Grups A i B

Del 25 d'octubre de 2022 al 25 de maig de 2023

Dimarts i dijous

Grup A: de 9:30h a 11:00h
Grup B: d' 11:30h a 13:00h

Aquí us podeu descarregar la programació dels cursos dels grups A i B

Aquí us podeu descarregar l'horari dels grups A i B

Docent:
Frederic Sesé Sabartés

 

Descripció:

La música nascuda als anys 50, que anomenem Pop-Rock, s’ha guanyat la consideració d’estil musical a nivell d’igualtat amb la música clàssica, el jazz o la música tradicional, i hi ha intèrprets (Chuck Berry, Elvis Presley, The Beatles, The Rolling Stones…) que ja són clàssics de la música. 
Resseguir la història del Pop-Rock inclou no només repassar la música, les cançons i els intèrprets més imprescindibles, sinó també l’entorn social que ha anat creant-la i fer-la avançar. 
El curs abasta sis dècades, des de 1950 al 2010, no estrictament coincidint amb cada una de les sis sessions, però acostant-s’hi, i es vol fer èmfasi en les diferents famílies estètiques i subestils que el Pop-Rock ha anat creant, com ara el Folk-Rock, el Soul, el Tecno, el Heavy, el Rock Simfònic, el Punk... i les interrelacions i evolució que s’ha anat produint. A les dues darreres sessions, l’atenció se centrarà més en els vídeos musicals i en intentar destriar què hi aporta la imatge a la música.

Docent:

Jordi Marquet Cortés

 

Descripció:

En el curs es presentaran avanços científics en l’àmbit de la Química que han alterat el curs de la història dels segles XX i XXI i han tingut un fort impacte en l’evolució de la nostra societat tal com la coneixem avui dia. En cada cas presentarem la ciència associada de manera assequible i tractarem la història dels descobriments i els perfils biogràfics dels seus descobridors. Farem especial èmfasi en l’impacte positiu que aquests descobriments i el seu desenvolupament han tingut en la nostra societat sense defugir de comentar els aspectes negatius que puguin estar associats respecte a contaminació, canvi climàtic i addicció (en els cas concret dels fàrmacs).

Alguns dels temes que podem tractar:

•    Fàrmacs. Quimioteràpia. Antibiòtics. Quimioteràpia del càncer. La píndola anticonceptiva. Anestèsics. El tractament del dolor i la inflamació.
•    Fertilitzants. El problema de la fixació del nitrogen atmosfèric. Fems, guano i “Nitrat de Xile”. La “revolució verda”. Amoníac (procés Haber-Bosch) i Urea.
•    Materials no metàl·lics. Plàstics i Polímers. Fibres sintètiques. Elastòmers. Cristalls líquids (pantalles). Eliminació i Reciclatge
•    Energia. Cicle del carboni. Energies renovables. Biocombustibles. Bateries. Hidrogen. Radioactivitat i energia nuclear.
 

Docent:

Ana Valero Rubio

 

Descripció:

Aquest curs pretén reflexionar sobre la importància de la mitologia grega en la nostra societat i cultura comentant diferents mites clàssics i analitzant la seva influència en obres literàries i artístiques. En primer lloc, es farà una introducció a la mitologia clàssica i s’analitzaran les competències, la representació i els atributs dels déus olímpics . A continuació, es comentaran diferents mites d’especial rellevància pels temes que tracten - l’amor, la mort, la supèrbia, la venjança i el càstig - i com aquests han quedat reflectits en diferents poemes i obres d’art.

Docent:

Dolors Quinquer Vilamitjana

 

Descripció:

Filip II de Macedònia (336 a JC.), Juli Cèsar (44 a JC), Pere I de Castella, dit el ”Cruel” (1369), el dissortat Comte Jaume d'Urgell (1433),  Atahualpa (1533), Maria d’Escòcia o Maria Stuart (1587), Enric IV de França (1610), Pau Claris (1640), Carles I d’Anglaterra i d’Escòcia (1649), Luís XVI de França (1793), Abraham Lincoln (1865), Joan Prim (1870), Alexandre II (1881) de Rússia, Antonio Cánovas del Castillo (1897), Isabel d’Àustria-Hongria (1898), Humbert I d’Itàlia (1900), Carles I de Portugal (1908), José Canalejas (1912), Jordi I de Grècia (1913), Francesc Ferran d’Àustria-Hongria (1914), Nicolau II de Rússia (1918), Eduardo Dato (1921), Lev Trotski (1940), Lluís Companys (1940), Benito Mussolini (1945), Gandhi (1948), Patrice Lulumba (1961), John F. Kennedy (1963), “Che” Guevara (1967), Carrero Blanco (1973), Olof Palme (1986)....

Tots aquests personatges i molts altres tenen en comú que varen morir assassinats o executats. En general es tracta de magnicidis, ja que tots eren figures públiques amb més o menys poder i influència pel fet de ser reis, governants d’un país, líders d’un moviment social... varen ser escollits pel seu càrrec, per la seva ideologia o perquè feien nosa. Potser la intenció era canviar el curs de la història, eliminar competidors o venjar-se.

A cada sessió analitzarem un o més magnicidis, el context històric en què es produeixen, els trets específics, les seves repercussions i també què els passa als assassins, si és que es coneixen. 

