UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’adquisició del llenguatge es produeix de manera espontània, sense instrucció i de forma molt primerenca en els infants. Tot i que la major part de coneixements gramaticals de la llengua del medi ja han estat adquirits als 3 anys, hi ha construccions en que els nens triguen més en assolir. Un d’aquests casos és el de la comprensió de les frases de relatiu:

(1) el nen [que l’àvia pentina]

A (1) el nen és el nucli de la frase de relatiu que l’àvia pentina i s’interpreta com a objecte de pentina. La frase de relatiu d’(1) és una frase de relatiu d’objecte, en contrast amb una frase de relatiu de subjecte:

(2)    el nen [que persegueix els gats]

S’ha observat que en moltes llengües, els infants tenen problemes per comprendre les frases de relatiu d’objecte, mentre que no en tenen tants en comprendre les de subjecte. En aquest article vam considerar en català resultats de comprensió i producció de frases relatives, tant de subjecte com d’objecte, amb nens de 5 anys. Els resultats reprodueixen l’asimetria que s’ha trobat en altres llengües entre els dos tipus de frases de relatiu, tant en comprensió com en producció.

Assumim que els infants no estan subjectes a cap retard en el coneixement (implícit) de les operacions gramaticals i analitzem aquesta asimetria en termes del processament de les frases de relatiu. Segons treballs d'altres investigadors (Gibson 1998, Morrill 2000), les dificultats de processament augmenten en funció del nombre de dependències sintàctiques no resoltes que el parlant ha de mantenir a la memòria a curt termini en el transcurs del processament incremental. Amb aquest tipus d’anàlisi esperem que la comprensió i la producció no es diferencïin.

A més, l’anàlisi de les asimetries entre relatives de subjecte i d’objecte en termes de processament explica que els subjectes adults sans també presentin la mateixa asimetria en condicions de càrrega de processament.

La mètrica de complexitat utilitzada permet de fer prediccions precises, a diferència d’altres mètriques de complexitat a què s’apel.la en la bibliografia. L’aplicació de la mateixa mètrica a llengües amb una estructura sintàctica diferent (e.g. el basc, una llengua de nucli final, a diferència del català) prediu, correctament pel que sabem fins ara, que l’asimetria de subjecte i d’objecte no es dóna universalment.