Grup 1V

Del 22 de novembre de 2021 a l'11 de maig de 2022

Dilluns i dimecres, de 10.30 a 12 h

 

Aquí us podeu descarregar la programació dels cursos del grup 1V

Professor:
Salvador Comelles Garcia

Descripció:
Aquest curs vol ajudar a entendre les estratègies que utilitzem socialment quan volem convèncer els nostres interlocutors (o que són utilitzades per convèncer-nos). Ho exemplificarem amb l’anàlisi d’enunciats reals, tant orals com escrits, pertanyents a diferents àmbits socials (conversa privada, discurs polític, article periodístic...).

  • Els canals de la persuasió.
  • L'espai comunicatiu de l'argumentació.
  • La fonamentació de l'opinió: arguments i fal·làcies.
  • El poder persuasiu del llenguatge.
  • Els mecanismes lingüístics de l’assertivitat.

Professor:
Manuel Álvarez Gómez

Descripció:
El curs té com objectius proporcionar una sèrie de conceptes i processos financers bàsics a participants sense coneixements financers previs. Facilitar que els participants es familiaritzin amb uns coneixements financers, teòrics i pràctics, que els permetin entendre el funcionament i característiques del sistema financer i de les operacions financeres bàsiques

  • Temes introductoris: una visió panoràmica del sistema financer. Introducció a les eines de càlcul financer.
  • El client de les entitats financeres.
  • Introducció als mercats financers.
  • L’inversor i els mercats financers.
  • Empresa i rendibilitat

Professor:
Ferran Madico Rodríguez

Descripció:
Shakespeare, Ibsen, Txèkhov, B. Brecht... són alguns dels grans autors de la literatura dramàtica. Les seves obres escèniques són referents en el teatre occidental i representades en tots els teatres del món.
Però, per què? En aquestes cinc sessions, desvelarem els secrets de la seva dramatúrgia, analitzarem perquè són referents indiscutibles, què han aportat a la història del teatre occidental... en definitiva, sabrem perquè és tan interessant saber qui són, i com són. I ho farem d'una manera lúdica, amena, destacant els trets més fonamentals de les seves obres dramàtiques. Llegirem petits textos de cadascun, per descobrir les seves confessions més reveladores i així entendrem la seva importància en la història de la humanitat .

  • Presentació, posicionament històric i cultural dels autors estudiats. Visió general de la literatura dramàtica.
  • El teatre renaixentista: Shakespeare.
  • El teatre naturalista: Ibsen, Txèkhov.
  • El teatre èpic: Bertolt Brecht.
  • La seva presencia en el teatre, el cinema i la narrativa d'avui.

Professor:
Jordi Bernat Falomir

Descripció:
En les sessions realitzades sobre la morfologia i el creixement urbà de Barcelona s'ha exposat com ha anat formant-se la ciutat actual, en les seves diverses formes d'ocupació del territori. També com determinades intervencions en el teixit urbà existent han modificat la jerarquia de valors del sòl.
Ara es proposa veure com es va “edificant” la ciutat, els diferents estils arquitectònics i, centrant-nos en el modernisme, un dels moments més interessants de l'arquitectura catalana, a partir de l'obra de tres dels arquitectes modernistes més significatius (Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Gaudí), l'evolució del modernisme cap el noucentisme i l'aparició del racionalisme en el primer terç del segle XX.

  • La forma de la ciutat i la seva arquitectura. Síntesi de la formació de la Barcelona actual. Dels mestres d'obres als arquitectes.
  • L'arquitectura de l'eixample de Barcelona i els seus arquitectes. De l'arquitectura clàssica al modernisme.
  • L'obra de Lluís Domènech i Montaner.
  • Gaudí i els seus deixebles.
  • Josep Puig i Cadafalch: del modernisme al noucentisme.
  • El pas al racionalisme.

