Hallazgos arqueológicos ilustran los rituales prehistóricos de Menorca
Un conjunto de piezas de madera halladas en el interior de la cova des Mussol, en Ciutadella de Menorca, ha permitido a los arqueólogos mejorar el conocimiento sobre la mitología y rituales que se celebraban en la isla durante la Prehistoria. Destacan principalmente dos tallas pequeñas de madera, las únicas con rasgos humanos documentadas en la arqueología balear.
El coneixement de les relacions polítiques, de l'ideologia i de les creences en general de les societats prehistòriques no és una feina fàcil per l'arqueologia. Tanmateix, aquest objectiu esdevé més assequible quan els grups del passat van produir artefactes amb la finalitat exclusiva de facilitar la comunicació social. El seu estudi permet conèixer la complexitat dels codis sintàctics i del seu aprenentatge, el treball invertit en la producció i l'ús dels mitjans de comunicació, l'orientació tècnica o ideològica dels continguts transmesos i, finalment, si hi havia o no restriccions socials pel que fa l'accés a aquests continguts. Una extraordinària troballa arqueològica ha permès endinsar-nos en l'univers simbòlic i les relacions polítiques de les comunitats que van habitar l'illa de Menorca fa uns 3.000 anys.
La cova des Mussol està situada al tram inferior d'un penya-segat que cau a pic uns 40 m sobre el mar, a uns 4 km al nord-oest del nucli urbà de Ciutadella. Té un recorregut d'uns 200 m i el seu interior es divideix en set sales. En una de les més amagades i petites, de només 10 m quadrats, es van trobar petits objectes de fusta, un material que només resisteix el pas del temps en condicions ambientals excepcionals. Dues peces en particular destacaven sobre les altres. Es tractava de les primeres talles amb trets humans documentades en l'arqueologia balear. La primera representava un cap humà i jeia de perfil al peu d'un ressalt de la roca. A l'altra banda de la sala i en un lloc preeminent, hi havia la segona. Sorprenentment, aquesta mostrava un cap humà coronat per dos apèndixs a manera de banyes. En l'espai entre ambdues, hi havia també tres gresoles per il·luminar l'estança.
La talla antropomorfa és la representació d'un ésser humà concret, potser la d'un dels qui van arribar fins allà. En canvi, la talla zooantropomorfa fa referència a un "ésser híbrid", el mateix conjunt que inclou composicions tan cèlebres com l'Esfinx o els Centaures. Aquests éssers imaginaris tenien el seu paper en les narracions mitològiques de l'Antiguitat, uns relats molt elaborats a través dels quals una comunitat expressava les seves creences filosòfiques i religioses. La figura des Mussol podria ser el precedent del déu celta conegut com a Cernunnos, "El Banyut", vinculat al món subterrani i considerat font de fertilitat, provisió i abundància.
Quina va ser la funció d'aquests objectes? Per respondre, primer hem de considerar l'indret on van ser utilitzats. La cova des Mussol es localitza en un paratge impressionant, lluny dels espais quotidians de les comunitats de l'època. Algunes persones van accedir a la cova jugant-se la vida i s'hi van endinsar amb la llum de petites llànties. Després d'arrossegar-se per una rampa estreta i humida, es van reunir en secret amb un ésser mitològic a qui havien de contemplar i potser escoltar. Aquesta cerimònia constituïa una experiència fora del comú, reservada només a unes poques persones. Formava part d'un ritual de tipus iniciàtic. Qui el superés amb èxit veia transformada la seva condició social. Es convertia en un "xamà" o "mitjancer", una persona capaç de resoldre conflictes, guarir malalties o intercedir entre la comunitat i els seus móns imaginaris.
