• UABDivulga
02/2006

Perquè hi ha serralades dins les plaques tectòniques

Per què hi ha serralades a dins de les plaques tectòniques?

L'aixecament de les serralades de muntanyes a l'interior de les plaques, lluny de les seves vores, és una de les assignatures pendents de la tectònica global. Investigadors del Departament de Geologia han mostrat com una conjunció singular de processos superficials i profunds han aixecat les serralades intracontinentals de l'Atlas del Marroc.

Durant l'era Terci�ria, el xoc de les plaques Euroasi�tica i Africana va produir serralades com els Alps o l'Arc de Gibraltar. Les muntanyes de l'Atlas s�n la manifestaci� m�s meridional d'aquest proc�s, ben endins de la placa Africana. S�n un element caracter�stic del paisatge del nord d'�frica, i han tingut profundes influ�ncies ambientals i clim�tiques, havent afavorit la creaci� del desert del S�hara.

Les serralades de muntanyes es formen quan les plaques s'acosten degut al plegament del terreny i conseq�ent augment de gruix de l'escor�a, que "sura" sobre un mantell m�s dens i fluid. Aquest augment de gruix eleva el relleu. L'equilibri de flotaci� de l'escor�a, on el relleu de la superf�cie �s compensat per una "arrel" d'escor�a oculta en el subs�l, s'anomena equilibri isost�tic.

Els investigadors de la UAB han trobat que les muntanyes de l'Atlas es troben fora d'aquest equilibri. Essent el reflexe de la compressi� m�s llunyana de la vora de plaques, la qual se situa a l'Arc de Gibraltar, el grau de plegament en aquestes muntanyes �s molt modest, i no pot haver-les aixecat fins els 4000 m amb que culminen. Per trobar les causes del gran relleu de l'Atlas, s'ha realitzat una modelitzaci� de l'estructura de l'escor�a i del mantell superior basada en par�metres f�sics mesurables com el flux de calor, la gravetat local o l'anomalia del geoide, que �s la superf�cie equipotencial de la terra. L'estudi ha revelat que la causa de l'elevat relleu �s t�rmica: el NE d'�frica se situa sobre un punt calent de la terra, produ�t per un ascens del mantell profund i calent (l'astenosfera). Aix� disminueix la densitat de les roques de les capes externes de la terra, i n'aixeca la superf�cie. L'ascens del mantell calent �s reponsable tamb� de manifestacions de vulcanisme alcal� als voltants de l'Atlas, fet no habitual en zones de plegament i que havia causat la perplexitat d'investigadors anteriors.

Fig. 2. Models de la litosfera del nord d'Africa segons els perfils indicats al mapa. Els panels a, b c, i d comparen els valors observats (cercles amb barres d'error) i el panel e mostra l'estructura litosf�rica, on es posa de manifest l'aprimament del mantell litosf�ric sota l'Atlas que contribueix decissivament a aixecar el relleu en aquesta zona.

La particularitat d'aquest proc�s t�rmic consisteix en que �s for�a independent del r�gim tect�nic (en aquest cas, de la converg�ncia entre Eur�sia i �frica), ja que es deu a corrents de convecci� dins del mantell independents de les plaques tect�niques. Com il�lustra aquest treball, la forma de la terra on vivim �s el resultat de la interacci� entre processos propers a la superf�cie (moviment de plaques i plegament de l'escor�a) i d'altres molt profunds (anomalies t�rmiques del mantell generades a milers de km de profunditat).

Antoni Teixell Cácharo

Investigador ICREA

Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Article: Teixell, A., Ayarza, P., Zeyen, H., Fernández, M., i Arboleya, M.L. "Effects of mantle upwelling in a compressional setting: the Atlas Mountains of Morocco". Terra Nova, 17, 456-461 (2005).

 
View low-bandwidth version