• UABDivulga
12/2008

Descobreixen l'origen de les arrugues dels gossos shar-pei

Mucinosi cutània hereditària
Un equip d'investigadors dela Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert l'origen de la mucinosi dels gossos shar-pei, una malaltia hereditària que causa les arrugues característiques d'aquesta raça. La investigació, publicada a les revistes Veterinary Dermatology i Journal of Heredity, mostra com una alteració genètica en aquests gossos multiplica l'activitat d'un enzim que provoca la producció en excés d'àcid hialurònic, la substància que s'acumula a la pell i genera els plecs. Comprendre aquest mecanisme molecular permetrà dur a terme programes de reproducció per millorar la salut dels animals, pot ajudar a entendre malalties humanes com la febre mediterrània o les mucinosis hereditàries, i amplia el coneixement sobre els processos d'envelliment.

Els gossos de raça shar-pei tenen característiques úniques. Es van originar al sud dela Xina fa més de dos mil anys, amb la dinastia Han, com a gossos de guarda i de pastura. Van estar molt a prop de la desaparició, després de la revolució comunista de Mao Tse-Tung, però un criador de Hong Kong, Matgo-Law, va enviar, a principis dels anys 70, els últims exemplars reproductors als Estats Units, i allà es va iniciar la recuperació d'aquesta raça, considerada com la més rara del món.

La raça es va fer popular a Europa i als Estats Units a partir dels anys 90. Al llarg de la seva recuperació, les arrugues característiques dels antics shar-peis es van potenciar i van aparèixer individus amb un engrossiment cutani important i amb múltiples plecs. Aquest augment del gruix de la pell i la formació excessiva d'arrugues constitueixen una malaltia denominada mucinosi cutània hereditària, caracteritzada per una acumulació de material mucinós a la pell. Fins ara, es desconeixia el mecanisme que conduïa a aquest dipòsit.


Aquesta raça és un model molt valuós per l'estudi d'algunes malalties humanes.

 

Un equip d'investigadors de la UAB, dirigit pel professors Lluís Ferrer i Anna Bassols, ha descobert els mecanismes d'aquesta malaltia. La mucinosi dels shar-peis és deguda a una acumulació d'àcid hialurònic (un dels components principals de la substància que omple l'espai entre les cèl·lules d'un teixit) en les estructures cutànies, que provoca també que aquests animals presentin nivells elevats d'àcid hialurònic a la sang. Investigacions dutes a terme amb cultius de cèl·lules (fibroblasts) aïllades de la pell de shar-peis han permès demostrar que la síntesi de l'àcid hialurònic es produeix en quantitats anormalment elevades, a causa d'un excés en l'activitat (sobreexpressió) de l'enzim HAS2, un dels tres enzims responsables de la síntesi de l'àcid en mamífers. Ara, els investigadors treballen en la localització precisa de la mutació genètica responsable d'aquesta alteració metabòlica, en col·laboració amb els investigadors Armand Sánchez i Olga Francino, del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, juntament amb els investigadors de la Universitat de Uppsala (Suècia) Mia Olson i Kerstin Lindblah-Tod.

Els resultats tenen moltes aplicacions pràctiques. La raça shar-pei, a causa de l'elevada consanguinitat, presenta nombroses malalties, moltes de les quals són hereditàries. El coneixement de les bases genètiques i hereditàries de la mucinosi permetrà dissenyar programes de reproducció orientats a millorar la salut dels animals. A més, aquesta raça és un model molt valuós per a l'estudi de malalties humanes, com la febre mediterrània o les mucinosis hereditàries, per la qual cosa la recerca pot tenir aplicacions en la lluita contra aquestes malalties. D'altra banda, conèixer els mecanismes moleculars de la mucinosi ajudarà a entendre millor la biologia del teixit que envolta les cèl·lules, la matriu extracel·lular, i a comprendre processos com el reconeixement entre les cèl·lules i l'envelliment.

En la recerca han participat els investigadors del Departament de Medicina i de Cirurgia Animals i del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB Lluís Ferrer, Giordana Zanna, Dolors Fondevila,  Anna Bassols i Maria José Docampo. Els resultats de la investigació han estat publicats a les revistes Veterinary Dermatology i Journal of Heredity i es presentaran al congrés mundial de dermatologia veterinària World Congress of Veterinary Dermatology WCVD6, que tindrà lloc a partir del proper dia 19 de novembre a Hong Kong.

Lluís Ferrer, Giordana Zanna, Dolors Fondevila, Anna Bassols i Maria José Docampo.
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Els resultats s'han publicat a les revistes Veterinary Dermatology [Volume 19 Issue 5, Pages 314 -318] i Journal of Heredity, i es presentaran en el congrés mundial de dermatologia veterinària que tindrà lloc aquest mes a Hong-Kong (World Congress of Veterinary Dermatology, WCVD6).

 
View low-bandwidth version