Procediments experimentals

Administració de substàncies

En aquells procediments que impliquen l'administració de fàrmacs o d'altres substàncies caldrà considerar els següents aspectes bàsics:

Natura del fàrmac o substància a administrar:

• Prèviament a la realització del procediment, caldrà considerar els possibles efectes tòxics o nocius que poden esdevenir com a conseqüencia de l'administració. Si, per la informació disponible, es poden preveure efectes d'aquest tipus, ja siguin a nivell sistèmic o local, serà necessari definir en el formulari del corresponent procediment una supervisió especÍfica per tal de detectar l'aparició d'aquests efectes i les possibles mesures correctores a aplicar en els animals afectats.

Via d'administració

• Enteral (bàsicament oral).
  • Ingesta mitjançant el menjar o l'aigua de beguda. És el mètodel més senzill però caldrà tenir en compte la capacitat que donarà el disseny establert per a determinar la quantitat de substància ingerida i si això pot influir o no en els resultats (per exemple en substàncies administrades en l'aigua de beguda en animals estabulats en grups). No serà possible aquest tipus d'administració per a substàncies que irritin la paret gàstrica.
  • Per tal d'afavorir la predisposició de l'animal a l'ingesta oral pot ser útil fer més atractiva al paladar la substància a ingerir, per exemple diluint-la en gelatina o dolçificant la solució.
  • En alguns casos és recomanable l'utilització de tubs gàstrics (0,8mm de diametre extern per a ratolí i 1-2 mm per rates) o una agulla corva per a dosificar en animals petits.
     
• Parenteral< >Quan es realitza una administració d'aquest tipus s'ha de tenir en compte uns aspectes bàsics:les agulles han de ser netes, punxagudes i esterils, d'una mida i gruix apropiats segons l'animal, la via, el lloc d'administració i la viscositat del fluid.no superar mai els volums màxims recomanats ni la velocitat d'injecció del bolus. Per a injectar grans volums caldrà repartirho en diverses administracions en llocs diferents.quan el pH sigui massa alt (>8) o massa baix (<4,5) caldrà diluir-ho en solució salina per a evitar efectes irritants.la solució a administrar haurà d'estar atemperada (temperatura ambient o corporal) per a evitar el dolor produït en injectar substàncies fredes.La pell cal que es neteixi amb umb solució desinfectant (povidona iodada o clorhexidina) per a evitar infeccions però no de forma excessiva per tal de no produir cap irritació o eliminació de flora bacteriana.Les recomanacions per a les administracions intracerebrals es descriuen en l'aparta dedicat a l'estereotàxia.

• Les principals vies sòn:
  • intradèrmica (i.d).
  • subcutània (s.c): és la més senzilla i tolerada Permet administrar volums relativament grans pero les substàncies s'absorveixen de forma relativament lenta.
  • intramuscular (i.m): cal aspirar abans d'injectar per tal de comprovar que no flueix sang per l'agulla (si és així caldrà injectar en un altre punt). No permet un volum gaire gran, per tant en molts casos caldrà injectar en diferents punts o buscar una via alternativa.
  • intraperitoneal (i.p): molt habitual en rosegadors en els que l'accés i.v o i.m es difícil o inadequada. S'ha d'anar amb compte per tal d'evitar lesions derivades de la injecció (peritonitis, lesió hepatica...). En cas d'administracions repetides cal alternar en cada punxada el flanc on es realitza l'administració.
  • intravenosa (i.v): els fàrmacs produeixen efectes ràpids i potents i permet injectar grans volums i baixes dosis, així com administrar substàncies amb un pH o una osmolaritat força desviats dels fisiològics. Per a administracions repetides i pròximes en el temps caldrà fixar un catèter, el qual s'haurà de supervisar periòdicament per a mantenir-lo en condicions òptimes.

