Preguntes freqüents

Què entenem per “agent biològic”?
A la UAB el concepte d’agent biològic va una mica més enllà d’allò que defineix l’article 2 del RD 664/1997. Així doncs, considerem un agent biològic a qualsevol organisme, amb inclusió dels genèticament modificats, biotoxina, proteïna (ex. prió), al·lergen, línia cel·lular o endoparàsit susceptible d’originar qualsevol tipus d’infecció, al·lèrgia o toxicitat en humans, animals i plantes o efectes nocius al medi ambient.

Què es considera una activitat confinada amb agents biològics?
Es tracta d'una operació en la qual es cultiven, emmagatzemen, transporten, destrueixen, eliminen o utilitzen organismes modificats genèticament o patogens, i en la qual s'adopten mesures específiques de confinament per limitar el contacte d'aquests organismes amb la població en general i amb el medi ambient per així garantir un elevat nivell de seguretat per a aquests últims. Una operació pot tenir lloc a un laboratori (investigació, diagnòstic), un animalari (animals petits i/o grans), un hivernacle o en una instal·lació de procés a gran escala (producció).

Què és un Organisme Genèticament Modificat (OGM)?
La llei 9/2003 defineix OGM com “qualsevol organisme, a excepció dels éssers humans, a què se li ha produït, mitjançant tècniques específiques de manipulació genètica, una modificació de la seva càrrega genètica (genoma) natural”. Es tracta, per tant, de modificacions induïdes, diferents de les que es produeixen de forma natural en l'aparellament, la recombinació o en qualsevol altre procés biològic de transferència de material genètic. La modificació pot consistir en una modificació de l'expressió dels seus gens, en delecions o pèrdues parcials dels mateixos, o en la incorporació de material genètic procedent d'altres espècies o varietats.
Cal tenir present que no es considerarà OGM aquells organismes obtinguts mitjançant tècniques de modificació genètica resultants de processos naturals com la conjugació, la transducció i la transformació; de tècniques de fecundació in vitro, de tècniques de mutagènesis, d'autoclonació  i de fusió (inclosa la de protoplasts vegetals) i obtenció de hibridomes; sempre que totes aquestes tècniques o mètodes no suposin la utilització de molècules d’àcid nucleic recombinant o sintètic ni d'altres OGM.

Què és l'autoclonació?
D'acord a la Directiva 2009/41/CE (annex II Part A), l’autoclonació en organismes de grup 1 o multicel·lulars (amb exclusió de les cèl·lules germinals d'origen humà) consisteix «en l'extracció de seqüències d'àcid nucleic d'una cèl·lula d'un organisme, que pot anar o no seguida de la reinserció total o parcial de dit àcid nucleic (o d'un equivalent sintètic) -amb o sense fases enzimàtiques o mecàniques prèvies- en cèl·lules de la mateixa espècie o d'una espècie que presenti característiques filogenètiques molt similars, que puguin intercanviar material genètic per processos fisiològics naturals, sempre que sigui improbable que el microorganisme resultant sigui patogen per a les persones, els animals o els vegetals». 
L’autoclonació pot incloure l'ús de vectors recombinants dels quals es disposa d'una llarga història d'utilització segura en els microorganismes corresponents.
Un exemple d’autoclonació és el d’un fong que li han introduït varies còpies d'un gen propi amb l’objectiu d’augmentar la seva producció.

¿Grup de risc/perillositat i nivell de bioseguretat/contenció són sinònims?
Les versions anteriors del "Manual de Bioseguretat en els Laboratoris "de l'OMS descrivien la classificació dels agents biològics i dels laboratoris en termes de grups de risc/perillositat i nivells de bioseguretat/contenció. Si bé això pot ser un punt de partida lògic per a la manipulació i contenció dels agents biològics, el fet és que ha comportat la idea errònia que el grup de perillositat d'un agent biològic es correspon directament amb el nivell de contenció biològica d'un laboratori. De fet, el risc real d'un escenari donat està influenciat no només per l'agent que es manipula, sinó també pel procediment que es realitza i la competència del personal que hi participa en l'activitat.

No trobo l’agent biològic a la llista de l’annex II del RD 664/97. Això vol dir que pertany al grup de perillositat 1?
La no-inclusió a la llista no significa necessàriament que pertanyi al grup 1. Cal estudiar les seves característiques com a agent infecciós i només quan se n’hagi confirmat el caràcter no patogènic es pot classificar en el grup 1 per als humans. També cal considerar les característiques patogèniques per als animals (zoopatogen) o per als vegetals (fitopatogen).

Per què haig de treballar en CSB per manipular una línia cel·lular continua d’origen humà si la pròpia ATCC em diu que és de grup 1?
El principi a seguir és que tots els teixits i cèl·lules no fixades d’origen humà i/o de primats no humans s’han de considerar com a infecciosos i han de manipular-se a un NCB2 com a mínim i en una cabina de seguretat biològica de classe II. La pròpia ATCC diu que l’assignació de NCB1 a algunes d’aquestes línies només s’ha de valorar des d’un punt de vista de seguretat en el transport i no fa referència a com han de ser manipulades al laboratori. De fet, recomana que es manipulin en un laboratori de NCB2 perquè les línies no és poden testar per a tots els virus patògens. A més, hem de considerar que es poden contaminar accidentalment en qualsevol moment amb patògens adventicis durant la manipulació i alguns d’ells són difícils de detectar (ex. virus, micoplasmes, prions).

