22/02/2018

Cristian Lago va escollir estudiar Psicologia a la UAB el 2007, aquell estiu va ser acceptat a la facultat i es va matricular com tots els seus companys. Però hi havia una diferència, ell no sabia com arribaria cada dia al Campus. Lago és divers funcional, però va persistir, va trucar al PIUNE, el Servei d’Atenció a la Discapacitat de la UAB, i va entrar en un programa pilot de Servei d’Assistència Personal, que li va permetre viure una vida universitària plena i autònoma.
Amb ell parlem de la seva experiència, i també de l’empresa que dirigeix a l’actualitat, Singular Synergy, dedicada a l’auditoria en temes d’accesibilitat.
 
1. Per què vas decidir estudiar Psicologia? I per quin motiu vas escollir la UAB?
Vaig ser molt utilitarista, i vaig pensar que com a psicòleg podria aportar més a la societat, no sé si acertadament o no, a més, em resultava fàcil connectar amb les persones.
La UAB em quedava molt més lluny que altres universitats, però el campus m’agradava molt, perquè hi havia més vida, té ambient més de pel·lícula. Jo visc a Barcelona i per anar a la Universitat de Barcelona, com està més a prop, pots agafar un servei porta a porta, un taxi adaptat que ofereix l’Ajuntament de Barcelona pel mateix preu d’un bitllet de metro. Jo confiava que això em serviria per venir a l’Autònoma, però no. Llavors, jo ja estava matriculat, i no sabia com ho faria per venir a estudiar al Campus. El mes de juliol vaig trucar al PIUNE, vaig parlar amb la responsable, la Montse Fernández i amb la Judit Oliver, i van fer una cosa per mi, que va canviar la meva vida, em van introduir al programa pilot de Servei d’Assistència Personal, gràcies a això vaig poder estudiar a la Universitat i tenir una vida molt més autònoma.
 
2. En què consistia el servei?
Tens una persona al teu càrrec que t’ajuda a fer allò que tu no pots fer per les teves circumstàncies físiques. Jo, per exemple, vaig contractar un assistent que tenia carnet de conduir i m’ajudava a venir a la UAB i a la universitat si necessitava qualsevol cosa com, per exemple, prendre apunts o anar al bar, desplaçar-me per la universitat o tasques més quotidianes, aquesta persona m’ajudava. Onze anys més tard, aquest mateix servei s’està ampliant al territori de Catalunya a través d'ECOM i altres entitats i serveix per tenir una vida molt més independent, es treballa en diferent àmbits: inclusió social, laboral o acadèmica.
 
3. Les persones amb diversitat funcional, en quina mesura accedeixen a la universitat?
La composició del col·lectiu és molt complex, però cada vegada més hi ha estudiants que arriben a la universitat, la qual cosa és un èxit per les polítiques socials, un reflex que s’estan fent bé les coses i que cada vegada les persones amb diversitat funcional participen més i es formen més, tot i això, el percentatge és baix. Per arribar aquí has de superar moltes situacions externes complicades. La persona, a més, ha de tenir metes i per això ha d’estar molt empoderada, tenir conviccions personals, no deixar-se emportar pels missatges socials de ‘pobret’ i que la seva família sigui un gran suport. Jo sempre dic que són esportistes d’alt rendiment, perquè si comparem les persones que són olímpiques entre la població normal i les persones amb diversitat funcional que arriben a tenir una carrera i després segueixen fent màster, probablement, la ràtio és semblant. Les polítiques socials estan ajudant molt, però segueixen faltant recursos per a l’autonomia, perquè puguin fer una vida sense dependre de la seva família o amics, perquè puguin anar a la universitat. Jo vaig ser un afortunat.
 
4. Què vas fer al acabar la carrera?
Jo des del principi sabia que volia investigar i fer teràpia. Fent teràpia podia canviar el meu entorn més pròxim i fent investigació, podia fer canvis transcendentals, tot segons els meus valors. Vaig seguir una mica el camí marcat, fer la carrera, dos màsters, una carrera molt acadèmica. Després vaig començar el doctorat, i aquest camí tan marcat, es va trencar completament, vaig deixar el doctorat i vaig començar amb Singular Entrepeneurs.
 
5. Com va néixer Singular Entrepreneurs?
Daniel Furlan, del Consell Social de la UAB, ens va convocar a diferents membres del PIUNE per veure com es podia des de la diversitat funcional, aportar creixement i innovació a la societat. Després de varies reunions, vam observar que la societat cada vegada tenia més quantitat de tot, i aportar alguna cosa, era molt difícil, perquè com que hi ha molt de nivell competitiu, marcar la diferència, exigeix molts recursos. Llavors, vam apostar pel model disruptiu, trencar aportant nous punts de vista.
 
6. Quins nous punts de vista?
Noves experiències de vida, que amb anterioritat han sigut silenciades o menys considerades, i la diversitat funcional té moltes coses a aportar per diversificar la societat i aportar riquesa. Per un motiu molt senzill, es va arribar a la conclusió que a la UAB, en el grup de persones amb diversitat funcional, hi havia molt de talent, perquè som persones amb una experiència de vida on hem hagut de superar diferents situacions i, a més, hi ha un coneixement tècnic molt ampli en diferents camps. Llavors, emparellaves el diagnòstic de la situació amb la solució. És el model que nosaltres anomenem ‘nothing about us, without us’, perquè moltes vegades succeeix que persones sense diversitat, elaboren plans per a persones amb diversitat, i llavors les solucions tècniques no són tan adequades com podrien ser. Així va néixer Singular Entrepreneurs que és la part teòrica de tot el que fem, i després està Singular Synergy, una concreció sobre el que diem a la teoria.
 