Per exemple podem analitzar casos singulars com el de Juli Cèsar i el final de la República Romana o el cas de Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi, un dictador que acaba malament. També tenen interès alguns casos de regicidis amb més o menys transcendència: d’Enric IV de França, Carles I d’Anglaterra, Luís XVI de França, Nicolau II de Rússia... Podem prendre la perspectiva de l’assassí i  analitzar el corrent anarquista que creu que matant a un símbol de l’opressió es pot canviar el curs de la història. També té interès quan la persona assassinada era o hagués pogut esdevenir un obstacle per a determinats objectius: Jaume d’Urgell, Atahualpa, Pau Claris, Joan Prim, Lev Trotski,  Patrice Lulumba, Luís Carrero Blanco.... En fi, hi ha molt camp per a córrer.

Docent:

Jordi Deulofeu Piquet

 

Descripció:

Un dels aspectes característics de les Matemàtiques és que, gràcies a l'abstracció i nivell de generalització dels seus conceptes, es aplicable a disciplines molt diferents, no només als àmbits científics. En aquest curs veurem les múltiples relacions entre Matemàtiques i Música (escales, ritmes, composicions, contrapunt), també entre Matemàtiques i Art (formes, composició, perspectiva, proporcions) i finalment entre Matemàtiques i Filosofia (lògica, fal·làcies i paradoxes). Llenguatges diferents que es relacionen i es complementen per mostrar-nos la cara humanística de les Matemàtiques.
 

Docent:

Salvador Comelles Garcia

 

Descripció:

Aquestes sis sessions volen ajudar-nos a reflexionar sobre  algunes de les característiques del llenguatge que fem servir en la nostra vida quotidiana:  quines regles implícites hi ha en la nostra comunicació social; com ens movem entre la tria personal i els usos col·lectius de la llengua; amb quins recursos compensem les limitacions del llenguatge (i les nostres pròpies) a l’hora d’expressar-nos; com manipulem el llenguatge.
  
•    La categorització de la realitat: del clixé a l’eufemisme.  
•    Dit i no dit: la descodificació del missatge 
•    Com expressar l’intangible 
•    Els transvasaments lingüístics i interlingüístics 
•    El món és ple de narradors   
•    El benestar (o el malestar) del diàleg 
 

Docent:

Ferran Madico Rodríguez

 

Descripció:

La majoria de teatres als que assistim, són construccions del segle XIX, i alguns pocs del segle XX; però els llenguatges escènics com tots llenguatges han evolucionat,  transmutat, esdevenint la realitat escènica present. La realitat d’aquest Segle XXI, on vivim.  

Estem preparats per poder llegir correctament les propostes de les noves generacions d’artistes? Tenim les eines per desxifrar el com i el perquè d’aquest nous llenguatges escènics? Estem preparats per poder-los gaudir amb tota llibertat?

El curs que proposem en aquestes 6 sessions, és adquirir –tot divertint-nos- les eines per poder desxifrar aquests nous codis escènics, les seves noves narratives, amb les també noves interpel·lacions que ens exigeixen com a públic. Així podrem comprendre i gaudir en total coneixement de l'experiència teatral. Sortirem encara més feliços  del teatre de com havíem entrat.

En  aquestes 6 sessions us proposem un “viatge”. Viatjarem de finals del Segle XIX, passant per el segle XX, fins arribar al vell mig del segle XXI. Sobrevolarem els artistes més significatius, ens deturarem a conèixer -tot visionant-los- fragments d’alguns dels espectacles més emblemàtics i determinants en l’evolució del fet escènic, i aterrarem tot analitzant  la rabiosa actualitat escènica mundial, europea i sobretot catalana. Així -amb tot el bagatge adquirit durant el viatge- podrem conèixer i gaudir amb coneixement i saviesa, les últimes propostes més contemporànies de les Arts Escèniques a Catalunya.
 

Docents:

Jordi Bartolomé Filella, Cinthia Pereira Rosa i Araceli Gort Esteve

 

Descripció:

Hi ha indrets en el nostre planeta amb condicions ambientals molt restrictives per la majoria d’éssers vius, però alguns s’hi han adaptat i han generat ecosistemes molt particulars. Parlem de les glaceres, les fonts termals o les aigües hipersalines, on trobem uns ecosistemes microbians formats per espècies anomenades extremòfiles. Altres ecosistemes singulars són aquells que no depenen de la llum solar com a font d’energia, com són les comunitats hidrotermals de les dorsals oceàniques o les comunitats troglodites de les coves, algunes amb una dinàmica tant singular com la dels cenotes mexicans. També aquells indrets que han quedat aïllats durant milions d’anys, com els tepuis de Veneçuela o algunes illes oceàniques, mantenen ecosistemes antics, ja desapareguts en altres parts del planeta. En les albuferes tropicals trobem els únics boscos amfibis capaços de créixer dins l’aigua salada, els manglars, d’una gran diversitat biològica. Finalment, també parlarem de l’ecosistema microbià del nostre sistema digestiu, gràcies al qual podem viure, i que ens planteja el dubte de si, com a espècie molt evolucionada, hem arribat a ser quelcom més que un simple ‘contenidor de microorganismes’.