Pous de la UAB

Fins els anys setanta, als terrenys on ara es troba la UAB, hi havia aproximadament una vintena de pous. Arran de la construcció progressiva de les diferents edificacions de la Universitat es van anar trobant i identificant pous diversos, molts dels quals es van clausurar a causa del seu estat i dels riscs potencials de caigudes per a les persones.

L’estructura hidrogeològica del campus determina la presència d’aqüífers lliures que permeten l’aprofitament d’aigua de nivells freàtics superficials (fins a uns 50 o 100 metres). Ara bé, com que la infiltració és d’una magnitud escassa i els materials més permeables del subsòl —formats per cossos discontinus de sorres i graves— es comporten bàsicament com a nivells aqüífers de baixa transcendència, l’aportació d’aigües subterrànies al cabal superficial és força escàs.

L’any 2003 es va fer un inventari de pous situats als terrenys de la UAB, amb la finalitat de determinar els més idonis per a dur a terme un aforament programat per a conèixer l’abast dels recursos hidrogeològics del subsòl de la Universitat. Des de mitjan 2008, s’utilitza per al reg aigua procedent del pou de la torre Vila-Puig.