Qui pot ser un Investigador Principal (IP) en un protocol presentat al CBS?
L’IP és un membre del personal acadèmic o investigador sènior que té la responsabilitat de liderar el projecte d'investigació. L'IP accepta la responsabilitat general de dirigir la investigació, supervisar les finances del projecte, així com el compliment de les normatives legals i internes.

Es consideren sinònims un procediment experimental i un projecte de recerca?
No, tot i que poden coincidir. Un projecte pot tenir un o varis procediments experimentals (treball amb animals, plantes, microorganismes, línies cel·lulars, artròpodes, mostres, a gran escala, etc.) amb diferents nivells de contenció biològica que requereixen instal·lacions i pràctiques de treball clarament diferenciades.

Si soc investigador de la UAB, haig de declarar al CBS de la UAB un procediment experimental que es realitza a un laboratori que no pertany a la UAB?
En principi, correspon al comitè de bioseguretat del centre d‟acollida avaluar el procediment experimental proposat. Només caldrà presentar la declaració si el centre està ubicat al campus i té aprovada la sol·licitud d'adscripció al CBS-UAB. 

Si el meu procediment experimental implica treballar amb E. coli K-12, plasmidis i Saccharomyces spp, es requereix notificar-ho al CBS?
Sí, depèn del material genètic que s'estigui manipulant per saber si el procediment experimental només necessita ser registrat o bé requereix una avaluació del CBS per a la seva aprovació completa. Per a la declaració d'activitats amb agents biològics heu d'accedir a l'aplicatiu del CBS.

Puc enviar un resum de la investigació per correu electrònic perquè ho revisin i aprovin?
No. Hi ha un formulari de sol·licitud electrònica de notificació al CBS. Poseu-vos en contacte amb l’Assessor de bioseguretat (tel. 8049) per obtenir ajuda amb l'accés a l'aplicatiu.

Quan caduca un procediment experimental aprovat pel CBS-UAB?
Els protocols aprovats de NCB1 o NCB2 caduquen després de 3 anys, a partir de la data d'aprovació inicial. En el cas concret de procediments que requereixen un NCB3 la vigència és d’un any.

Com puc modificar la meva notificació d’activitat amb AB, ja autoritzada pel CBS-UAB, si vull reflectir una actualització de caire més administratiu com ara altes/baixes d’IP o personal implicat, parada d’activitat, etc?
En aquests casos, les esmenes cal notificar-les via e-mail (comite.bioseguretat@uab.cat). El CBS-UAB s’encarregarà d’ajuntar al vostre procediment experimental un arxiu amb la relació d’esmenes sol·licitades. Si l’actualització sol·licitada suposa un canvi “significatiu” de l’activitat (consulteu l’annex B) s’haurà d’avaluar i notificar de nou al CBS-UAB.

Hi ha un procediment específic per a comunicar les altes/baixes del personal implicat en un determinat procediment experimental?
Sí, només cal enviar a comite.bioseguretat@uab.cat el vostre registre actualitzat de personal autoritzat a la vostra instal·lació de NCB2.

Es pot tenir un despatx dins d’un laboratori de NCB2? El "laboratori" i la zona "administrativa" poden comunicar-se directament?
Els principis de les bones pràctiques microbiològiques determinen que l'exposició de l'àrea de treball i l’espai dedicat al treball amb (micro)-organismes s'ha de limitar tant com sigui possible. Això explica el per què un laboratori de NCB2 ha d'estar equipat amb un accés restringit, portes amb sistema d’autotancament, finestres no practicables o amb tela mosquitera o que el personal porti bata d’ús exclusiu i que aquestes es guardin en lloc separat de la roba de carrer.
Això significa que els locals dedicats exclusivament a treballs d'oficina es troben físicament separats del laboratori on es fan les manipulacions. Per tant, l'espai d'oficina no pot estar comunicat directament amb el laboratori havent-hi una separació espaial entre aquest i la part administrativa (per exemple, un passadís).

Per què hem de mantenir les portes del laboratori tancades?
Existeixen nombroses raons per les quals les portes dels laboratoris han d'estar tancades:
• El treball en tots els NCB requereixen un accés limitat o restringit quan el treball està en marxa.
• Alguns laboratoris estan dissenyats per disposar d'una pressió negativa respecte a les sales i passadissos circumdants (l'aire flueix cap al laboratori) i els sistemes de ventilació de l'edifici s'equilibren quan les portes i finestres estan tancades. Mantenir les portes obertes provoca que el diferencial de pressió caigui, fent que el flux d'aire unidireccional sigui pràcticament nul.
• Les portes tancades ajuden a contenir els vapors químics, els bioaerosols i les flames i fum en cas d'incendi.
• Les portes tancades ajuden a dissuadir els lladres.

A les llistes de classificació segons la seva perillositat hi ha microorganismes que són de grup 2 per als humans i de grup 3 per als animals. En aquest cas, les mesures de confinament que cal aplicar depèn de la perillositat envers als animals o envers als humans?
El nivell de contenció a adoptar depèn d'una avaluació del risc, seguint el principi de cas per cas, tenint en compte el tipus d'organisme i la naturalesa de les activitats. Quan les activitats de recerca o de diagnòstic es realitzen a petita escala en un laboratori, on exclusivament es treballa amb organismes zoopatògens, el nivell de contenció del laboratori s'aplica amb les mesures específiques asociadas a la naturalesa de l'agent patogen que, en si mateixa, no necessàriament es corresponen amb un NCB3.
D'altra banda, l'impacte econòmic del patogen pot exigir que l'activitat es dugui a terme en un laboratori de NCB3, encara que no hi ha un risc significatiu per als éssers humans, com és el cas per exemple del virus de la pesta porcina.
Finalment, encara que les infeccions experimentals es duguin a terme en animals utilitzant un agent patogen de grup 3, aquestes es realitzaran a un estabulari (A) amb les mesures de confinament requerides per a un animalari. Les mesures de contenció han d'estar relacionades amb les característiques del patogen i la seva capacitat de propagació, per tant no necessàriament s’ha de fer de forma automática a un estabulari de NCBA3.

Quins són els requisits de ventilació en un laboratori on es treballa amb plagues de quarantena?
La zona de manipulació ha de tenir una pressió negativa respecte a les àrees adjacents. Hi ha dues possibilitats:
• Aquesta condició es compleix si totes les activitats amb els organismes de quarantena es realitzen a una CSB que, en aquest cas, es considera «la zona de manipulació».
• Si les manipulacions amb els organismes de quarantena es produeixen fora de la CSB, llavors és el laboratori el que es considera "zona de manipulació” i, per tant, s’ha de mantenir amb una pressió d'aire negativa respecte a les zones adjacents. El sistema de subministrament d'aire haurà de ser controlat pel sistema d'extracció per tal d'evitar la sobrepressió en cas de mal funcionament d’aquest.
En certs casos, es pot demanar una excepció a l’aplicació d’aquestes mesures si els organismes de quarantena no es transmeten per l’aire (per exemple, els nematodes).

Per què és millor rentar-se les mans amb aigua i sabó que fer servir un desinfectant de base alcohòlica?
El CDC (Centers for Disease Control and Prevention) dels EUA recomana rentar-se les mans amb aigua i sabó i, només quan això no és possible, es considera que el desinfectant de mans, amb almenys un 60 % d’alcohol, és un substitut raonable. Dit això es pot afegir que:
- L'aigua i sabó són més eficaços que els desinfectants de mans per eliminar determinats tipus de microbis, com Cryptosporidium, norovirus, Clostridium difficile. Si bé els desinfectants de mans a base d'alcohol poden inactivar molts tipus de microbis, de manera molt eficaç quan es fan servir correctament (ex. coronavirus), és possible que les persones no facin servir la quantitat suficient de desinfectant, o que es treguin el producte abans que s'hagi acabat d'assecar.
- És possible que els desinfectants de mans no tinguin la mateixa eficàcia si les mans estan visiblement brutes o greixoses com passa quan fem esport o després de manipular aliments.
- Els desinfectants de mans que no tenen un 60 a 95% d'alcohol 1) no poden funcionar igualment bé amb molts tipus de microbis; i 2) amb prou feines redueixen la proliferació de microbis en lloc de matar-los directament.
- La presència d’alcohol a la solució desinfectant i aplicada amb elevada freqüència pot comportar certs problemes a determinades persones amb pell especialment sensible.
La higiene de mans és la forma més eficient i barata de limitar la propagació de les malalties.

Per què no s’aconsella l'ús de la radiació UV a la CSB?
Les normes internacionals sobre cabines de flux laminar (EN12469: 2000, NSF 49) desaconsellen explícitament l'ús o fins i tot la instal·lació de fonts UV a les CSB. Per ser eficaces, les làmpades UV s'han de netejar setmanalment per eliminar la brutícia i la pols. També s'han de revisar periòdicament (aproximadament cada 6 mesos) amb un equip mesurador per assegurar que s'emeti la intensitat adequada de radiació UV per a l'activitat germicida. Les làmpades UV s'han de desactivar quan la sala està ocupada per protegir els ulls i la pell de l'exposició a la radiació UV.

Si treballo en CSB haig de fer servir una protecció respiratòria?
En principi, la CSB de classe II ofereix protecció a l'experimentador quan s'usa correctament. No obstant això, si es manipulen determinats agents biològics de grup 3 (transmissibles per via aèria, de baixa dosi infecciosa i que poden penetrar a través de les mucoses de la boca i nas) a elevades concentracions és del tot aconsellable utilitzar una protecció respiratòria.

