• UABDivulga
09/2009

La toxoplasmosi afecta a isards catalans

Toxoplasmosi trobada a l'isard del Pirineu

La malaltia causada pel paràsit protozoari Toxoplasma gondii pot infectar nombrosos mamífers, fins i tot l'home. Malgrat que els felins domèstics i salvatges són els hospedadors definitius, el paràsit circula per diferents hospedadors intermediaris, què són infectats pel consum d'agua o teixits animals contaminats, així com per transmissió mare-fetus, el què pot generar avortaments o mortalitat durant el part. El consum humà de les peces caçades, com els ungulats salvatges, pot posar en perill la seva salut en contraure la malaltia. S'han trobat anticossos front la toxoplasmosi a diferents ungulats de la Península Ibèrica, el què indicaria que els subjectes van trobar-se exposats al paràsit. Un isard capturat a la Vall Fosca (Lleida) va morir setmanes després d'agafar-lo, havent-li diagnosticat mort per toxoplasmosi, el què confirmaria el primer cas d'aquesta malaltia a l'isard.

La toxoplasmosi és una malaltia causada per Toxoplasma gondii, paràsit protozoari de distribució mundial que pot infectar nombroses espècies de mamífers, inclòs l'home. El cicle d'aquest paràsit és indirecte: els felins domèstics i salvatges són els hospedadors definitius, mentre que una gran varietat d'espècies poden actuar com a hospedadors intermediaris. Aquests s'infecten per l'ingestió de menjar o aigua contaminada amb ooquists del paràsit, pel consum de teixits animals amb presència d'ooquists o per transmissió al fetus en femelles gestants. La toxoplasmosi és una causa freqüent d'avortaments i mortalitat perinatal en l'ovella, la cabra i en nombroses espècies d'ungulats salvatges. Per tant, algunes espècies cinegètiques que són consumides per l'home, poden ser una font d'aquesta malaltia. A Nordamèrica, s'ha comprovat que algunes espècies de cérvols han esdevingut reservoris d'aquesta malaltia, i que suposen un risc per les persones que consumeixen els animals que es cacen. 

A la Península Ibèrica, en estudis realitzats anteriorment s'han detectat anticossos front a Toxoplasma gondii en nombroses espècies d'ungulats, inclosos 2 de 10 isards analitzats, que provenien de la Cordillera Cantàbrica. A Catalunya, s'ha observat una prevalença elevada d'anticossos en el cérvol. De fet, en estudis realitzats prèviament en gats, s'ha observat una elevada prevalença d’anticossos (45%), pel que es suposa que els ooquists de Toxoplasma gondii siguin freqüents en el medi ambient de la nostra regió i puguin contaminar altres espècies, com els ungulats salvatges. A més a més, la recuperació de les poblacions de gat fer durant els últims anys, pot contribuir a que a Catalunya la presència del paràsit sigui més freqüent que en d'altres indrets.

Un isard mascle de 6 anys es va trobar a la Vall Fosca (Pirineu lleidatà) i es va deixar agafar fàcilment, ja que es mostrava tranquil i no fugia davant de la presència humana. L'animal es va portar al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, a Lleida. No obstant això, el seu estat general es va anar deteriorant i va morir al cap d'un mes. La necròpsia va determinar un estat de nutrició molt deficient. Microscòpicament es va detectar una toxoplasmosi sistèmica i una infecció aguda per bacteris gram negatius. Mitjançant tècniques d'immunohistoquímica, es va confirmar el diagnòstic de la toxoplasmosi. Aquesta és la primera vegada que es diagnostica un cas de toxoplasmosi en l'isard.

Quists de Toxoplasma gondii a diferents teixits de l'isard afectat. (A) Cervell. (B) Pulmó. (C) Fetge. (D) Cervell (Tinció de PAS). (E) Fetge. Detecció del paràsit mitjançant immunohistoquímica.

Ignasi Marco

Referències

"Systemic toxoplasmosis and Gram-negative sepsis in a southern chamois (Rupicapra pyrenaica) from the Pyrenees in northeast Spain". Marco, I; Velarde, R; Lopez-Olvera, JR; Cabezon, O; Pumarola, M; Lavin, S. JOURNAL OF VETERINARY DIAGNOSTIC INVESTIGATION, 21 (2): 244-247 MAR 2009.

 
View low-bandwidth version