• UABDivulga
12/2010

Molècula Alzheimer i Parkinson
Teràpies per a l'Alzheimer i el Parkinson amb menys fàrmacs

Investigadors del CSIC, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat i patentat noves molècules per al tractament de malalties neurodegeneratives, especialment l'Alzheimer. L'interès d'aquests compostos, derivats de la propargilamina, és que actuen sobre diversos receptors cerebrals i que són neuroprotectors, cosa que els converteix en fàrmacs multipotents que permetrien evitar les teràpies tipus "còctel" basades en diversos fàrmacs. Proves in vitro han mostrat que sobre alguns receptors són més efectius que els fàrmacs actuals.

Una estratègia innovadora per al tractament de les malalties neurodegeneratives és aconseguir el que els experts denominen fàrmacs multipotents, és a dir, fàrmacs que actuïn sobre alguns dels receptors cerebrals implicats en la malaltia. Això és especialment interessant en el tractament de malalties multifactorials com és el cas de l'Alzheimer, per al tractament fins ara ha dominat la tendència general d' "un receptor, un fàrmac".

Un grup d'investigadors del CSIC, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat diverses molècules, derivades de la propargilamina, que poden actuar sobre varis dels receptors implicats en la malaltia d'Alzheimer. Proves in vitro realitzades fins ara revelen que són diverses vegades més efectives augmentant els nivells d'acetilcolina que els fàrmacs actuals i que tenen, a més, efectes neuroprotectors. Encara que la investigació està en una fase inicial, els resultats preliminars són prometedors i permetrien avançar en la recerca d'un tractament basat en un sol fàrmac que eviti les teràpies "còctel".

La majoria de fàrmacs emprats actualment per tractar l'Alzheimer actuen exclusivament inhibint l'enzim acetilcolinesterasa, de manera que s'aconsegueix augmentar els nivells del neurotransmissor acetilcolina i afavorir la transmissió neuronal. Però no són fàrmacs neuroprotectors -a excepció d'un fàrmac, la tacrina, amb efectes neuroprotectors gràcies a que és un inhibidor de la MAO però requereix dosis molt altes i va ser retirat a Espanya per toxicitat-, així que per cobrir dos fronts (la neuroprotecció i l'acetilcolina) cal recórrer normalment a més d'un fàrmac.

Tot cercant una molècula que pogués unir les dues propietats, els investigadors han partit de la propargilamina, una molècula de la qual ja hi ha derivats per tractar el Parkinson i que sí que té efectes neuroprotectors: la propargilamina inhibeix els enzims monoamino oxidases A i B (MAO A i MAO B), inhibició que redueix la formació de radicals lliures, responsables de l'estrès oxidatiu, i amb la qual s'aconsegueix l’efecte de neuroprotecció. Segons els investigadors es tracta de modificar els punts clau on la molècula actua amb els receptors.

En un treball lent i laboriós, s'ha aconseguit obtenir mitja dotzena de molècules que actuen sobre quatre receptors: inhibeixen simultàniament els enzims MAO-A i MAO-B, la colinesteresa i la butirilcolinesterasa. Aquest últim és un enzim implicat també en els nivells d'acetilcolina i sobre el qual no tenen efecte molts dels fàrmacs destinats a tractar l'Alzheimer.

Proves realitzades in vitro, en els laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona, han mostrat que dues de les molècules són més eficaces inhibint les MAO que la tacrina: inhibeixen entre 6 i 8 vegades més la MAO A, i entre 4 i 12 vegades més la MAO B. Els resultats també revelen que són eficaces inhibint la colinesterasa i molt eficaces inhibint la butirilcolinesterasa. Ara els investigadors estan treballant per veure els efectes sobre la formació d'agregats de proteïna beta-amiloide, un factor decisiu en el desenvolupament de la malaltia.

La recerca està en una etapa preliminar però és una estratègia que val la pena investigar per al tractament de malalties neurodegeneratives, sobretot l'Alzheimer. Els fàrmacs en clínica, explica, permeten alleujar els símptomes però no retarden massa la evolució de la malaltia. Els investigadors esperen obtenir, a partir d'aquestes molècules, una eina terapèutica més eficaç i potent, que asseguri el confort i la comoditat del pacient en l'administració i dosificació.

Els investigadors de la UAB que han participat en aquesta recerca són Mercedes Unzeta, Irene Bolea i Gerard Esteban, del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular i de l'Institut de Neurociències de la UAB.

Mercedes Unzeta
 
View low-bandwidth version