Amb quina freqüència s'ha de qualificar la nostra cabina de bioseguretat (CSB)?
Les CSB s’han de qualificar en el moment de la instal·lació i, posteriorment, cada any. També haurien de ser qualificades després d’un trasllat o d'algunes reparacions (ex. canvi del filtre HEPA, manteniment de parts internes, etc.).

Amb quina freqüència haig de reemplaçar el filtre HEPA?
La durabilitat d’un filtre HEPA dependrà de la qualitat de l’aire filtrat, el temps d’ús i les característiques dels processos que es duguin a terme i que puguin afectar la qualitat d’aire o directament l’estat del filtre.
És esperable que, amb el pas del temps, el filtre en disminueixi el cabal, fins al punt en què se'l consideri saturat. Estudis estadístics mostren un temps mitjà de durada dels filtres HEPA de 5 a 7 anys. En entorns d'aire amb molt baixa concentració de partícules i procediments de baix alliberament de particulat aquests temps es poden incrementar.
La necessitat de reemplaçament del filtre HEPA s'evidencia amb el resultat dels assaigs de qualificació periòdics que en determinaran l'estat. Si el filtre no passa les proves de saturació, cabal i absència de fuites haurà de ser reemplaçat ja que no es pot fer cap mena de reparació.

Com puc incloure una CSB en el programa de qualificació anual mínima obligatòria?
Per donar d’alta una CSB en el programa cal què es facin activitats amb AB de grup 2 o superior i emplenar el següent e-formulari.

Per què no es permeten becs Bunsen dins de la CSB?
L'ús de flames obertes, gasos o líquids inflamables dins d'una CSB:
• Trenca el flux d'aire laminar, comprometent la seguretat tant de l'usuari com del producte.
• Crea una acumulació excessiva de calor que pot danyar els filtres HEPA i/o fondre l'adhesiu que manté el filtre unit, comprometent així la integritat de la CSB.
• Presenta un risc potencial d'incendi o explosió. Els components elèctrics (ex. motor del ventilador, la lluminària, els endolls, etc.) no estan dissenyats per funcionar en atmosferes inflamables, en què una espurna o guspira podria crear un foc. La majoria de les CSB recirculen un 70% de l'aire, això fa que una fuita de gas, a causa d'una connexió o bec defectuós, pugui ràpidament acumular-se a nivells explosius a causa d'aquest procés de recirculació.
• Els fabricants de la CSB no assumiran cap responsabilitat en cas d'incendi, explosió o exposició dels treballadors causa de l'ús d'un gas inflamable dins de la CSB.
Les alternatives als becs Bunsen i les flames obertes inclouen:
• Ús d'incineradores elèctrics.
• Nanses de sembra o instrumental d'un sol ús.
• Paquets preesterilitzats d'instrumental (pinces, tisores, bisturís).
Si es considera absolutament necessari per al treball que s'està realitzant, es pot utilitzar un petit encenedor d'alcohol que contingui només alcohol suficient per a un dia de treball, o un encenedor que proporcioni una petita flama sota demanda.

Quins plàstics són autoclavables?
Només polipropilè i policarbonats. Els de polietilè no són autoclavables.

Què es pot autoclavar i què no? 
La majoria de materials es poden autoclavar (medis de cultiu, solucions aquoses, instrumental, vidre reutilitzable, plàstics termoresistents, cultius i estocs de material infecciós, mostres per a diagnòstic, vacunes atenuades i vives de rebuig, sòlids contaminats, com ara plaques de Petri, vials, puntes de pipeta, pipetes, guants, paper, vidre contaminat, gàbies, etc.-), però n'hi ha que no es poden autoclavar (olis, ceres, radioactius, medicaments, inflamables, plàstics no termoresistents, dissolvents, corrosius volàtils a concentració superior al 3 % o tampons termodegradables).

Quant de temps d’esterilització requereixen els líquids?
En general, la massa tèrmica és directament proporcional al volum de líquid i determina el temps d'esterilització necessari. Un exemple comparatiu entre ampolles mig plenes amb taps ventilats ens dona que per a 250 mL es requereix un mínim de 30 minuts de temps d’esterilització, per a 1000mL 45 minuts i per a 2000mL 55 minuts.
Altres factors a tenir en compte són la viscositat de la solució, el material del contenidor (vidre, plàstic o metall), la densitat de la càrrega (les ampolles han d’estar separades per permetre que el vapor envolti cada ampolla) i la ubicació dins l'autoclau (prop de la paret versus centre, sobre el desguàs, etc.).
Mai autoclavar un contenidor tancat amb líquid perquè això pot provocar una explosió per sobreescalfament del líquid durant el cicle o quan s'obre el contenidor.

Per què el meu cicle per a líquids triga tant?
Depenent de l’autoclau, els cicles per a líquids poden trigar a executar-se fins a 30 minuts més que el temps d'esterilització establert degut a l'elevada massa tèrmica dels líquids i a uns períodes d'assecat i descàrrega més llargs. Això és així perquè la temperatura de càrrega real queda endarrerida respecte a la temperatura de la cambra (retard de càrrega).

Amb quina freqüència s'ha de validar l'autoclau?
Cal avaluar l'eficàcia de l’autoclau, amb un bioindicador, almenys un cop cada 40 hores de funcionament, o després d’una reparació, i enregistrar-ho. Un resultat negatiu de la prova pot ser un indicador de la necessitat de calibratge de l’equip.

Com es fa la validació dels cicles d’autoclau amb els indicadors biològics?
Per realitzar la validació dels cicles d’autoclau, per al tractament de residus bioperillosos amb indicador biològic (IB), la Unitat de Bioseguretat subministra un contenidor, amb etiqueta identificativa preimpresa, que conté un vial amb una suspensió d’espores de Geobacillus stearothermophilus. Per a més detalls, podeu consultar el procediment a la intranet del CBS.

Per què cal fer proves amb indicadors biològics si col·loquem cinta indicadora a tots els elements a autoclavar?
La cinta indicadora no mesura ni garanteix l'eficàcia de l'esterilització; només les proves amb espores ho fan. Utilitzeu cinta indicadora amb cada càrrega per verificar que ha passat per l’autoclau.

Com puc incloure una autoclau en el programa de qualificació anual?
Per donar d'alta una autoclau en el programa de qualificació anual cal emplenar el següent e-formulari.

Estic interessat en mesurar la pressió i la temperatura de la meva autoclau, com ho puc fer?
En la Unitat de bioseguretat disposem actualment de 4 registradors de dades de temperatura i un de pressió/temperatura que poden ser reservats pels grups que treballin amb autoclaus a la UAB. Per a sol·licitar aquests registradors, cal emplenar el següent e-formulari.

On puc trobar material informatiu si vull fer un ús efectiu i segur de l’autoclau en el tractament dels residus bioperillosos?
A la intranet del CBS trobareu tot el material informatiu que necessiteu, des de com realitzar correctament el “Tractament dels residus bioperillosos” a l’autoclau, el “Programa de control intern” de les autoclaus dedicades a la inactivació de residus bioperilloso i, també una “Guia d’usuari de l’autoclau”.

Puc assistir a un dels cursos programats pel CBS-UAB si no treballo a la UAB?
D’acord amb les directrius marcades per la Unitat de Formació de la UAB tenen accés a la formació, en l’àmbit de la prevenció, la seguretat i la salut, tots els col·lectius de personal propi (PAS-PA-PIF). El personal de centres adscrits, fundacions de la UAB i empreses o institucions vinculades a la UAB (Esfera, Parc de Recerca, etc.) tenen accés a la formació sempre que hi hagi places lliures i facin efectiu el cost proporcional de les despeses associades a l’acció formativa.

Si no tens una vinculació contractual amb la UAB (ex. alumnes de grau, postgrau, màster, doctorat, contractat/da extern/a, investigador/a visitant, etc.) serà la persona supervisora del treball de recerca (IP) qui haurà de sol·licitar la inscripció als cursos emplenant un e-formulari i el CBS gestionarà directament la petició.

Què passa si no es compleixen els requisits de formació en bioseguretat?
Atès que aquesta formació és necessària per complir amb els requeriments del CBS-UAB i de l’autoritat competent (laboral o de medi ambient) és d’interès per al vostre laboratori que tot el personal investigador i tècnic associat a un projecte de recerca pugui acreditar-la. La manca de formació de qualsevol membre del grup pot suposar retards en un procés de notificació d'instal·lacions o d’activitats amb agents biològics.

Quina és la diferència entre esterilització, desinfecció i descontaminació?
L'esterilització és un procés (físic o químic) que destrueix totes les formes de vida microbiana.
La desinfecció és un procés que redueix o elimina els microorganismes en el seu estat vegetatiu d’una superfície o espai. Les espores no poden ser eliminades per desinfecció.
La descontaminació és un procés que elimina o redueix els agents biològics a un nivell segur pel que fa a la transmissió de malalties o altres efectes adversos i fa que un objecte sigui segur per a la seva manipulació.

Per què no s'han d’autoclavar els residus contaminats amb productes químics perillosos?
El producte químic perillós pot volatilitzar i causar exposicions a l'operador quan s'obre l'autoclau. També el pot malmetre (corrosius) o contaminar-lo (tòxics o radioactius).

Com haig d'eliminar un medi de cultiu que conté antibiòtic? 

Els medis de cultiu amb antibiòtic i ja usats poden ser inactivats per la calor o eliminats com a residu químic.
La recomanació és que el tractament per autoclau sigui el mètode preferit per a la inactivació quan s’utilitzin certs antibiòtics. Si el tractament en l’autoclau no és possible (logísticament o per la naturalesa de l’antibiòtic -consulteu la taula-) s'hauran d'eliminar com a residus químics tòxics per assegurar la seva incineració. És important recordar que, per tal d'evitar la generació de vapors corrosius, no es pot afegir lleixiu a un medi de cultiu que vagi a ser inactivat per calor humida (autoclau).

