• UABDivulga
05/2007

Descobreixen espores sexuals en un gènere de tricomicet

Procés de desenvolupament de les zigòspores
Els tricomicets són uns fongs simbionts que viuen dintre del tub digestiu d'artròpodes, majoritàriament larves aquàtiques d'insectes. Els tricomicets es fixen a la paret del tub digestiu i s'alimenten de les restes de menjar que seran expulsades a través de l'anus de l'hoste. Aquest estudi descriu per primer cop espores sexuals (zigòspores) en el gènere Orphella. Gràcies a aquesta troballa, podem afirmar que el gènere Orphella ha de ser reubicat en la classificació dels fongs zigomicots.

Els tricomicets són uns fongs que viuen dins del tub digestiu d'artròpodes, majoritàriament larves aquàtiques d'insectes, on trobem l'ordre més diversificat de tricomicets: les Harpelals. La relació que estableixen aquests simbionts amb l'hoste no és encara ben coneguda, però s'accepta que són primordialment comensals, és a dir, la seva presència no altera l'hoste, ni per bé ni per mal. Dins del tub digestiu, a l'intestí mig o posterior, els tricomicets es fixen mitjançant un holdfast o element de subjecció i s'alimenten de les restes de menjar que seran expulsades a través de l'anus de l'hoste.

Determinades espècies de Harpelals són, no obstant, més incidents i esdevenen paràsites o mutualistes amb el corresponent insecte que les acull. Dintre d’aquest grup, on trobem espècies filamentoses ramificades, formadores d'espores asexuals (tricòspores) i espores sexuals (zigòspores), hi ha el gènere que ens ocupa, Orphella.

Actualment es coneixen sis espècies que integren aquest gènere, tres de les quals han estat trobades a Catalunya (Orphella catalaunica, O. helicospora i O. coronata). Fins al moment, no s’havien descrit espores sexuals (zigòspores) per Orphella, les quals hem pogut observar en les tres espècies citades. La seva morfologia és tant peculiar i diferent de la resta de tricomicets i de Zigomicots que va caldre un estudi detallat per desxifrar-ne la seva naturalesa.

Dintre de les Harpelals, les espècies formadores de zigòspores desenvolupen estructures bicòniques (rarament còniques) que resulten de la fusió de dos nuclis i posterior meiosis. La forma bicònica ve determinada per la morfologia del tub digestiu de l’hoste, l’entorn aquàtic i la necessitat d'una ràpida germinació. La transferència de material genètic es produeix mitjançant la formació de ponts de conjugació entre individus compatibles. En algun cas les zigòspores es formen de manera homotàl·lica (hi intervé un sol individu).

En el cas d'Orphella trobem espècies heterotàl·liques i espècies homotàl·liques. Les zigòspores tenen una morfologia helicoidal o semihelicoidal, semblant a les espores asexuals (tricòspores) que produeixen algunes de les espècies d'Orphella (com O. helicospora), que també poden ser helicoidals. L'aparent similitud entre tricòspores i zigòspores va provocar certa confusió en un inici.

Per tal de diferenciar els dos tipus d’espores, sexuals i asexuals, és necessari fixar-se en el seu patró de desenvolupament i en la presència de determinades cèl·lules accessòries en el cas de les espores sexuals.

Gràcies a la troballa d'aquestes zigòspores, morfològicament úniques dintre de la divisió dels Zigomicots, podem dir que Orphella, actualment emplaçada dintre de les Harpellales, és un gènere que ha de ser reclassificat, elevant la seva categoria genèrica a Ordre. Dins dels zigomicots es coneixien dos models bàsics de zigòspores: les esfèriques de la classe dels zigomicets i les bicòniques (secundàriament còniques) de la classe dels tricomicets (Ordre Harpelals). La morfologia de les zigòspores d'Orphella és trencadora en quant a disseny i també en quant a ontogènia, obrin portes a noves recerques sobre la filogènia d'aquests interessants organismes.


Fig. 2. A. Vista general d'un tal·lus amb tricòspores (tr) i zigòspores (z) (també sb: branques subsidàries; h: holdfast; sh: substància cimentant del holdfast; fb: branques fèrtils). B. Vista d'una zigòspora (z) amb cèl·lules acompanyants. C. detall d'una tricòspora (tr) amb cèl·lules acompanyants (bc: cèlûlula basa; gc: cèl·lula generativa; tc: cèl·lula terminal). Escales = 50 μm
 

Laia Guàrdia Valle

Referències

Laia Guàrdia Valle, Sergi Santamaría. 2005. Zygospores as an evidence of sexual reproduction in the genus Orphella. Mycologia, 97: 1361-1373

 
View low-bandwidth version