 

• Tòpica i inhalatòria
  • En l'administració tòpica (normalment emprada per a exercir una acció local), la superficie sobre la que s'aplica la substància (solució o crema) haurà de estar convenientment rasurada. En alguns casos pot ser útil l'aplicació de cremes depilatories. En funció del tipus d'animal caldrà considerar mesures de restricció física adequades.
  • Caldrà vigilar la possible irritació de la pell o mucoses.
  • La via inhalatòria requereix de mascaretes o vaporitzadors adaptats a cada espècie animal per a controlar una correcta dosificació.

Volums i llocs aconsellats segons la via a administrar i l'espècie animal

 

Extracció de sang

A continuació es detallen unes recomanacions per a procediments que impliquin extracció de sang així com una taula amb els volums de sang i llocs habituals de punxada segons les espècies.

Volums fins a 0,1 (2-4 gotes)

• Immobilitzar correctament l'animal.
• No emprar anestèsia injectable. L'anestèsia inhalatòria pot influir sobre els paràmetres bioquímics sanguinis. Considerar l'aplicació de crema anestèsica.
• Rasurar i desinfectar el lloc de la punxada.
• Es aconsellable fer servir una lanceta estèril més que un bisturí.
• Un cop realitzada l'extracció, cal pressionar el lloc de la punxada durant uns 30 segons.
• Controlar possibles efectes adversos durant els posteriors 30 minuts. En cas d'observar-se algun efecte caldrà avisar al veterinari del centre.

Volums superiors a 0,1 ml

• Com a norma general, en animals sans i ben nutrits, el volum màxim a extreure en una extracció única no hauria de superar el 10% del volum de sang circulant.
• En extraccions seriades és important tenir en compte el volum de sang a extreure en cada punció, el nombre de mostres i els intervals que transcorren entre les diferents extraccions. Depenent de la freqüència i volum de les mostres requerides caldrà que l'investigador consideri acuradament la conveniència d'emprar una agulla de papallona o una cànula percutanea fixada amb cinta adhesiva.
• Es aconsellabla introduir prèviament a l'animal en una caixa termostàtica (30ºC) per tal d'afavorir la dilatació de les venes. En cas d'extracció per la vena de la cua es pot introduïr la cua en un bany termostatat (45ºC). Mai emprar agents irritant que degut a aquests efecte produeixen dilatació de les venes.
• Immobiltizar correctement l'animal.
• No emprar anestèsia injectable. L'anestèsia inhalatòria pot influir sobre els paràmetres bioquímics sanguinis. Les cremes anestèsiques semblen ser força beneficioses aplicades 30-60 minuts abans de l'extracció.
• Rasurar i desinfectar el lloc de les punxades per tal d'evitar infeccions, contaminació de la mostra i afavorir la localització de la vena.
• Els tamanys de les agulles oscilen entre els 15-50 mm de longitud i 14-26G de diametre, depenent del diametre de la vena i del volum de sang requerit. En aquest sentit, es aconsellable l'administració d'anestèsia local (s.c o tòpica) durant l'inserció d'agulles de 14 a 18G.
• Cal escollir un lloc adequat de punció (veure taula) i extreure la sang a una velocitat adequada per a evitar el coplapse venós.
  Un cop realitzada l'extracció cal pressionar el lloc de la punxada durant uns 30-60 segons.
• Observació 30 segons per a detectar hemorràgies. Controlar possibles efectes adversos durant els posteriors 30 minuts. En cas d'observar-se algun efecte caldrà avisar al veterinari del centre.
• En cas de posteriors extraccións caldrà alternar el lloc de la punxada.

 

Podeu trobar més informació i vídeos d’interès en aquest àmbit a https://www.nc3rs.org.uk/3rs-resources
 

Tots procediments en els quals s'indueixin neoplàsies de forma experimental, han de definir els criteris de punt final (end points), conjunt de condicions sota les quals els animals afectats seran eutanasiats. Alguns d'aquests criteris generals són: