Innovació i tendències en resistència microbiana

Innovació i tendències en resistència microbiana
La resistència microbiana va ser el tema central de l'últim brunch d’innovació de la plataforma Hub b30, que va tenir lloc el dia 24 de maig al Parc de Recerca UAB i va reunir unes 45 persones, entre les quals hi havia representants de 12 empreses, personal investigador, centres de recerca i entitats.

29/05/2019

Moderat per la directora d’Innovació de Biocat, Núria Martí Ras, la sessió va començar amb la presentació d’un cas d’èxit que han dut a terme les empreses ABAC Therapeutics, Draconis Pharma i Isoquimen. L’objectiu d’aquest projecte col·laboratiu era l’avaluació in vivo de noves molècules amb activitat antibacteriana.

Segons Lluís Gómez, Director Científic de Draconis Pharma, la clau de l’èxit va ser que les tres empreses van adoptar un model cooperatiu: “Vam superar la relació comercial i vam col·laborar”, destacava.

Per Toni Bermúdez, Test Facility Manager d’Isoquimen, empresa que es va encarregar de la investigació amb animals, aquest projecte demostra que és una tendència que els departaments d’innovació de les farmacèutiques no siguin interns sinó que busquin la col·laboració amb altres empreses o agents externs.

La innovació del projecte presentat es focalitza en la recerca de productes antibiòtics molt específics, a diferència de la producció d’antibiòtics d’ampli espectre que fomenta les resistències. “Cal innovar disruptivament amb el producte i fer tractaments mèdics de precisió, no és raonable tractar una infecció concreta amb un fàrmac d’ampli espectre”, subratllava Domingo Gargallo-Viola, director científic d’ABAC Therapeutics.

En aquest sentit, una necessitat repetida pels assistents al brunch va ser que cal descobrir nous antibiòtics, encara que aquests hagin de tenir un consum baix. “Les farmacèutiques només es dediquen als productes que els donaran un benefici econòmic, però la investigació no es pot basar en xifres de venda”, comentava el director científic d’ABAC Therapeutics. “En els últims 50 anys no hem descobert cap nou fàrmac d’ampli espectre, no hem creat noves estructures”, afirmava.

El debat entre tots els participants va començar abordant les causes de la resistència als antibiòtics. Prescripcions excessives o inadequades, la falta de conscienciació de la població o l’ús abusiu que en fan l’agricultura i la indústria càrnia van ser les causes que es van destacar com a principals.

Un altre punt en què van estar d’acord tots els participants va ser en la necessitat d’abordar el problema des de l’enfocament multifactorial One Health, entenent que la salut de les persones, dels animals i del medi ambient estan fortament lligades entre si.

Finalment, es va parlar d’altres mesures que paral·lelament s’haurien de prendre, com ara, destinar més recursos per als diagnòstics, aconseguir més inversions publicoprivades per a la investigació de nous patògens o monitoritzar la contaminació microbiana d’espais de risc, com els hospitals. A més, caldria obrir noves línies de recerca per trobar productes alternatius als antibiòtics per a l’agricultura i ramaderia, com per exemple, la teràpia fàgica.

Aquesta activitat ha comptat amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Més informació:
Informe de Vigilància tecnològica
Fotos del Brunch d’innovació