Professor:
Marcel Costa Vila

Descripció:
El temps atmosfèric condiciona moltes de les nostres activitats independentment d'on vivim i a què ens dediquem. Actualment les noves tecnologies ens permeten un coneixement detallat i gairebé instantani de la situació de l'atmosfera a qualsevol lloc de la Terra i en qualsevol moment, i fer-ne prediccions acurades a diversos dies vista.
Començarem aquest curs aprenent la interpretació de mapes del temps per convertir-nos en homes i dones del temps, si més no afeccionats. Tractarem també les diverses tecnologies que s'usen actualment per estudiar l'atmosfera i elaborar les prediccions meteorològiques, com és el cas dels satèl·lits, els radars i els radiosondatges.
A la segona part del curs, que correspon a les sessions tercera i quarta, explicarem les característiques i procés de formació de la gran diversitat de fenòmens atmosfèrics originats per l'aigua atmosfèrica (hidrometeors), com és el cas del gebre, la pluja gelant, la pedra, el calabruix i la pluja de fang.
Dedicarem la darrera sessió del curs a analitzar les causes, evolució i conseqüències de l'episodi meteorològic més destacat de l'any 2020: el temporal Glòria, una pertorbació atmosfèrica que va afectar Catalunya amb pluges torrencials, vents huracanats i un onatge mai vist.

Professor:
Joan Maria Martí Mendoza

Descripció:
En Richard Wagner cercava en l'òpera la idea de l'art total on es conjuminaven les arts escèniques de la interpretació amb les de la música, un text de caire literari i fins i tot les belles arts amb uns decorats acuradíssims.
Quan mirem les programacions dels gran palaus operístics veiem noms de compositors que coneixem i, alguna vegada, noms que ens són més o menys desconeguts. Passa totes les temporades. Però, si ens hi fixem, gairebé mai, per no dir un percentatge mínim de vegades, hi ha el nom d'alguna compositora.
De compositores d'òpera n'hi ha des principis del segle XVII, quan va néixer aquesta disciplina artístic-musical. I n'hi ha hagut fins als nostres dies, passant per l'època de la revolució francesa, per les guerres mundials o fins avui.
En aquest curs coneixerem algunes compositores d'òpera i dels seus derivats com l'òpera de cort, l'òpera comercial, l'opereta o també de sarsuela. Una música fascinant que, a poc a poc, torna a reviure a mida que es va redescobrint.

Professor:
Josep Maria Salrach Marès

Descripció:
Després d'una breu exposició sobre el sistema alimentari mundial actual, acompanyat d'un balanç d'èxits i fracassos, mirarem enrere i examinarem els grans canvis històrics experimentats i protagonitzats per la humanitat en l'obtenció i producció d'aliments. Com és lògic, l'agricultura, en relació amb els canvis dels sistemes socials, sobretot els darrers dos-cents anys, centrarà la nostra atenció. El curs es clourà amb una reflexió que, partint del present, s'adreçarà al futur.

  • De caçadors i recol·lectors a pagesos i pastors.
  • La construcció del món rural.
  • De l'autosubsistència al mercat.
  • L'agricultura industrialitzada i la fi del món pagès.
  • El futur problemàtic: alimentar el planeta.

Professors:
Jordi Deulofeu Piquet

Descripció:
La teoria de nombres és, com deia C. F. Gauss (1777-1855), la reina de les Matemàtiques. L'estudi dels nombres naturals i les seves propietats son una branca de les matemàtiques que han desenvolupat grans matemàtics de tots els temps, com Pitàgores, Euclides, Fibonacci, Fermat, Gauss i molts altres fins als nostres dies, i que han proporcionat alguns dels més rellevants problemes de les matemàtiques, com el darrer teorema de Fermat, demostrat després de 350 anys per A. Wiles a finals del s. XX. La teoria de nombres inclou l'estudi dels nombres primers, una de les successions més fascinants de les matemàtiques. El que va sorgir i desenvolupar com un gran divertiment intel·lectual, aparentment sense altra finalitat que la de resoldre els reptes plantejats, ha acabat trobant la seva aplicació en el món d'avui. L'aspecte més fascinant de la teoria de nombres és que, mentre el plantejament dels problemes és sovint d'una gran simplicitat, la seva resolució es resisteix a vegades molts anys i exigeix l’ús de matemàtiques altament sofisticades.