Grups C i D

Docent:

Josep Maria Salrach Marès

Descripció:

Estudiarem els segles XVI i XVII, quan Catalunya, que formava part de l’Imperi dels Àustria hispànics, va patir les conseqüències de les guerres d’aquesta dinastia a Europa i va haver de defensar les seves institucions i llibertats constitucionals de l’absolutisme que les volia ofegar. Veurem també com la decadència castellana del segle XVII contrasta amb el relatiu progrés econòmic, social i polític de Catalunya, que explica la capacitat de resistència dels catalans quan la Guerra de Successió. L’agitada història viscuda a l’edat moderna és fonamental per entendre la cristal·lització de la identitat catalana   

•    Comença una altra història
•    A l’Imperi no s’hi posava el sol. 
•    Les inacabables guerres dels Àustria 
•    La Guerra dels Segadors i la Revolució catalana
•    La decadència espanyola i Catalunya
•    La Guerra de Successió

Docent:

Cecília Llobet Roig

Descripció:

Les protagonistes del curs ens permetran analitzar diferents tipus d’art, des de l’arquitectura contemporània (Zaha Hadid) fins a l’escultura (Louise Bourgeois) passant per les perfomance (Ana Mendieta o Marina Abramovic) fins arribar a les instal·lacions  immersives de Yayoi Kusama.

La diversitat i les temàtiques de les obres d’aquestes artistes ens donaran també la possibilitat de reflexionar sobre temes socials actuals com el feminisme, la violència, l’ecologia, la identitat o els trastorns mentals. 

1.    Ana Mendieta, una artista conceptual i feminista.
2.    Marina Abramovic i les perfomance.
3.    Louise Bourgeois, l’art com a teràpia.
4.    Zaha Hadid i l’arquitectura contemporània.
5.    Yauoi Kusama, una artista total.
6.    Jenny Saville i els estereotips de bellesa femenina.

Docent:

Jordi Bernat Falomir

Descripció:

Al llarg de la història de la ciutat s’han produït fets que han comportat notables modificacions ja sigui en el teixit urbà o en l’arquitectura. Alguns d’aquests fets són prou coneguts, però d’altres, tot i la seva importància, han quedat més oblidats o no tenen la rellevància que tal vegada els hi correspondria. Ens plantegem analitzar cinc aspectes que incideixen en l’arquitectura i/o l’urbanisme de la ciutat.

En primer lloc, en el marc del procés d’industrialització de Barcelona des de mitjans del XVIII fins a mitjans del XIX, analitzarem com eren les “fàbriques”, com van ocupant els espais lliures dels barris de Sant Pere i del Raval, i en definitiva com modifiquen la ciutat fins aquell moment existent. Farem arqueologia industrial, per trobar avui dia els indicis d’aquesta industrialització.

El segon moment serà el de la implantació del cadastre, com a conseqüència de la derrota de 1714: què va representar per al país, i com aquest cadastre ha anat evolucionant fins a la situació actual, configurant-se com a la base de dades immobiliària de l’estat, i com a font d’informació per a conèixer el valor dels immobles a data d’avui.

En un tercer episodi veurem el traçat de nous carrers en el casc antic de la ciutat, des dels carrer Montcada, Ample, Nou de la Rambla, Ferran-Princesa... Cercarem les causes i conseqüències d’aquestes noves vies, i ens centrarem en la més singular i impactant per la ciutat: la Via Laietana, tant des del punt de vista urbanístic, com social, econòmic, especulatiu i arquitectònic.

El següent punt abordarà la relació entre el catalanisme de la Renaixença i l’arquitectura del país: la recerca de les arrels de l’arquitectura del país (el romànic i el gòtic en contraposició al classicisme) i el modernisme com a màxim exponent d’aquetes recerques.

Per últim, analitzarem l’arquitectura racionalista a Barcelona i Catalunya i la seva relació amb la segona república i amb l’arquitectura internacional. El GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics per al progrés de l’Arquitectura contemporània), els seus components i la seva obra.
 

