de segon. El curs 1971-1972, la Facultat de Ciències es va traslladar als nous edificis del campus de Bellaterra. Aquell any es va començar a impartir el segon curs de Matemàtiques i de Geològiques.
 
L’any 1971 es va crear la Facultat de Dret i la de Ciències de la Informació (actualment Ciències de la Comunicació).
 
Durant els anys posteriors, es van anar creant la resta de facultats i escoles universitàries: la de Traductors i Intèrprets (1972), la de Mestres (Escola Universitària de Mestres de Sant Cugat, 1973), la de Veterinària (1982) i la de Ciències Polítiques i Sociologia (el 1986), que fou la primera facultat creada per decisió de la Generalitat.

Posteriorment es van constituir les facultats de Psicologia (1990, a partir de la secció de Psicologia de la Facultat de Filosofia i Lletres), de Traducció i Interpretació i de Ciències de l’Educació (1992).

Quant a la Facultat de Ciències, a partir del curs 1998-1999 les titulacions d’Enginyeria Electrònica, Enginyeria Informàtica i Enginyeria Química van passar a ser adscrites a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), creada pel Decret 105/1998, de 28 d’abril.

Actualment, l’ETSE acull la majoria dels estudis d’enginyeria que ofereix la UAB: Enginyeria Informàtica, Enginyeria Electrònica, Enginyeria Química, Enginyeria de Materials, Enginyeria Tècnica de Telecomunicació (especialitat en Sistemes Electrònics), Enginyeria de Telecomunicació, Enginyeria Tècnica Industrial (especialitzat en Química Industrial, itinerari de Medi Ambient) i el grau de Gestió Aeronàutica.

La Facultat de Ciències, d’altra banda, ha continuat impartint els estudis de la resta de titulacions cientificotècniques. El curs 2006-2007 es va portar a terme un procés de reestructuració de la Facultat de Ciències i es va crear la Facultat de Biociències, amb les titulacions de Biologia, Biotecnologia i Bioquímica.

Pel que fa a la nova Facultat d’Economia i Empresa, és el resultat de la fusió de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials del campus de Bellaterra i de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials del campus de Sabadell. La seva creació com a centre únic va ser ratificada el 2009 pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. El curs 2010-2011 la nova Facultat inaugura al campus de Bellaterra tres graus universitaris que recullen i representen amb visió de futur l’experiència sedimentada en el passat: els graus d’Administració i Direcció d’Empreses, Dret i Economia.

Els nous graus universitaris de Comptabilitat i Finances i d’Empresa i Tecnologia, activats també a partir del curs 2010-2011 al campus de Sabadell, representen la culminació d’una trajectòria sempre atenta a l’evolució constant dels models d’organització empresarial i de la demanda de capital humà per part dels nous sectors productius.
 
Finalment, pel que fa als altres centres universitaris i a les escoles adscrites a la UAB podeu trobar-ne informació a l’apartat «Estructura organitzativa».


Si voleu més informació: