Procediments experimentals

Procediments experimentals

Administració de substàncies

En aquells procediments que impliquen l'administració de fàrmacs o d'altres substàncies caldrà considerar els següents aspectes bàsics:

Natura del fàrmac o substància a administrar:

  • Prèviament a la realització del procediment, caldrà considerar els possibles efectes tòxics o nocius que poden esdevenir com a conseqüencia de l'administració. Si, per la informació disponible, es poden preveure efectes d'aquest tipus, ja siguin a nivell sistèmic o local, serà necessari definir en el formulari del corresponent procediment una supervisió especÍfica per tal de detectar l'aparició d'aquests efectes i les possibles mesures correctores a aplicar en els animals afectats.

Via d'administració

  • Enteral (bàsicament oral).
    • Ingesta mitjançant el menjar o l'aigua de beguda. És el mètodel més senzill però caldrà tenir en compte la capacitat que donarà el disseny establert per a determinar la quantitat de substància ingerida i si això pot influir o no en els resultats (per exemple en substàncies administrades en l'aigua de beguda en animals estabulats en grups). No serà possible aquest tipus d'administració per a substàncies que irritin la paret gàstrica.
    • Per tal d'afavorir la predisposició de l'animal a l'ingesta oral pot ser útil fer més atractiva al paladar la substància a ingerir, per exemple diluint-la en gelatina o dolçificant la solució.
    • En alguns casos és recomanable l'utilització de tubs gàstrics (0,8mm de diametre extern per a ratolí i 1-2 mm per rates) o una agulla corva per a dosificar en animals petits.
       
  • Parenteral< >Quan es realitza una administració d'aquest tipus s'ha de tenir en compte uns aspectes bàsics:les agulles han de ser netes, punxagudes i esterils, d'una mida i gruix apropiats segons l'animal, la via, el lloc d'administració i la viscositat del fluid.no superar mai els volums màxims recomanats ni la velocitat d'injecció del bolus. Per a injectar grans volums caldrà repartirho en diverses administracions en llocs diferents.quan el pH sigui massa alt (>8) o massa baix (<4,5) caldrà diluir-ho en solució salina per a evitar efectes irritants.la solució a administrar haurà d'estar atemperada (temperatura ambient o corporal) per a evitar el dolor produït en injectar substàncies fredes.La pell cal que es neteixi amb umb solució desinfectant (povidona iodada o clorhexidina) per a evitar infeccions però no de forma excessiva per tal de no produir cap irritació o eliminació de flora bacteriana.Les recomanacions per a les administracions intracerebrals es descriuen en l'aparta dedicat a l'estereotàxia.
  • Les principals vies sòn:
    • intradèrmica (i.d).
    • subcutània (s.c): és la més senzilla i tolerada Permet administrar volums relativament grans pero les substàncies s'absorveixen de forma relativament lenta.
    • intramuscular (i.m): cal aspirar abans d'injectar per tal de comprovar que no flueix sang per l'agulla (si és així caldrà injectar en un altre punt). No permet un volum gaire gran, per tant en molts casos caldrà injectar en diferents punts o buscar una via alternativa.
    • intraperitoneal (i.p): molt habitual en rosegadors en els que l'accés i.v o i.m es difícil o inadequada. S'ha d'anar amb compte per tal d'evitar lesions derivades de la injecció (peritonitis, lesió hepatica...). En cas d'administracions repetides cal alternar en cada punxada el flanc on es realitza l'administració.
    • intravenosa (i.v): els fàrmacs produeixen efectes ràpids i potents i permet injectar grans volums i baixes dosis, així com administrar substàncies amb un pH o una osmolaritat força desviats dels fisiològics. Per a administracions repetides i pròximes en el temps caldrà fixar un catèter, el qual s'haurà de supervisar periòdicament per a mantenir-lo en condicions òptimes.

 

  • Tòpica i inhalatòria
    • En l'administració tòpica (normalment emprada per a exercir una acció local), la superficie sobre la que s'aplica la substància (solució o crema) haurà de estar convenientment rasurada. En alguns casos pot ser útil l'aplicació de cremes depilatories. En funció del tipus d'animal caldrà considerar mesures de restricció física adequades.
    • Caldrà vigilar la possible irritació de la pell o mucoses.
    • La via inhalatòria requereix de mascaretes o vaporitzadors adaptats a cada espècie animal per a controlar una correcta dosificació.

Volums i llocs aconsellats segons la via a administrar i l'espècie animal

Taula volums i llocs

 

Extracció de sang

A continuació es detallen unes recomanacions per a procediments que impliquin extracció de sang així com una taula amb els volums de sang i llocs habituals de punxada segons les espècies.

Volums fins a 0,1 (2-4 gotes)

  • Immobilitzar correctament l'animal.
  • No emprar anestèsia injectable. L'anestèsia inhalatòria pot influir sobre els paràmetres bioquímics sanguinis. Considerar l'aplicació de crema anestèsica.
  • Rasurar i desinfectar el lloc de la punxada.
  • Es aconsellable fer servir una lanceta estèril més que un bisturí.
  • Un cop realitzada l'extracció, cal pressionar el lloc de la punxada durant uns 30 segons.
  • Controlar possibles efectes adversos durant els posteriors 30 minuts. En cas d'observar-se algun efecte caldrà avisar al veterinari del centre.


Volums superiors a 0,1 ml

  • Com a norma general, en animals sans i ben nutrits, el volum màxim a extreure en una extracció única no hauria de superar el 10% del volum de sang circulant.
  • En extraccions seriades és important tenir en compte el volum de sang a extreure en cada punció, el nombre de mostres i els intervals que transcorren entre les diferents extraccions. Depenent de la freqüència i volum de les mostres requerides caldrà que l'investigador consideri acuradament la conveniència d'emprar una agulla de papallona o una cànula percutanea fixada amb cinta adhesiva.
  • Es aconsellabla introduir prèviament a l'animal en una caixa termostàtica (30ºC) per tal d'afavorir la dilatació de les venes. En cas d'extracció per la vena de la cua es pot introduïr la cua en un bany termostatat (45ºC). Mai emprar agents irritant que degut a aquests efecte produeixen dilatació de les venes.
  • Immobiltizar correctement l'animal.
  • No emprar anestèsia injectable. L'anestèsia inhalatòria pot influir sobre els paràmetres bioquímics sanguinis. Les cremes anestèsiques semblen ser força beneficioses aplicades 30-60 minuts abans de l'extracció.
  • Rasurar i desinfectar el lloc de les punxades per tal d'evitar infeccions, contaminació de la mostra i afavorir la localització de la vena.
  • Els tamanys de les agulles oscilen entre els 15-50 mm de longitud i 14-26G de diametre, depenent del diametre de la vena i del volum de sang requerit. En aquest sentit, es aconsellable l'administració d'anestèsia local (s.c o tòpica) durant l'inserció d'agulles de 14 a 18G.
  • Cal escollir un lloc adequat de punció (veure taula) i extreure la sang a una velocitat adequada per a evitar el coplapse venós.
    Un cop realitzada l'extracció cal pressionar el lloc de la punxada durant uns 30-60 segons.
  • Observació 30 segons per a detectar hemorràgies. Controlar possibles efectes adversos durant els posteriors 30 minuts. En cas d'observar-se algun efecte caldrà avisar al veterinari del centre.
  • En cas de posteriors extraccións caldrà alternar el lloc de la punxada.
Taula volums i vies
 
Podeu trobar més informació i vídeos d’interès en aquest àmbit a https://www.nc3rs.org.uk/3rs-resources
 
Procediments in vitro

S'enten per procediments in vitro aquells en els que l'única manipulació dels animals és el seu sacrifici mitjançant mètodes eutanàsics humanitaris.

