UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En aquest article considerem les produccions de vint-i-un pacients afàsics, afectats d'afàsia de Broca, set parlants de català, set parlants de castellà i set parlants de gallec, i analitzem els errors en la producció de la flexió verbal. Tal com feia esperar la Hipòtesi de la Truncació de l'Arbre Sintàctic (Tree Pruning Hypothesis, TPH, Friedmann 1994, 2001) els pacients no produeixen qualsevol tipus d'error, sinó que cometen errors de forma selectiva: mentre produeixen la concordança entre subjecte i verb de forma bàsicament igual que els controls sans, tenen problemes amb la flexió de temps (per exemple, produeixen la frase El nen canta, no pas El nen canten, mentre que poden produir Demà el nen va cantar enlloc de Demà el nen cantarà. Aquests resultats es donen tant en una tasca d'elicitació com en una tasca de repetició i en les tres llengües.

A l'article no només fem aquesta observació, sinó que també plantegem quina és la formulació més adequada d'aquests fets, atesos els canvis que s'han donat recentment en la teoria lingüística (Chomsky 1999, 2000), i que fan inviable la formulació inicial de la TPH. Mostrem com l'adopció de l'estructura de la frase de Cinque (1999 ff.), especialment en allò que es refereix a la projecció sintàctica de les categories de mode/aspecte/temps, permet fer les prediccions desitjades per a l'afàsia de Broca en les llengües íbero-romàniques examinades (i, de fet, en les llengües considerades a la bibliografia sobre el tema) i eliminar estipulacions de la teoria anterior.