Grup 1M


Grup 1M: dilluns i dimecres, de 10.30 a 12 h

Aquí us podeu descarregar la programació dels cursos del grup 1M

 

Professora:
Victòria Medina Fernando

Descripció:
Durant segles, mercaders procedents d’Orient i Occident transitaren –amb caravanes carregades de seda, perfums, espècies i altres productes de luxe–, per camins, ciutats i oasis, de gran bellesa arqueològica avui dia. Descobrirem tresors, estàtues colossals, guerrers de terracota, papirs indesxifrables i civilitzacions perdudes al desert, que al llarg de 7.000 km, ha deixat al descobert aquesta ruta comercial.

• Introducció. La seda, teixint relacions amb occident.
• Viatgers, arqueòlegs i exploradors. La redescoberta de la Ruta de la Seda.
• El corredor Chang'an-Tian-Shan (Xina, Kazajastan i Kirsguistan).
• Meravelles arqueològiques d'Afganistan, Síria i l'Índia.
• La ruta marítima de la Seda. Tresors sota l'aigua.

Calendari
Dilluns, del 16 de novembre al 21 de desembre de 2020. El 7 de desembre no hi haurà classe.

Professora:
Núria Solsona Pairó

Descripció:
El propòsit del curs és acostar-se a la història de les científiques, una història que recull la relació entre les dones i el coneixement. Durant molt de temps ni tan sols es va plantejar escriure la història de les científiques perquè es creia que no hi havia res a dir. Desprès es va identificar el nom d'algunes d'elles, però es pressuposava que havien estat dones excepcionals i/o marginals.
Les petjades que han deixat les dones en el seu accés al coneixement i a la ciència han estat difícils d'identificar, atès que ho tenien prohibit en la majoria de les èpoques històriques. Per fer-ho, cal partir d'una posició crítica en relació a la concepció androcèntrica dominant en la història de la ciència.
Reconstruir la participació de les dones en la història del coneixement significa recuperar, comprendre i aprendre de les experiències, dels pensaments i dels sabers de les dones, a partir dels seus texts i vides.
Hildegarda de Bingen, Marie Meurdrac i la química per les dones, Marie Anne Paulze, Rosa Sensat i les Ciències en la vida de la llar, Dones Premis Nobel, seran algunes de les dones que coneixerem.

Calendari
Dimecres, del 18 de novembre al 16 de desembre de 2020.

Professor:
Josep Masalles Román

Descripció:
Totes les civilitzacions humanes des de l’antiguitat s’han qüestionat sobre la seva pròpia existència i sobre la de l’Univers i han intentat donar respostes a les seves inquietuds segons els coneixements de la seva època, segons les seves creences, la seva mitologia, les religions, la filosofia o la ciència.
En el curs farem un repàs històric de la concepció de l’Univers, des de les mitologies arcaiques i la concepció de la Terra plana fins a les teories científiques més acceptades actualment. Repassarem moments i personatges destacats en la evolució del pensament científic i filosòfic i com ha anat millorant el nostre coneixement de l’Univers: de la Terra, del Sistema Solar, de les estrelles, de les galàxies, etc.
Reconstruir la participació de les dones en la història del coneixement significa recuperar, comprendre i aprendre de les experiències, dels pensaments i dels sabers de les dones, a partir dels seus texts i vides.
Parlarem del que acceptem científicament en l’actualitat en relació a l’origen i evolució de l’Univers, presentarem algunes teories recents que ara encara estan en discussió entre la comunitat científica i que ens permetran també dialogar i comentar moltes possibilitats encara desconegudes i obertes.

Calendari
Dilluns, de l'11 de gener al 8 de febrer de 2021.

Professora:
Dolors Quinquer Vilamitjana

Descripció:
A cada sessió es fa atenció a un període concret, contextualitzat i humanitzat a través de les petjades deixades per persones que van viure els esdeveniments escollits. Les trajectòries personals ens ajuden a entendre una època determinada i a analitzar determinats processos històrics. Darrerament els temes objecte d’estudi de la història s’han diversificat: les mentalitats, la vida quotidiana, la microhistòria i altres aspectes que abans no eren d’interès prioritari, en aquest context ens interessa no menystenir les dones, els infants, els que no tenien veu... A tall d’exemple, alguns dels moments i dels personatges escollits: les guerres de remença, Joan de Canyamars, el pagès de remença autor d’un regicidi frustrat en la persona de Ferran II, el catòlic, l’any 1492; Pau Claris i la revolta catalana de 1640; El colonialisme: (1) El boiximà dissecat: de Banyoles a Botswuana (1830-2010); El colonialisme (2): La baralla d’Annual (1921). Alfons XIII. Informe Picasso, etc.

Calendari
Dimecres, del 13 de gener al 10 de febrer de 2021.