A l'hora de realitzar un procediment d'aquest tipus cal tenir en compte les segúents consideracions:

  • Cal definir en el formulari del corresponent procediment el número total d'animals previst, encara que sigui de forma aproximada, segons criteris científics, ja siguin estadístics, bibliogràfics o estimacions en base a la quantitat del material biològic que es pot obtenir d'un animal.
  • El mètode eutanàsic haurà de ser el més aconsellat segons les recomanacions per a l'eutanàsia dels animals d'experimentacióde FELASA, document publicat a Laboratory Animals (1996) Vol.30(4):293-316 (veure Agents i mètodes d'eutanàsia).
  • En casd'escollir un mètode eutanàsic que no sigui de les primeres opcions, com per exemple la decapitació, caldrà justificar-ho mitjançant criteris cientifics en el formulari del corresponent procediment.
  • En cas de que la decapitació sigui l'opció més adequada per tal d'obtenir resultats vàlids, i així estigui justificat, caldrà tenir en compte les següents recomanacions
    • el personal que realitzarà el procediment ha de tenir un entrenament adequat en la tècnica de decapitació
    • caldrà tenir cura per tal de que tot el material estigui perfectament net i en òptimes condicions.
    • emprar un mètode de restricció física, per exemple un decapicone, i un procés d'habituació dels animals a la manipulació d'aquests durant el procediment.
  • L'ús de l'èter com agent químic eutanàsic no serà en cap cas permès.
Tumors en rosegadors

Tots procediments en els quals s'indueixin neoplàsies de forma experimental, han de definir els criteris de punt final (end points), conjunt de condicions sota les quals els animals afectats seran eutanasiats. Alguns d'aquests criteris generals són:
  • que el pes del tumor fos superior al 10% del pes de l'animal. Atès que en alguns casos, per exemple segons la forma del tumor, es dificíl calcular el seu pes caldrà definir en el formulari del corresponent procediment com es monitoritzarà el pes del tumor i quines mesures s'adoptaran en excedir-se aquests límits.
  • que el tumor ulceres abans d'arribar a aquest pes.
  • en alguns estudis pot ser que, sigui pel propi tumor o pel propi disseny experimental (per exemple procediments que impliquin terapia antitumoral) es produeixi una perdua accentuada de pes. En aquests casos, un criteri de punt final seria la pèrdua d'un 15-20% de pes o bé la disminució d'un 15-20% en el guany de pes en animals en període de creixement.
  • alguns tumors poden interferir en el correcte funcionament d'alguns organs vitals, especialment en aquells que tenen implicació amb una correcta nutrició ( impossibilitat de desplaçar-se per a aconseguir menjar o aigua, impossibilitat de deglutir...). En aquests casos, si no es possible corregir-ho, caldria eutanasiar els animals independentment del pes del tumor o de l'animal.

Els animals amb tumors induits han de ser supervisats diariament pel personal que participa en el procediment.


Eutanàsia

Agents i mètodes d'eutanàsia

Decret 214/1997, Capítol 9, Article 28 c) És funció dels comitès ètics d'experimentació animal controlar que s'utilitzen mètodes eutanàsics humanitaris

Els criteris primordials per a l'eutanàsia, en termes de benestar, són que el mètode no sigui dolorós, assoleixi una ràpida inconsciència i mort, requereixi mínima immobilització, eviti l'excitament, sigui apropiat per a l'edat, l'espècie i la salut de l'animal, minimitzi la por i l'estrès de l'animal, sigui fiable, reproduïble, irreversible, senzill d'administrar (si és possible en dosis baixes) i segur pel personal. En la mesura del possible caldrà que sigui estèticament acceptable pel personal.

Les següents recomanacions es basen en el document publicat per FELASA a Laboratory Animals (1996) Vol.30(4):293-316 Recomanacions per a l'eutanàsia dels animals d'experimentació,

 

Eutanàsia rosegadors

Eutanàsia conills

Eutanàsia gossos, gats, fures i guineus

Eutanàsia peixos

Eutanàsia grans mamifers

Eutanàsia aus

Eutanàsia rèptils

Eutanàsia amfibis
 

Anàlisi estadística

Decret 214/1997, Capítol 9, Article 28 a) És funció dels comitès ètics d'experimentació animal informar de la possibilitat d'assolir conclusions vàlides amb el menor nombre possible d'animals.

 

Servei d'Estadística Aplicada (SEA)


Punts finals humanitaris en l'experimentació animal