Docent:

Manel Álvarez Gómez

Descripció:

Les societats actuals han d’assumir problemes cada vegada més complexos (diversitat, desigualtats, inflació, canvis tecnològics, canvi climàtic,...) i entreveuen reptes de futur que solen tenir una elevada dosi d’incertesa. Com a éssers humans, la complexitat i la incertesa ens causen neguit i malestar, i si els diagnòstics als problemes i reptes no són encertats, es poden traduir en greus conflictes socials. Per tant, necessitem una metodologia d’anàlisi rigorosa que ens permeti conèixer les causes dels problemes i reduir la incertesa dels reptes de futur.

L’objectiu d’aquest curs és estudiar, des de la perspectiva multidisciplinar que proporciona l’economia política, alguns d’aquests problemes complexos i reptes de futur que han d’assumir les societats actuals aportant una metodologia d’anàlisi rigorosa. Un enfocament multidisciplinar significa que la metodologia per abordar aquestes temàtiques no té en compte únicament  els coneixements aportats per la ciència econòmica;  sinó  que també té  en compte els coneixements aportats per altres disciplines de les ciències socials com la sociologia, l’antropologia, el dret, la història i la ciència política. No obstant, el mètode d’anàlisi bàsic l’aporta la ciència econòmica i es fonamenta en els dos problemes clàssics: escassetat i elecció. 

Temàtiques:

•    El llarg i tortuós camí cap la igualtat
•    El paper de l’Estat en les modernes economies de mercat: aportador de bens i serveis versus regulador
•    Els reptes de futur dels sistemes financers
•    Estats i Espais Econòmics: el cas de la Unió Europea
•    Economia, societat i canvi climàtic
•    Economia, societat i canvis tecnològics
 

Docent:

Rafael Esteve Alemany

Descripció:

Tractarem els Anys de pelegrinatge de Franz Liszt (1811-1886) i la Simfonia núm. 4 de Gustav Mahler (1860-1911), així com una visió global de l'obra pianísitica d'Eric Satie (1866-1925).
 
•    Franz Liszt, Anys de pelegrinatge (I)
•    Franz Liszt, Anys de pelegrinatge (II)
•    El piano d'Eric Satie (I)
•    El piano d'Eric Satie (II)
•    Gustav Mahler, Simfonia núm. 4 (I)
•    Gustav Mahler, Simfonia núm. 4 (II)
 

Docent:

Carme Tomàs Martorell

Descripció:

Les zones àrides ocupen al voltant d’un 40% de la superfície de la Terra. Són espais que alberguen una gran biodiversitat i són font de recursos per a una gran part de la població humana del nostre planeta. 

El canvi climàtic, la mala gestió i la sobreexplotació dels recursos estan posant en perill l’equilibri d’aquestes zones i estan produint l’augment de la desertificació i de la degradació d’aquestes terres.

Conservar aquests llocs és essencial per a lluitar contra el canvi climàtic i per a això és imprescindible conèixer en profunditat l‘estructura i funcionament dels seus ecosistemes.

Alguns temes: els grans biomes del Planeta, desertització versus desertificació, efectes del pasturatge sobre la vegetació i el sòl; ús dels recursos hídrics...
 

Docent:

Enric Cassany Cels

Descripció:

Estudiarem alguns escriptors catalans contemporanis que donen testimoni i "literaturitzen" la seva experiència de viatgers. Llistat provisional dels llibres que es podran tractar, tot relacionant-los amb la literatura en altres llengües (es publicarà el definitiu a l’aula virtual moodle):

•    Jacint Verdaguer, Dietari d'un pelegrí en Terra Santa.
•    Josep M. de Sagarra, Entre l'Equador i els tròpics.
•    Aurora Bertrana, El Marroc sensual i fanàtic.
•    Josep Pla, Viatge a Rússia.
•    Josep M. Espinàs, A peu per Castella.
•    i algun títol més contemporani (de Xavier Moret o altres).
 

Docent:

Mariona Sagarra i Trias

Descripció:

A La veu i el Cant: trajectes Musicals seguirem endinsant-nos en l'ampli món de la veu humana, oferint melodies, cançons, narracions d’històries amb melodia... pinzellades d’estils musicals i les diferents maneres d'interpretar-los. Sentirem versions musicals on la relació de la paraula i la música, la poesia i la cançó es fonen i creen tot un llenguatge que ens serveix per viure les diverses formes de cantar a l’amor, a la nit i al dia, a les estacions de l’any, a l’exili i els seus camins, al comiat, a la música del poder... La veu, la música i la paraula transmissores d'emocions, sentiments i conceptes.