Una nova visió dels recursos geològics a Catalunya

Modalitat: curs presencial.
Adreçat a: professorat d'educació secundària.
Durada: 25 hores.
Calendari: del 19 d'octubre al 24 de novembre de 2018. Consulteu les dates concretes al programa.
Horari: les sessions teòriques són de 16:30 a 19:30. Les sortides seran a partir de les 8 del matí durant tot el dia.
Lloc de realització: Campus de la UAB a la Casa de Convalescència, Barcelona. Sant Antoni M. Claret, 171, cantonada Sant Quintí.
Preu: 60€. No inclou les despeses de les sortides.
Codi curs: 3944/1           Correu electrònic de contacte: ga.ice@uab.cat

Instruccions i accès al formulari de matrícula

PROGRAMA

Divendres, 19 d'octubre de 2018
L’estat actual dels recursos hídrics subterranis a Catalunya
A càrrec de José Maria Carmona
Es començarà amb una primera visó general de l'estat dels recursos hídrics subterranis al nivell de Catalunya per continuar amb alguns casos tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, amb caracterització hidrogeològica, hidrogeoquímica i biogeoquímica, modelació numèrica, etc. (amb la finalitat d'arribar a la diagnosi de l'estat dels sistemes i detectar a quines pressions es troben sotmesos). Possibles exemples a explicar:

  • Com les envasadores d'aigua mineral afecten el recursos hídrics subterranis i superficials al Parc Natural del Montseny - Reserva de la Biosfera (o del conjunt Montseny Guilleries, o de la conca de la Riera d'Arbúcies,...),
  • Com el canvi climàtic està afectant els recursos hídrics subterranis i superficials, a la qualitat i quantitat  de les reserves hídriques a zones desèrtiques del Sàhara (exemple, oasis de Figuig al Marroc o zona de Walata a Mauritània).
  • Com l'ús inadequat del territori malmet la qualitat de les aigües subterrànies per contaminació (per exemple a les petroquímiques de Tarragona).
A la part pràctica es plantejaran qüestions que són clau des del punt de vista hidrogeològic i que donen lloc a molts equívocs. Per exemple, la diferència que hi ha entre superfície freàtica i superfície piezomètrica, per què en tots els aqüífers hi ha infinites superfícies piezomètriques i, si n'hi ha, només hi ha una de freàtica; un aqüífer lliure, captiu o semicaptiu, ho són sempre en l'espai i el temps? En quines circumstàncies?

Dissabte, 20 d'octubre de 2018
Sortida de camp. L’aqüífer càrstic de Garraf
A càrrec de José Maria Carmona
La sortida és un itinerari que consta d’una sèrie de parades de camp. Aquest conjunt de parades està pensat perquè serveixi com a guia didàctica del professorat d’ensenyament secundari que, dintre de les matèries relacionades amb les Ciències de la Terra i el Medi Ambient, es plantegi realitzar una visita al Massís del Garraf per comprendre el funcionament de l’aqüífer càrstic i les seves implicacions mediambientals. En aquest resum es descriuen les diferents parades que es realitzen, els seus objectius, el que s’observa, els conceptes teòrics que s’expliquen i la relació amb altres conceptes i amb la resta de parades.

L’itinerari es divideix en dues parts, s’indiquen a continuació els seus principals objectius:
De Gavà a Begues: presentació de l’estructura general i els materials que conformen el Massís del Garraf. S’introdueix el concepte d’aqüífer i d’altres relacionats i s’observen els materials que conformen el substrat impermeable de l’aqüífer del Garraf. Tot introduint el concepte de carstificació, es comencen a observar els indicis que mostren que les roques calcàries que es troben per sobre del substrat impermeable estan carstificades.
De Castelldefels a la Vall de Joan: s’observen les dolomies juràssiques, i les calcàries juràssiques i cretàciques, i es constata el seu diferent grau de carstificació. Es veuen les reaccions de dissolució dels carbonats i s’observen els diferents fets que denoten l’existència d’un exocarst i d’un endocarst en les calcàries mesozoiques del Garraf: rasclers, avencs, dolines, terra rossa i sediments càrstics. Es comprèn que els materials calcaris presents constitueixen un aqüífer. Això permet introduir els conceptes de zona de recàrrega, de circulació i de descàrrega.
S’arriba a la capçalera de la Vall de Joan, on es troba l’abocador d’escombraries de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Això permet introduir el concepte de contaminació d’aigües subterrànies, i permet també relacionar-lo amb el concepte de gestió de l’aigua i dels residus. Aquest últim punt, juntament amb totes les observacions realitzades al llarg de l’itinerari permet comprendre com és que en l’actualitat a través de la surgència submarina de La Falconera, l’aigua que surt està contaminada.
Aquesta sortida està publicada per Publicacions Universitat de Barcelona (2003), i es pot consultar a la Biblioteca de la Facultat de Ciències de la Terra (UB).

Divendres, 9 de novembre de 2018
Recursos minerals industrials I: un passeig per casa meva
A càrrec de Gemma Alías i Maite Garcia
Part teòrica: Definició de mineral industrial. S’explicaran els diferents usos dels minerals industrials: roques, ceràmiques, vidre, ciments i biomaterials. Es farà una actualització sobre aquests recursos a Catalunya.
Part pràctica: Reconeixement a visu d’alguns minerals industrials i ús de recursos virtuals per aplicar a l’aula (El sarró del geòleg / http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/litoteca/introduccio.html, aplicació de mòbil BCN ROCKS /
http://www.ub.edu/laubdivulga/barcelonarocks/).

Divendres, 23 de novembre de 2018
Recursos minerals industrials II: la meva tauleta, el meu mòbil i el meu ordinador
A càrrec de Pura Alfonso
Part teòrica: S’explicaran els minerals estratègics en el món i la seva distribució. Es tractarà el tema de la seva recuperació (revalorització: com alguns d’ells han tornat a ser útils i per quina causa). Es farà un repàs sobre els minerals estratègics a Catalunya.
Part pràctica: Reconeixement a visu de diferents minerals estratègics i d’altres d’aspectes similars. S’establiran criteris per diferenciar-los. Es presentaran les tècniques adients per a la seva identificació.
Es faran càlculs teòrics del volum de material a treballar associat a la obtenció d’aquests minerals.

Dissabte24 de novembre de 2018
Sortida de camp: un tastet dels minerals industrials a la província de Girona
A càrrec de Pura Alfonso i Gemma Alías
Els objectius de la sortida són l’observació de minerals i roques industrials al camp i fer una valoració de les característiques per a la seva explotabilitat.
Es visitarà:
  • Pegmatites del Cap de Creus. Aquestes roques contenen una gran varietat de minerals d’interès industrial, alguns d’ells estratègics. Des de fora s’observarà l’explotació industrial de feldespat (nivells d’explotació i processat).
  • Pedrera Bellavista, ubicada a la ciutat de Girona. D’aquesta pedrera s’extreia la calcària nummulítica de Girona, la qual te moltes aplicacions, com edificis, mobles, paviments de sòls residencials i comercials, elements decoratius, cobriment de sostres, banys, cuines, mobiliari urbà, accessoris, adorns i ceràmica. Es va fer servir per construir diverses edificacions emblemàtiques com la catedral de Girona. www.ub.edu/minrocind


Avaluació i certificació:
Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
A més de l'assistència al 80% de les hores de durada del curs, per tenir dret al certificat caldrà la valoració positiva del personal formador quant a l'aprofitament de l'activitat.



Curs organitzat en col·laboració amb

Instruccions i accès al formulari de matrícula