24/05/2019

Joaquim Maria Puyal va retransmetre el seu primer partit el 18 de desembre de 1968, era un Barça –Córdoba, que va acabar amb un 4-0 a favor del Barça. Tenia 19 anys, i feia només uns dies que havia entrat a ràdio Barcelona, una emissora de la SER, una feina que compaginava amb els estudis de  Filologia: “Jo des de molt petit estava enamorat de les paraules i dels sons, m’agradava la ràdio, sentia els sons, les veus, les músiques de la ràdio i pensava que aquella construcció era gairebé màgica, poder escoltar allò i poder imaginar tot un món”. 

Puyal va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona el passat 7 de maig, tancant el cicle dels cinc honoris causa investits en motiu del cinquantè aniversari de la Universitat. Vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo com a titulat en Ciències de la Informació a la UAB i fer un repàs a la seva trajectòria. 

Els primer passos professionals
L’estima per les paraules el va dur de ben jove a recórrer cada dijous les ràdios de Barcelona buscant una oportunitat, que va trobar finalment a Radio Barcelona, on va començar presentant radio formules: “Vaig presentar los 40 principales. I al cap de dos dies em va cridar el director i em va dir: “T’atreviries a retransmetre un partit de futbol?’ I li vaig dir: “Jo m’atreviria”. Era un Barça-Còrdova, em va enviar un locutor per si en un moment determinat no sabia continuar o em quedava aturat. I vaig tenir sort, perquè vaig poder retransmetre el partit sencer”. No es podia imaginar en aquell moment, que en retransmetria al voltant de 3.000 més durant 50 anys.

Ja endinsat en el món radiofònic, decideix aprofundir en els seus coneixements periodístics i es matricula en els estudis de Ciències de la Informació a la UAB, on es gradua en les primeres promocions: “Era una universitat jove, que naixia, que tenia tota la força i l’empenta de les primeres èpoques, a més, ,coincidia amb l’època de l’obertura democràtica. L’Autònoma va ser una universitat trencadora, una universitat associada amb les idees de progrés i per mi, venir a aquesta universitat en aquella època va significar continuar aquest període de relacions amb els companys, de descobriment molt intens vitalment”.


La retransmissió del primer partit en català
Joaquim Maria Puyal va retransmetre el primer partit en català a la ràdio després de la Segona República. En un moment en que el català, durant la Transició, s’anava reincorporant progressivament a totes les esferes, la retransmissió en català d’un esport de masses, va suposar un gran avenç: “Immediatament molta gent es va sentir molt gratificada de poder escoltar el català a la radio en partits de futbol. Com que el barça té molta força, una cosa va portar a l’altra i al cap de pocs anys ja es va veure com una cosa natural escoltar els partits de futbol en català”.

Però per Puyal, que continuava estimant les paraules, no va ser fàcil. Va ser tot un repte lingüístic: “El gran problema va ser fer el trànsit d’una llengua a l’altre i veure aleshores quines solucions que feia servir en castellà podien ser en català i com havien de ser, mirant sempre que fos normatiu, però que fos també popular. Aquest va ser el problema a resoldre”.

Doctor en Lingüística el 2010
Una faceta més desconeguda de Puyal és l’acadèmica, el 2010 va dipositar la seva tesi “Elements per a l’anàlisi del discurs de la televisió. Organització, fiabilitat i producció”, que va obtenir la qualificació de Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat: “De jove, després d’acabar la carrera a la UB, em van contractar de professor no numerari, vaig fer la tesina, i els cursos de doctorat, però vaig començar a treballar la radio i ja no vaig fer la tesi. Al cap de 30 anys un dia em vaig trobar amb el doctor Sebastià Serrano, que ha sigut el meu mestre a la UB i em va animar a reprendre la idea de la tesi”. 

2018, un punt i seguit
El 2018,  fa menys d’un any, Puyal anuncia que deixa la retransmissió de partits: “Després de retransmetre partits de futbol durant 50 anys, vaig pensar que ja n’hi havia prou. Quan canvies una rutina és un canvi que has d’acceptar i a vegades, costa una mica. Però estic content d’haver fet aquest feina durant tots aquest anys i estic content d’haver-ho deixat quan ho vaig deixar”. I de fet, no tanca la seva trajectòria professional, sinó que s’obre a nous camins: “Els reptes de futur són bàsicament mirar de viure amb l’activació i l’estímul  que et permeti trobar cada dia un al·licient. És molt interessant mirar de trobar en cada moment l’equilibri en funció de les teves capacitats i amb la consciència que el pas dels anys es va notant i que en cada moment i en cada circumstancia cal ser conscient de per on passes”.


Mira l'entrevista completa al següent vídeo: