UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Al llarg de la seva història evolutiva alguns mamífers -com els primats, els cetacis i els elefants- han desenvolupat cervells que són molt més grans del que s'esperaria per la seva mida corporal. Se sap que desenvolupar un cervell gran implica alts costos en termes energètics i de temps de desenvolupament. Llavors, per què la selecció natural ha afavorit l'aparició d'aquests grans cervells? Aquesta qüestió ha intrigat als científics des de Darwin (1871, "La descendènica de l'home"), que creia que un cervell gran, com el dels humans, millora la capacitat mental dels individus. Un segle després, però, encara existeix controvèrsia respecte als avantatges selectives de desenvolupar un cervell de grans dimensions.

Clàssicament s'ha considerat que un dels avantatges selectives de posseir un cervell gran és el facilitar el desenvolupament de nous comportaments per respondre a reptes ecològics que l'individu no ha experimentat mai abans, com ara una reducció sobtada dels aliments o la irrupció de un nou depredador. Aquest paper "protector" del cervell permetria reduir la mortalitat i, en conseqüència, allargar la vida reproductora dels individus, compensant d'aquesta manera els costos energètics i de desenvolupament associats a un cervell gran. Però, quines evidències tenim de que el cervell juga aquest paper protector? Fins fa poc, les evidències eren escasses i ni tan sols havia acord sobre si les espècies amb cervells grans viuen més temps. Un estudi recent ofereix noves evidències a favor de la hipòtesi del cervell "protector".

Mitjançant l'anàlisi de 493 espècies de mamífers, de diferents regions del planeta, investigadors del CREAF-UAB i de la universitat de Utrech van descobrir que les espècies que han desenvolupat grans cervells viuen més anys que les que tenen cervells petits, com suggereix la teoria del cervell protector, i per tant, poden reproduir-se més vegades. Tot i que es tracta d'evidències correlatives, que no necessàriament indiquen causa-efecte, aquesta relació és robusta a factors de confusió com els trets d'història de vida, ecologia, distribució geogràfica i la història evolutiva comuna. Atès que l'extensió del període de vida és central en moltes hipòtesis sobre els avantatges de desenvolupar cervells grans, aquests resultats ofereixen una base sòlida sobre la qual continuar construint una teoria general sobre l'evolució del cervell.