7. Com ha anat evolucionant el projecte?
D’això ja en fa 3 anys. Havíem d’aterrar la teoria, perquè sinó, ens podíem perdre en el camp de les idees i no transformar la societat. Vam observar que una palanca de canvi important era precisament el tan impopular turisme, perquè és un motor econòmic molt important de la ciutat, de manera que hi ha capacitat per invertir, i per altra banda, viatjar es un desig del col·lectiu.  A més, Barcelona aposta pel turisme sostenible, i el turisme de persones amb diversitat funcional està inclòs en el turisme sostenible. Per tot això, s’alineaven tots els condicionants i vam considerar que la nostra forma d’aportar en aquest mercat, era a través de la consultoria. I aquí comença Singular Synergy.
 
8. Quins serveis oferiu?
Els nostres clients són empreses i administracions públiques i la nostra tasca és evaluar tot el que haurien de fer perquè persones amb diversitat funcional es puguin relacionar de forma autònoma pels diferents espais. És molt interessant perquè estem trencant amb moltes idees preconcebudes, la primera de totes, que les persones amb diversitat funcional no són les úniques responsables de la seva inclusió dins de la societat, sinó que l’entorn és molt important, perquè si l’entorn està preparat, les limitacions són més invisibles. Estem incloent i fent desaparèixer el concepte de discapacitat. Pel procés, agafem equips de persones amb diversitat funcional, els formem, els instruim en recollir dades i aquestes persones, que jo coordino, van a diferents llocs i elaboren informes en relació a la seva diversitat funcional.
 
9. Per quins clients heu treballat?
Hem fet auditoria i formació al personal en cadenes hoteleres, a l’Ajuntament de Barcelona estem auditant prop de 60 establiments esportius per promoure la salut i l’oci del col·lectiu. A PortAventura, vam fer formació i auditoria, perquè volen captar el mercat del turisme inclusiu, i per això, cal preparar tota la cultura de la companyia, les persones que estan al capdavant, han de tenir una formació per prendre dedicions, les polítiques de preus s’han d’adequar a la realitat que posteriorment es troben les persones amb diversitat funcional.  Vam assessorar amb Javier Torrescasana, cofundador de Barcelona Special Traveler, una agència de turisme accessible i l’arquitecte Enrique Rovira-Beleta, un històric que porta des del 92 millorant la ciutat de Barcelona. Totes les persones amb diversitat funcional de la nostra generació li devem molt.
 
10. Quin és el vostre objectiu a mig termini?
Transcendir. Que els llocs estiguin més adequats, que hi hagi més treball en el col·lectiu, que hi hagi més oportunitats acadèmiques i laborals. Aquesta és la nostra meta, per arribar, hem de treballar molt i tenir molta persistència davant de les derrotes, a més, molt de networking i venta. Per a poder transcendir, és indispensable que el col·lectiu estigui en posicions en les que es puguin prendre decisions, perquè si no, estem reproduint situacions habituals en les quals, persones sense diversitat funcional sobre protegeixen o tenen una actitud paternalista.
 
11. I d’aquesta entrevista, què vols que transcendeixi?
Pot ser sobretot una inspiració per a persones amb diversitat funcional que estan estudiant o que són alumni de la UAB. Vull dirigir-me a ells i dir-los simplement que facin el que vulguin fer, que segurament els durà molt lluny. Tant en l’àmbit formatiu com en l’àmbit social, que facin cas a la seva intuïció i que persisteixin. Per les persones sense diversitat funcional que estiguin llegint aquesta entrevista, que no tinguin por a res, és molt obvi que relacionar-se amb totes les persones serà un focus de creixement per a les persones sense diversitat funcional. Hem de trencar les barreres, perquè llavors tot és més fàcil del que sembla. Que no tinguin por tampoc a tenir diversitat funcional algun dia, perquè no és tan dramàtic com pot semblar, simplement és una qüestió de recursos i de formació, i és molt important ser comunicatiu, perquè totes les coses que es parlen, s’entenen i es solucionen. I una altra cosa que sorprèn molt, jo estic orgullós de ser divers, no canviaria la meva experiència de vida. Vull una mica apel·lar a l’orgull de pertinença al col·lectiu, perquè a través daixò, es pot construir una identitat que sigui resolutiva per a la societat.
 
12. Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb discapacitat, celebrat a la UAB el 5 de desembre, vas llegir un manifest. Com va ser l’experiència?
Van contactar amb mi perquè sóc alumni, i perquè estic en la comissió d’elaboració del pla de discapacitat de la UAB, que està en procés de redacció, i van pensar des de l’Observatori per la Igualtat que era interessant donar veu a gent amb diversitat funcional, la qual cosa és un gran encert. Per mi va ser una gran oportunitat per agrair a totes les persones i programes que han fet possible que jo estigués allà, em vaig sentir molt bé, molt agraït i feliç de poder expressar això.