Professor:
Jacobo Zabalo Puig

Descripció:
El curs, en 5 sessions independents, presentarà algunes de les definicions de la condició humana més transcendents, formulades durant l'època moderna. Es contextualitzaran les aportacions dels autors, del Renaixement a la Il·lustració, per poder llegir amb criteri els fragments de les obres seleccionades, i entendre la seva vigència.
• Pico della Mirandola: Discurs sobre la dignitat de l’home.
• Michel del Montaigne: Assaigs.
• Thomas Hobbes: Leviatan.
• David Hume: Assaig sobre l’enteniment humà.
• Immanuel Kant: Idees para una història universal en clau cosmopolita.

Calendari
Dilluns, del 22 de febrer al 22 de març de 2021.

Professor:
David Revelles Soriano

Descripció:
En les cinc sessions del curs redescobrirem moltes històries d'espais barcelonins que no són prou conegudes tot i ser fascinants.

  • El Xino, fascinant criatura barcelonina. L’any 1925, el periodista Paco Madrid va crear un microunivers -fascinant i vital a la vegada tèrbol i implacable - al Raval de Barcelona que passaria a la història i a l’imaginari popular: el barri Xino. Des d’aleshores, aquesta coordenada mítica va atraure i meravellar a intel·lectuals, aventurers, escriptors, bohemis... per acabar convertint-se en un territori únic d’història, literatura i crònica periodística.
  • Barcedona: la ciutat a través de dones excepcionals. Fa 2.000 anys que les dones marquen la història de Barcelona. No obstant això, la historiografia les silencià i obvià durant segles. Per això aquest reconeixement a través de les biografies d’un grapat de noms propis –alguns coneguts, d’altres gairebé ignots- que il·lustren aquesta petjada femenina a la ciutat.
  • Redescobrint la Plaça Reial. Inaugurada l’any 1848, la Plaça Reial és una apassionant pàgina d’història barcelonina gràcies a personatges il·lustres –des del mag Fructuós Canonge al segle XIX, passant pel filòsof Francesc Pujols, el seu amic Dalí i el pintor Ocaña- i espais meravellosos com l’Herboristeria del Rei, des del 1823 o les Bèsties, el popular Museu Pedagògic de Ciències Naturals del taxidermista Lluís Soler i Pujol.
  • La Barcelona de Picasso. L’any 2020 es commemora el 120è aniversari de la primera exposició de Picasso a Els 4 Gats, una efemèride perfecta per descobrir les petjades del geni a Barcelona –i els seus amics, els seus espais favorits...– des de la seva adolescència fins a la seva maduresa.
  • Gremis barcelonins, una història d’èxit. Presents en la història barcelonina des del segle XIII fins al primer terç del segle XIX, els gremis van ser una peça fonamental per entendre el govern de la ciutat a través del Consell de Cent, el funcionament de la milícia urbana (la Coronela va ser clau durant el setge de 1714) i l’ordenació social, econòmica i religiosa barcelonina.

Calendari
Dimecres, del 24 de febrer al 24 de març de 2021.

Professora:
Carme Tomàs Martorell

Descripció:
Informacions i reflexions sobre alguns aspectes d’especial interès per comprendre millor els mecanismes globals i el funcionament de la vida.

  • Evolució cultural i canvi ambiental. L’urbanisme i el canvi climàtic.
  • Alimentació humana.
  • L'espècie humana i les malalties infeccioses.
  • El transport aeri. Les estructures de transport terrestre.
  • La nostra espècie i l'energia. Diversitat i desigualtat.

Calendari
Dilluns, del 12 d'abril al 10 de maig de 2021.

Professor:
Rafael Esteve Alemany

Descripció:
Un debat habitual a l'entorn d'un llenguatge tan abstracte com el de la música, és si més enllà del seu aspecte formal, les notes poden tenir un significat extramusical. El fet és que, des d'una descripció tan evident com una flauta imitant el cant d'un ocell fins a la cabalística més sofisticada, se'ns obre un ampli ventall de possibilitats on l'existència d'un contingut extern al propi so pot ser més o menys clar segons quina sigui la voluntat de l'autor de fer-lo explícit. I és justament a mida que ens allunyem de la pura evocació descriptiva per endinsar-nos en el camp de la simbologia, quan el desconeixement dels codis ens pot fer dubtar. En el cas de Johann Sebastian Bach, la dimensió estètica i semiòtica --la pura bellesa del so i els seus possibles significats-- arriba a tal extrem que fàcilment ens pot desbordar, sobretot quan entrem en la simbologia numèrica. Ja sigui fascinats per l'ús de fórmules críptiques o extasiats amb una música difícilment superable, sovint els acabem tractant per separat, quan allò a què ens convida és a contemplar-los i gaudir-ne simultàniament

Calendari
Dimecres, del 14 d'abril al 12 de maig de 2021.