Analitzen les concentracions de radó a la Garrotxa
La importància radiològica i geofísica del gas radó, un gas radioactiu que neix de la desintegració del radi present a l’escorça terrestre, ha motivat al Grup de Física de les Radiacions i a la Unitat de Geodinàmica Externa i d'Hidrogeologia de la UAB a dur a terme estudis relacionats amb aquest gas a la zona volcànica de la Garrotxa, una zona que per les seves característiques geològiques, com ara la presència de falles que poden ser actives, podria afavorir la presència de radó. Els resultats obtinguts al llarg de més d’un any d’investigacions, on s’han mesurat llocs de treball, llars i zones properes a la falla d’Amer, demostren que les concentracions en general són baixes, però que les seves variacions estacionals depenen de la presència de materials volcànics en el subsòl i d’una xarxa de conductes subterranis. Aquest resultat ha motivat un estudi més detallat de caracterització dels bufadors.
Aquest gas radioactiu es pot acumular en llocs tancats i poc ventilats i la inhalació dels seus descendents provoca la contribució més important a la dosis total de radiació natural rebuda pel públic en general. L'estudi i la mesura de les concentracions de radó en llocs de treball on els nivells de radó poden ser elevats, com ara balnearis, coves, mines, túnels, etc. és d’un especial interès des del punt de vista de la protecció radiològica de treballadors i usuaris.
Durant 14 mesos s’han fet mesures en 125 llocs de treball i habitatges d'Olot i de 4 pobles de la falla d'Amer (veure figura 1). Els valors obtinguts són en general baixos i, per tant, es pot concloure que la població no està exposada a un risc radiològic significatiu. També s’ha trobat una dependència de les variacions estacionals del nivell de radó amb el tipus de sòl. Normalment, les concentracions de radó a l’interior d’edificis són més elevades durant l’hivern degut principalment a la disminució de la ventilació, però en el cas dels edificis construïts sobre materials volcànics s’ha observat el comportament oposat. L’augment dels nivells de radó a l’estiu és conseqüència del moviment convectiu de l’aire del sòl cap a l’interior dels recintes a través d’una xarxa de canals subterranis present als materials volcànics. Aquest efecte és molt important si el canal subterrani arriba a l’interior d’un recinte a través d’uns orificis naturals anomenats bufadors.
Durant 14 mesos s'han fet mesures en 125 llocs de treball i habitatges d'Olot i de 4 pobles de la falla d'Amer.
Aquest resultat ha motivat un estudi més detallat de caracterització dels bufadors, que ha estat presentat recentment al 24th International Conference on Nuclear Tracks in Solids a Bolonya. D'altra banda, l'efecte de la presència de la falla d'Amer no s'ha observat de manera clara en els resultats, segurament a causa del gran nombre de paràmetres que afecten l'acumulació de radó als interiors (condicions meteorològiques, contingut de radi en el sòl i els materials de construcció, ventilació, etc).
Referències
V. Moreno, C. Baixeras, LL. Font, J. Bach, 2008. Indoor radon levels and their dynamics in relation with the geological characteristics of La Garrotxa, Spain. Radiation Measurements 43, 1532-1540.
