Una nova distinció de la Generalitat du el nom d'Encarna Sanahuja

Encarna Sanahuja Yll
Encarna Sanahuja, professora del Departament de Prehistòria de la UAB i referent de la lluita feminista, ens va deixar l'any 2010. Ara, la Generalitat ha creat, dins de les distincions Jaume Vicens Vives, una menció amb el seu nom per reconèixer les pràctiques docents destacades amb perspectiva de gènere.

13/06/2019

La Generalitat ha creat, dins de la distinció Jaume Vicens Vives, la menció Maria Encarna Sanahuja Yll a l'excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent. Sanahuja (1948-2010) va ser professora del Departament de Prehistòria de la UAB. L'objectiu és "identificar i premiar l'activitat docent del professorat, així com d'equips docents o grups d'innovació que hagin desenvolupat una actuació remarcable en la inclusió en la pràctica docent de la perspectiva de gènere".

La creació d'aquesta menció ha estat una iniciativa de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya i respon, segons el govern, a "la necessitat d'encarar el repte encara pendent que suposa la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en la docència universitària" i al fet que "la institució universitària ha de ser la impulsora de polítiques que promoguin la igualtat de gènere en la carrera docent universitària i la correcció dels biaixos en la docència".

Fundadora de Duoda

Sanahuja va ser professora titular del Departament de Prehistòria de la UAB des de l'any 1987 fins a la seva mort. Va estar relacionada activament amb el moviment feminista català. Va ser una de les fundadores del centre Duoda (Estudi de les Dones, 1988) de la Universitat de Barcelona i de la revista Duoda. També va ser presidenta de la Xarxa Feminista de Catalunya.

La trajectòria docent i investigadora de Sanahuja es va caracteritzar sempre per una voluntat constant d'integrar el seu compromís social i polític a la seva activitat acadèmica. Fruit d'aquest esforç, va ser una de les pioneres en promoure l'interès en les disciplines històriques envers els problemes de les dones, tant en la programació de docència com en publicacions i recerca.

La seva labor científica, centrada en l'arqueologia prehistòrica, es va desenvolupar a Catalunya, Balears, País Valencià, Andalusia i Sicília. Són destacables els seus treballs en jaciments com Gatas (Almería), Son Ferragut i Son Fornés (Mallorca). Entre les seves aportacions a l'arqueologia destaquen les anàlisis sobre mitjans de treball i sobre representacions figuratives de la prehistòria europea, o sobre relacions socials a partir de l'estudi de necròpolis i unitats domèstiques.