El nostre laboratori necessita un producte de l'ATCC però ens demanen la signatura de l'Assessor de Bioseguretat (Biosafety Officer). Com puc aconseguir-ho?
Si us plau, envieu els formularis de l’ATCC emplenats a comite.bioseguretat@uab.cat, indicant el material biològic que s’està demanant i el codi del procediment experimental associat i aprovat pel CBS-UAB, si és el cas. L’Assessor de Bioseguretat verificarà la informació aportada i, si tot és correcte, signarà el formulari requerit i us enviarà una còpia escanejada al e-mail personal del IP sol·licitant. Si necessiteu un certificat, expedit pel CBS, conforme les mesures de contenció biològica són suficients i adequades per treballar amb un material biològic concret heu de fer-ho mitjançant aquest e-formulari.

Com puc demanar al CBS un certificat de material biològic no perillós?

Per això, hi ha disponible un e-formulari que haureu d'emplenar per sol·licitar aquest certificat.

Puc enviar substàncies infeccioses de diferent categoria en el mateix paquet?
Si, sempre i quan es compleixi amb els requeriments definits per a la categoria més restrictiva i vagin en embalatges propis. A l’exterior del paquet cal indicar “OVERPACK”.

Es poden reutilitzar els contenidors homologats?
Sí, però han d’estar prèviament descontaminats i l’etiquetatge ha d’estar d’acord amb la mercaderia a transportar.

Com es classifiquen les mostres ambientals (sòl, aigua, aliment) que poden contenir patògens?
No tenen consideració de mercaderia perillosa si la probabilitat de contenir substàncies infeccioses és baixa o bé aquestes es troben a una concentració semblant a la que es pot trobar a la natura (amb un risc baix de provocar una infecció).

Com es classifica i envia un vector viral defectiu per a la replicació?
En el cas que no compleixin la definició de substància infecciosa per a humans o animals (ex. baculovirus, adenoassociats, etc.), i sense cap inserit perillós, però mantenen la capacitat de modificar altres microorganismes, animals o plantes d’una manera que no es produeix a la natura es classificaran com a UN3245 GENETICALLY MODIFIED MICRO-ORGANISMS. Si requereixen un NCB2 o superior per a ser manipulats (ex. retrovirus, lentivirus, adenovirus, etc.) es classificaran com a UN 3373 BIOLOGICAL SUBSTANCE, CATEGORY B.
 
Com es classifiquen els patògens vegetals?
La normativa de transport no els contempla dins de la classe 6.2 perquè no respon a la definició de substància infecciosa però requereix un embalatge i etiquetatge específic segons determini el permís d’exportació o importació per a plagues de quarantena.

Quin etiquetatge requereix l’enviament d’un plasmidi amb inserit d’origen humà o animal?
Des del punt de vista de la normativa de transport de mercaderies perilloses es considera mercaderia exempta i, per tant, no requereix d’un etiquetatge específic. No cal posar mostra humana o d’animal perquè no s’obté directament de pacients ni és material viable.

Què haig de fer per a importar/exportar o re-exportar, des de la UE, un especimen animal o vegetal regulat pel conveni sobre comerç internacional d'espècies amenaçades CITES?
Cal tenir prèviament un permís que pot ser tramitat pel nostre agent de duanes i representant autoritzat (DELTRANSA). Per a més informació, consulteu la web del MITECO i el document de preguntes freqüents.

Què és un kit per a vessaments biològics? Necessito un?

La preparació prèvia per a la gestió d'un vessament biològic és essencial. Un kit per a vessaments biològics es pot tenir fàcilment usant articles que ja haurien d'estar disponibles al laboratori. Un kit complet consisteix en:
• Recollidor i pinces per a vidres trencats/material punxant.
• Paper o altre material absorbent.
• Lleixiu domèstic concentrat.
• Uns parells de guants de làtex o nitril.
• Ulleres ajustades de seguretat.
• Bosses resistents a l'autoclau per a residus bioperillosos.

Aquests elements han de col·locar-se en una caixa o cubell etiquetat (kit vessament biològic) i guardar-se en els laboratoris on es treballi amb material infecciós/potencialment infecciós o ADN recombinant i mantenir-lo separat del kit per a vessaments de productes químics. Els procediments de recollida de vessaments han d'estar disponibles al laboratori i tot el personal ha de conèixer-los.

Quin tipus de desinfectant haig d'utilitzar?
En plantejar-se quin desinfectant utilitzar, cal assegurar-se que el desinfectant escollit és eficaç contra el o els microorganismes que s'intenten matar. A més, s'ha de tenir en consideració el material i la superfície a desinfectar, la naturalesa corrosiva o d’altres perills associats al desinfectant i la seva facilitat d'ús. El CBS-UAB recomana una solució diluïda i fresca (màxim 24 hores) de lleixiu domèstic per a la desinfecció rutinària de superfícies, ja que és efectiu, de baix cost, fàcil d'aconseguir i es pot eliminar pel desguàs després del seu ús. Si no es vol fer servir lleixiu es pot triar un altre desinfectant autoritzat, tot seguint les instruccions del fabricant per a la concentració, temps de contacte i condicions d'eliminació. Cal tenir en compte que les solucions aquoses d'alcohol (p. ex. etanol al 70%), especialment per a agents biològics perillosos, no són apropiades per a la descontaminació de superfícies, ja que aquestes solucions s'evaporen massa ràpid per assolir un temps de contacte efectiu (10 minuts).

