UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els estudis epidemiològics sobre les causes de mortalitat i morbiditat en fauna salvatge han permès obtenir dades sobre l'estat de salut dels ecosistemes, proporcionant informació sobre els factors naturals o antropogènics que poden representar una amenaça per a les poblacions animals. D'altra banda, la creixent conscienciació de la societat sobre la conservació de la natura i pel benestar animal, i la necessitat de protecció de les poblacions d'animals salvatges amenaçats, ha conduït al desenvolupament de la medicina i rehabilitació de la fauna silvestre.
 
El primer objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat descriure les causes d'ingrés d'aus rapinyaires al Centre de Fauna de Torreferrussa (Barcelona), durant els anys 1995-2007 i avaluar-les al llarg del període d'estudi, detectar variacions estacionals i diferències relacionades amb valors demogràfics com l'edat, el sexe o l'ordre zoològic. En aquest estudi retrospectiu unicèntric s'han inclòs un total 7.021 individus homogèniament distribuïts en els ordres Strigiformes (amb 3.521 exemplars pertanyents a 7 espècies) i Falconiformes (amb 3.500 exemplars pertanyents a 23 espècies).
 
En el primer treball es presenten les freqüències de les causes d'ingrés d'acord amb les variables especificades. En aquest primer estudi es posa de manifest que les causes antropogèniques, tant directes com indirectes, són les més freqüents. Cal destacar la importància dels trets, la segona causa de traumatisme i que no ha experimentat un descens al llarg del període d'estudi. Pel que fa a les malalties naturals, la tricomoniasis presenta la major prevalença tant en rapinyaires diürnes com en nocturnes.
 
Un altre dels objectius de la tesi ha estat expressar els resultats de l'evolució clínica de la rehabilitació d'aus rapinyaires des de la perspectiva del control de qualitat, aspecte nou en la medicina d'animals salvatges. Per a això, en el segon i tercer treballs, s'ha realitzat una anàlisi estratificada dels resultats de la rehabilitació d’acord amb la causa, espècie i signes clínics. Aquesta aproximació pretén establir uns paràmetres bàsics per a poder valorar la qualitat universal i adequada per a tots els centres de recuperació de fauna, que resulta de gran importància per poder comparar els diferents estudis en un futur. És evident que, tant des del punt de vista de la gestió com del control de qualitat, cal presentar les dades sobre taxes d'alliberament, de mortalitat no assistida (mort natural), d'eutanàsia i de no recuperats o mantinguts en captivitat de per vida. Basant-se en les dades crues del segon i tercer estudis, és evident que el balanç global de la rehabilitació és negatiu, amb un 52,8% de resultats de fracàs (que inclou la mort natural, l'eutanàsia i els ocells no recuperats però mantinguts en captivitat) i un 47,2% d'aus alliberades al medi natural.
 
Altres paràmetres de gran utilitat són la durada de l'estada hospitalària o "temps fins l'alliberament" i el "temps fins a la mort". Tots dos índexs permeten una valoració de l'optimització de recursos econòmics, així com de millora del benestar animal. La informació bàsica sobre els resultats de rehabilitació d'aus rapinyaires salvatges ha d'incloure tant l'anàlisi cru de les taxes prèviament descrites,  els paràmetres lligats al temps, com també els resultats estratificats per les causes primàries, l'espècie i els signes clínics. D'aquesta manera, és possible identificar els factors de risc relacionats amb cada espècie i proporcionar resultats comparables entre estudis, pas previ a la implementació de protocols normalitzats de rehabilitació.