• UABDivulga
01/2008

Mares, drogues i bebès

Detall de nina Barbie embarassada
Durant l'embaràs, la mare i el fetus formen un sol organisme. Per tant, tot allò que passi pel cos de la mare pot passar al fetus, incloent-hi les drogues d'abús. Aquest article examina quins mètodes existeixen avui dia per  detectar rastres d'aquestes drogues en diferents parts del cos de la mare i del nadó.

En els últims anys, s’ha aconseguit l’avaluació de l’exposició en l’úter a drogues d’abús mitjançant l’estudi de matrius biològiques (substàncies orgàniques) procedents del fetus i del nounat, (per exemple, el meconi - les primeres femtes del nadó, el cabell del fetus, la sang del cordó umbilical, l’orina del nounat), de la mare embarassada o de la mare que dona el pit (per exemple, cabell, sang, saliva, suor, orina, llet materna), o de substàncies que són a la vegada del fetus i de la mare (per exemple, placenta, líquid amniòtic – el líquid que hi ha dins de l’úter durant l’embaràs-).

En general, aquestes matrius tenen l’avantatge de que la seva recollida no és invasiva (amb l’excepció del líquid amniòtic, per al qual cal fer una punció de l’úter a través de l’abdomen de la dona embarassada) i que permeten una detecció precoç de l’exposició en diferents períodes de la gestació. Matrius com el líquid amniòtic, el meconi, el cabell del fetus i el cabell de la mare proporcionen un registre històric prolongat de l’exposició prenatal a determinades drogues i permeten estudiar diferents moments de l’embaràs: el líquid amniòtic per al principi de la gestació, el meconi per al segon i el tercer trimestres de l’embaràs, el cabell fetal per al tercer trimestre i finalment el cabell matern (si és prou llarg, aproximadament de 10 centímetres) per a tota la gestació. La placenta pot demostrar el pas d’una substància de la mare al fetus. La sang del cordó umbilical i l’orina del nounat són útils per a determinar l’exposició aguda a drogues d’abús durant el període immediatament anterior al part. La detecció de drogues en sang, saliva o suor de la mare només permet detectar el consum agut que s’ha produït en les hores prèvies a la recollida i dona poca informació sobre l’exposició fetal.

S’han utilitzat diferents proves immunològiques per a la detecció de les drogues en aquestes matrius o com a eines d’investigació quan no es disposa de tècniques basades en la cromatografia i espectrometria. No obstant això, en l’última dècada, s’han utilitzat de forma rutinària tècniques que combinen la cromatografia líquida i de gasos amb l’espectrometria de masses i s’ha aconseguir una identificació adequada de les drogues i les seves substàncies derivades (metabòlits) en aquestes matrius biològiques.

Les matrius fetals, neonatals i ocasionalment maternes són receptores en diferents graus de les drogues a les quals ha estat exposat el fetus en l’úter. És important realitzar una valoració acurada de l’exposició fetal a drogues d’abús mitjançant l’anàlisi d’aquestes substàncies per tal d’identificar als nounats de risc i que poden requerir tractament i seguiment.

Encara que actualment els mètodes analítics són específics i sensibles com per permetre la detecció de quantitats fins i tot mínimes de les drogues originals i dels seus derivats, es necessiten més estudis per fer que aquesta informació es pugui aplicar a la pràctica clínica.Finalment, el mecanisme de pas de les drogues al fetus a través de la placenta i els possibles efectes adversos de les drogues sobre els organismes en desenvolupament s’han d’investigar amb nous estudis en animals i en éssers humans.

Óscar García-Algar

Universitat Autònoma de Barcelona

Instituto Municipal de Investigaciones Médicas

Referències

“Biological matrices for the evaluation of in utero exposure to drugs of abuse” Lozano, J; Garcia-Algar, O; Vall, O; de la Torre, R; Scaravelli, G; Pichini, S. THERAPEUTIC DRUG MONITORING, 29 (6): 711-734 DEC 2007

 
View low-bandwidth version