UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La caça de subsistència d'espècies silvestres és una activitat habitual important en la cosmovisió indígena, que ha estat sostenible amb la biodiversitat durant mil·lennis, així com una eina de conservació. En l'última dècada ha sorgit una profunda "crisi de carn de muntanya" provocada per una alarmant disminució de la densitat d'espècies silvestres, amb la conseqüent reducció de l'aportació proteica per a les comunitats indígenes amazòniques. Les possibles solucions conservacionistes a aquesta crisi s'han de basar en una millora en el maneig de la fauna silvestre que converteixi l'activitat de la caça de subsistència en una activitat sostenible a mitjà i llarg termini.

Tot i que tota espècie és capaç de suportar un cert nivell depredatori, algunes espècies són especialment sensibles a la sobreexplotació a causa de les seves reduïdes taxes reproductives i/o baixes densitats de població. Per tant, és fonamental ampliar el coneixement de la biologia reproductiva per comprendre la dinàmica de les poblacions silvestres de mamífers, i per estimar la seva capacitat de resposta davant de possibles agressions humanes, dins de les quals es troba la caça.


Figura: Caçador de subsistència arribant a la comunitat amb un cérvol vermell (Mazama americana) a l'esquena.

En aquest article es caracteritza la biologia de la reproducció del cérvol vermell (Mazama americana) de l'Amazònia peruana a través de l'estudi dels òrgans genitals de 89 femelles adultes recol·lectats per comunitats indígenes. Aquest estudi es troba inclòs dins d'un programa més ampli de treball iniciat l'any 2001 que té com a objectiu avaluar la sostenibilitat de la caça de les poblacions dels principals mamífers silvestres a la regió. La col·lecta d'aquest material biològic, autoritzada per l'Estat peruà i inclosa dins d'un programa de maneig comunal de fauna silvestre, aprofita els òrgans de rebuig resultants de l'habitual caça de subsistència per part de les comunitats locals.

El cérvol vermell presenta una baixa productivitat reproductiva, amb només una cria nascuda per part, que dóna com a resultat 0.87 cries nascudes anualment per femella gestant. Aquests paràmetres reproductius posen en evidència la baixa capacitat de recuperació biològica de les poblacions de cérvol vermell. Aquest treball és, a més, és el primer estudi anatòmic i histològic dels òrgans genitals femenins en aquesta espècie, caracteritzant la seva fisiologia reproductiva, principalment la funció ovàrica, i aporta una informació biològica fonamental per millorar el maneig de fauna a l'Amazònia peruana.