Quina és la vida útil del lleixiu domèstic?
El lleixiu domèstic, sense diluir i emmagatzemat a temperatura ambient en el seu envàs original, manté el seu nivell d'activitat durant aproximadament 6 mesos des de la data de fabricació, després comença a degradar-se en sal i aigua. Com més elevada siguin les condicions de temperatura d'emmagatzematge més ràpida serà la seva descomposició. Per aquesta raó, és important posar la data de recepció en els recipients. També caldrà substituir periòdicament la solució de lleixiu en el kit per vessaments biològics si volem assegurar-nos que utilitzarem el desinfectant a la concentració requerida per a un ús efectiu.

Què és un comunicat d’incident/accident biològic? 
És la notificació oficial al Comitè de Bioseguretat (CBS) de la UAB d’un esdeveniment indesitjat, amb (accident) o sense (incident) resultat de dany o malaltia, on hi ha implicat material biològic de risc. Aquest comunicat ha d’incloure la naturalesa del incident, qui ha estat implicat, i una descripció de la resposta immediata. 

Per què haig de comunicar-ho? 
La comunicació dels incidents/accidents és un mecanisme que permet detectar imperfeccions del sistema de gestió de la bioseguretat. Això afavoreix la implantació de noves mesures preventives, augmenta el nivell de conscienciació i de participació del personal i ajuda a evitar les causes que els van provocar. A més, la UAB ha de complir amb la legislació laboral i ambiental que regula els aspectes de la prevenció i la protecció de la salut i del medi ambient enfront el risc biològic. 

Quins tipus d’incidents/accidents haig de comunicar al CBS? 
• Qualsevol esdeveniment no desitjat que hagi donat lloc a una exposició, real o potencial, a agents biològics. 
• Qualsevol fet que hagi donat lloc a un alliberament no deliberat de patògens naturals. 
• Qualsevol alliberament no deliberat de microorganismes, animals o plantes, genèticament modificats (OGM) o exòtics. 
• Qualsevol incidència tècnica que hagi suposat un trencament de barrera o de la biocontenció. 

Com puc notificar un incident biològic? 

Emplenant el formulari, disponible a l’espai web del CBS. Aquesta notificació s’ha de fer al més aviat possible per tal de no oblidar els detalls dels fets. 

Com de greu ha de ser un incident per haver de notificar-ho? 
Cal notificar qualsevol vessament o incident on s’hagi vist implicat un patogen o un OGM, s’hagi produït un trencament de la biocontenció o be que hagi donat lloc a una lesió o una malaltia. Alguns exemples d’incidents/accidents més comuns són: les punxades amb agulles o talls amb objectes contaminats, els vessaments i esquitxades de líquids biològics, les mossegades o esgarrapades d’animals o paràsits, l’exposició a aerosols o líquids infecciosos, la pèrdua o eliminació incorrecte d’un OGM, etc.

Poden inspeccionar el meu laboratori?
Sí. El CBS-UAB, juntament amb el Servei de Prevenció, és responsable de dur a terme inspeccions periòdiques de les instal·lacions on es fan activitats confinades amb agents biològics (ex. laboratori, animalari, sales de cultius, hivernacles, etc.). A més, els laboratoris estan subjectes a inspecció per part de l’administració competent en matèria de bioseguretat (Treball, Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia).

Com puc preparar-me per a una inspecció de bioseguretat?
Assegurant-se que tot el personal del laboratori ha completat la formació requerida i està familiaritzat amb les normes i pràctiques d'ús i eliminació segura de materials biològics (per exemple, patògens humans, animals i vegetals, ADN recombinant, biotoxines, etc.). Les llistes de comprovació (consultar en la intranet) d'inspecció estan d'acord amb els requisits legals i estàndards internacionals.

​​​​​És aconsellable fer tractaments preventius amb biocides per tal d'evitar l'aparició de plagues?
No. És absolutament desaconsellable. En primer lloc, perquè, tot i que es faci correctament, s'estan introduint a l'ambient interior productes químics potencialment perillosos per a la salut de les persones. En segon lloc, perquè facilita l'aparició de resistència de les plagues als biocides i, a més a més, és molt poc efectiu. 

Es poden aplicar insecticides d'ús domèstic en un lloc de treball?
No, en cap cas; ni els treballadors propis de l'empresa ni els del servei de neteja. Els insecticides d'ús domèstic estan concebuts per ser aplicats per persones dins d'un àmbit estrictament domèstic i sota la seva responsabilitat. En un entorn laboral, els tractaments de control de plagues s'han de fer amb productes registrats per a ús ambiental i els ha d'aplicar una persona formada adequadament, és a dir, que tingui el carnet d'aplicador DDD.

Si una empresa ha tingut problemes importants de plagues, és aconsellable anar repetint els tractaments un cop superada la situació?
No. Si l'empresa en qüestió té una activitat o bé està ubicada en un entorn que la fa susceptible a la presència de plagues, el que és recomanable és que es contracti una empresa especialitzada de control de plagues urbanes perquè faci un monitoratge de seguiment i control de la població d'insectes que permeti una actuació efectiva quan s'escaigui.

Cal que l'estructura preventiva de l'empresa (serveis de prevenció, delegats/ades de prevenció, etc.) intervinguin d'alguna manera en la gestió (contractes, control, informació, etc.) de les empreses de control de plagues?
Sí, i és molt important que sigui així. Atès que un programa de control de plagues pot implicar en un moment determinat l’aplicació de productes químics, cal seguir les indicacions del que estableix el Reial decret 374/2001, sobre protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscs relacionats amb els agents químics en el lloc de treball. Per tant, s’han d’avaluar els riscos derivats de la presència de productes químics en el lloc de treball fent especial esment a les condicions de treball (característiques dels locals, equips, ventilació, etc.) i a la vigilància de la salut.
Tenint en compte tot el que acabem de dir, es considera que és el Servei de Prevenció el que ha de coordinar totes les activitats (planificació, mesures preventives, informació, etc.) relacionades amb el programa de control de plagues.

Què és la lluita integrada contra plagues urbanes? És aplicable als centres de treball?
La lluita integrada està definida per l'Environmental Protection Agency (EPA) com l'ús coordinat de la informació sobre la plaga i sobre el medi ambient, amb els mètodes de control de plagues disponibles per prevenir nivells inacceptables dels danys ocasionats per les plagues, així com sobre les seves propietats i el medi ambient.
Aquest mètode de control de plagues sí que és aplicable als centres de treball, i a més a més és del tot aconsellable.
Des del Departament de Salut es recomana desenvolupar tècniques de control de plagues alternatives a l’ús de plaguicides químics aplicant criteris fonamentats en els principis de lluita integrada. Això significa que cal adoptar mesures preventives d'higiene i sanejament dels locals o les àrees i controlar els factors que poden influir en l'aparició de les plagues. També s'han d'utilitzar de manera prioritària els sistemes de lluita física, mecànica i biològica i els productes biorracionals. No s'han de fer tractaments amb plaguicides com a mètode per prevenir l'aparició de plagues, ni tampoc tractaments sistemàtics, excepte quan, d'acord amb el diagnòstic previ, sigui estrictament necessari i l'ús de plaguicides sigui el millor mètode de control. En cas que calgui recórrer a plaguicides químics, es procurarà fer servir els productes menys perillosos per a la salut de les persones i per al medi ambient.

Com podem saber si el programa de control de plagues que ens proposa una empresa és l'adient? 
Un programa de control de plagues ha de contenir almenys els apartats següents:
Una inspecció inicial per tal de fer un diagnòstic de la situació, informar sobre els possibles mètodes de control que caldrà aplicar i recollir informació sobre les característiques específiques del local i dels seus usuaris/àries per tal de fer les recomanacions pertinents si finalment cal efectuar un tractament amb mètodes químics.
a) Un pla d'actuació on es proposin les mesures concretes d'actuació.
b) Una avaluació del programa aplicat que permeti valorar l'efectivitat de l'actuació.

Què s'ha de tenir en compte a l'hora de contractar una empresa de control de plagues urbanes?
En primer lloc, que estigui registrada. Les empreses de control de plagues urbanes han d'estar inscrites al Registre oficial d'establiments i serveis plaguicides del Departament de Salut. Aquest registre és oficial i es pot consultar en aquesta adreça  on hi ha també un seguit de recomanacions que s'han de tenir en compte a l'hora de contractar una empresa de control de plagues urbanes.

A més a més, s'ha de complir la normativa vigent en el control de plagues i aplicacions plaguicides indicades pel Ministeri de Sanitat. En aquesta pàgina també es pot consultar el registre dels productes biocides d'ús ambiental.

És obligatori fer tractaments DDD en centres socials (geriàtrics, poliesportius, etc.) i centres d'ensenyament (escoles, llars d'infants, etc.)?
No. L'únic que cal és que aquests centres estiguin en unes condicions higienicosanitàries correctes.

Hi ha mètodes alternatius a l'ús de biocides químics per al control de plagues? Si n'hi ha, són efectius?
Sí, i sovint són més efectius i tot. Començant per un manteniment correcte i una bona neteja de les instal·lacions, i continuant per mètodes físics (llum ultraviolada, etc.), mecànics (trampes, aspiració, etc.) i de control biològic (ús de depredadors naturals). Dins ja de les mesures de control químiques cal tenir en compte molts paràmetres (tipus de producte, tècnica d'aplicació i tipus de tractament; existeixen molts tipus de biocides, de formulacions, de tècniques i de tractaments). L'elecció d'un o d’un altre determinarà tant l'efectivitat davant la plaga com el risc que es produeixin altres plagues.