UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Freqüentment, en sòls contaminats per alts nivells de metalls pesants s’observa una proliferació extraordinària de plantes paràsites o hemiparàsites. Aquestes no han perdut la capacitat de fer la fotosíntesis, però obtenen l’aigua i nutrients minerals a través de la planta hoste mitjançant un haustori que substitueix l’arrel que, en les plantes no paràsites, és la responsable d’absorbir aquests elements directament del sòl.

En aquest treball s'han analitzat l’acumulació de metalls pesants des del sòl a plantes hoste del gènere Cistus i la transferència d’aquests contaminants cap a plantes d’Odontites lutea que les estan hemiparasitant. 

En el nostre estudi comparem tres localitats de l’àrea Mediterrània que difereixen en la seva càrrega de contaminació per metalls pesants: un sòl serpentí ric en Cu (Mina Libiola, Itàlia), un sòl miner ric en Pb i Ba (Mina Maria de Palafrugell) i un sòl no contaminat (Cap de Creus).

Els sòls contaminats habitualment són poc fèrtils per la presència d’un excés de metalls pesants, així com per una baixa disponibilitat d’aigua i nutrients essencials. Els resultats obtinguts mostren que l’estil de vida que representa el parasitisme aporta avantatges a Odontites lutea. L’hoste, a part de proporcionar aigua i nutrients necessaris per al bon creixement del paràsit, filtra i/o desintoxica eficientment els metalls pesants del sòl protegint el paràsit dels seus possibles efectes tòxics.